Els