Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Colòmbia: la Llei de Víctimes, un important pas endavant, però encara queden qüestions pendents

Llars de desplaçats interns al barri d'Alt Cazucá, Bogotà, febrer de 2007. El barri, que alberga un alt percentatge de persones desplaçades de...
Llars de desplaçats interns al barri d'Alt Cazucá, Bogotà, febrer de 2007. El barri, que alberga un alt percentatge de persones desplaçades de moltes parts del país, sofreix pobresa endèmica i alts nivells de violència. © Amnistia Internacional
La Llei de Víctimes i de Restitució de Terres de Colòmbia és un important pas endavant per a moltes de les víctimes del llarg conflicte armat, però no garanteix a moltes altres veritable justícia i reparació, ha dit avui Amnistia Internacional.

Un dels punts crucials de la Llei, que encara ha de ser sancionada amb la signatura del president Juan Manuel Santos, és que reconeix l'existència d'un conflicte armat, negat per l'anterior govern colombià.  

Això permetrà que es doni reparació plena a algunes de les persones supervivents dels abusos contra els drets humans perpetrats durant el conflicte armat i que es retornin milions d’hectàrees de terres robades, sobretot pels grups paramilitars i en ocasions amb la connivència de les forces de seguretat.

"És molt important que la Llei reconegui que els drets de les víctimes del conflicte han de ser respectats, però a moltes se’ls negarà el seu dret a una reparació plena", ha dit MarceloPollack, investigador de Colòmbia d'Amnistia Internacional.

Només rebran reparació econòmica les persones que van sofrir abusos després de 1985, i només podrà reclamar-se la restitució de les terres robades després de 1991. La Llei exclou també a moltes víctimes recents dels grups paramilitars, ja que les autoritats afirmen que tals grups es van desmobilitzar en un procés afavorit pel govern que va començar en 2003.  

"Que  no es reconegui que els grups paramilitars segueixen amenaçant, obligant a desplaçar-se o matant a milers de persones - defensors i defensores dels drets humans, sindicalistes i líders comunitaris-,en ocasions de connivència amb les forces de seguretat, és motiu de greu preocupació", ha dit Marcelo Pollack.

També preocupa que la Llei no inclogui mesures eficaces que garanteixin la seguretat de les persones que tornen a les seves terres, i que algunes d'aquestes persones puguin veure's obligades a treballar al costat d'els qui primer les van desplaçar, sovint amb violència, o a cedir-los el control real de les seves terres.

Donades les oneroses exigències que planteja la Llei als qui sol·liciten la restitució de terres, és possible que a moltes víctimes els resulti difícil demostrar que són els seus propietaris.

"Les autoritats de Colòmbia han de garantir que les víctimes de violacions de drets humans i les seves famílies, així com les organitzacions de drets humans que les representen, són plenament consultades sobre la millor forma d'aplicar eficaçment aquesta llei", ha afirmat Marcelo Pollack.  

S'està elaborant una legislació paral·lela que aborda la restitució i les reparacions a víctimes indígenes i afrodescendents i a les seves comunitats, aspectes que la Llei de Víctimes no cobreix. És fonamental que s'aconsegueixi la plena participació i consulta d'aquestes dues comunitats en la redacció i aplicació de qualsevol futura legislació.

La Llei de Víctimes i de Restitució de Terres va ser aprovada pel Congrés durant un període en el qual van augmentar els homicidis de dirigents de comunitats desplaçades i persones que tractaven d'aconseguir la restitució de les terres robades i es van incrementar les amenaces contra ells. Algunes de les persones que van participar en investigacions penals relacionades amb temes de drets humans, com a víctimes, testimonis, advocats, fiscals i jutges, també continuen rebent amenaces i sent assassinades.

"Qualsevol iniciativa per reparar els errors del passat i del present deu, per tant, incloure mesures eficaces per acabar amb els abusos contra els drets humans que han caracteritzat els 45 anys de conflicte i amb la impunitat que durant tant temps ha protegit els perpetradors", ha dit Marcelo Pollack.