Davant la visita de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) a Colòmbia, que es durà a terme del 8 al 10 de juny, les veus de les víctimes de violència, abús i repressió policial han de ser predominants en l'agenda de la CIDH al país.

Amnistia Internacional continua monitorejant, verificant i documentant l'ús excessiu de la força i violacions de drets humans contra persones que es manifesten pacíficament a Bogotà, Cali, Pereira, Popayán, Madrid i Facatativá, entre altres ciutats del país. L'organització ha verificat material audiovisual que documenta l'ús indiscriminat i desproporcionat d'armes letals i menys letals per part de la policia colombiana, en particular dels Esquadrones Móviles Antidisturbios (ESMAD), que han generat greus ferides i la mort de desenes de persones, segons reporten organitzacions de drets humans en el terreny.

"Sumades a les denúncies de víctimes de violacions als drets humans en el context de la repressió violenta de protestes per part de les forces de seguretat, hem rebut greus reports de la violència que continuen enfrontant les comunitats en zones rurals del país. La repressió contra persones de Pobles Indígenes, comunitats Afrocolombianes, lideratges comunitaris i persones defensores dels Drets Humans continua. Aquestes veus han estat invisibilizades durant dècades, és el moment que les autoritats colombianes assumeixin que el descontentament social és conseqüència d'aquesta violència i l'abandonament, ha afirmat Erika Guevara Rosss, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

"La CIDH ha de conèixer de primera mà els testimonis de centenars de víctimes que reclamen veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició per les violacions de drets humans comeses en el context de la repressió de protestes, així com garantir espai per escoltar les veus de comunitats històricament marginalizadas i incloure l'anàlisi de les causes estructurals que han generat el descontentament social".

Els informes d'organitzacions i plataformes de Drets Humans expliquen la repressió policial constant des de l'inici de l'atur nacional. La Campanya Defensar la Llibertat és un Afer de Totes va informar que, del 28 d'abril al 2 de juny, s'han registrat 76 homicidis, en la seva majoria de joves, dels quals 34 van ser presumptament comesos per l'accionar de les forces de seguretat en el marc de les manifestacions. La Campanya denuncia també que 988 persones reporten ferides com a conseqüència de l'ús excessiu de la força de l'ESMAD, de les quals 74 van patir lesions oculars. Per la seva banda, l'ONG Temblores va denunciar que al 31 de maig s'han registrat 3.789 casos de violència policial indeguda i 1.649 detencions arbitràries de manifestants.

Així mateix, s'han denunciat 151 atacs contra persones defensores de drets humans en el marc de manifestacions, com els casos de Daniela Soto, jove indígena del resguard Sa´th Tama Kiwe, lideresa del Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC) i defensora de drets humans que va resultar greument ferida el 9 de maig en Cali i els homicidis de Cristian Torres Cifuentes, líder camperol que participava en trobades de l'atur nacional el 16 de maig, en Leiva (Nariño) i el de Sebastián Jacanamejoy, jove defensor Indígena, el 28 de maig durant una manifestació a Cali.  

D'altra banda, les denúncies sobre persones donades per desaparegudes en el marc de l'atur nacional són alarmants. En complir-se un mes de mobilitzacions, la Taula de Treball sobre Desaparició Forçada va registrar 775 persones desaparegudes, de les quals encara falta per localitzar 327, i va instar les institucions responsables a activar els mecanismes de recerca i localització de manera urgent. La Taula ha documentat casos, en els quals estaria compromesa la responsabilitat d'integrants de la policia i de l'ESMAD, en realitzar centenars de detencions arbitràries, sense registre i sense seguiment per part dels òrgans de control.

"Les autoritats colombianes han d'actuar amb la deguda diligència per investigar les denúncies de desaparicions forçades en el marc de la mobilització social i activar els mecanismes de recerca, de manera prioritària. Aquestes pràctiques tenen com a objectiu infondre por per silenciar les veus de les persones que protesten pacíficament. El silenci del govern d'Iván Duque davant d'aquests crims és inacceptable. En aquest sentit, la visita de la CIDH és una llum d'esperança per a milers de famílies que encara busquen als seus éssers estimats", va expressar Erika Guevara-Rosas.

La Defensoría del Poble va reportar que ha verificat 106 casos de violències basades en gènere contra dones i persones amb orientació sexual i identitat de gènere diverses. Aquests fets han estat denunciats en diferents llocs de Colòmbia, inclosos els departaments de Valle del Cauca, Cauca, Antioquia, Nariño i Boyacá, entre altres. Els relats de supervivents de violència sexual comesa per agents de les forces de seguretat són esgarrifosos, i informen de les tortures, tractes cruels i inhumans, violència psicològica, abusos i assetjament sexista, dirigits a infondre por i castigar la seva participació en les manifestacions.

Amnistia Internacional expressa també la seva preocupació per les declaracions reiterades de les autoritats nacionals que criminalitzen la protesta social - que és majortàriament pacífica- i, amb això, justifiquen l'ús excessiu de la força contra la població. És un deure de les autoritats reconèixer que la manifestació pacífica és un dret, i que ha de ser protegit.

En aquest sentit, les declaracions de president Duque i d'altres altes autoritats sobre les presumptes 'finalitats terroristes' de les marxes pacífiques han de cessar. En aquest context, el tractament militar que s'ha donat a les protestes a Colòmbia a través del decret 575, expedit el 28 de maig passat, contravé les obligacions internacionals de drets humans assumides per l'Estat colombià.

En la mateixa direcció, l'ambient d'estigmatització dels qui exerceixen el seu dret a protestar pacíficament, se sumen denúncies creïbles sobre persones vestides de civil que, actuant en  tolerància de les forces de seguretat, han causat la mort i lesions a manifestants a diverses ciutats.  És d'especial preocupació la situació a Cali, on han circulat imatges i videos de civils fortament armats reprimint manifestants amb la tolerància d'agents de policia.  Amnistia Internacional ha rebut greus denúncies de més de cinquanta-cinc morts violentes en Cali, la presumpta responsabilitat de les quals seria atribuïble a agents de les forces de seguretat i a persones civils armades.

En aquest context de violència, la Fundació per a la Llibertat de Premsa (FLIP) va denunciar que, del 28 d'abril al 4 de maig, es reporten 87 agressions físiques contra periodistes que cobreixen les manifestacions de l'atur nacional. També denuncien 42 amenaces, 9 detencions arbitràries i 13 episodis d'eliminació de material. Amnistia Internacional expressa la seva preocupació per les agressions reportades contra periodistes i reitera que les autoritats han de respectar la llibertat de premsa i garantir que els qui exerceixen el periodisme puguin cobrir els fets d'una forma segura.

La CIDH té l'oportunitat de contribuir al fet que les denúncies de milers de persones que clamen justícia, veritat i reparació no quedin en la impunitat.  Amnistia Internacional considera que la visita és una contribució fonamental per superar la crisi de drets humans que viu el país. En aquest context, les víctimes han de comptar amb canals accessibles per accedir a la informació sobre la visita per aconseguir que els seus testimonis siguin escoltats per la CIDH.

Finalment, Amnistia Internacional fa una crida a les autoritats colombianes perquè garanteixin que la CIDH pugui dur a terme la seva visita sense interferències indegudes, amb la finalitat que pugui reunir-se amb totes aquelles autoritats, organitzacions, persones i comunitats que consideri necessari i pertinent per executar el seu mandat.  Alhora, les autoritats han d'oferir les facilitats de desplaçament necessari sense utilitzar la seguretat com a excusa per restringir la seva feina, així com salvaguardar la seguretat de les persones que compareguin davant de la CIDH i que les mateixes no siguin objecte d'amenaces, represàlies o accions de descrèdit.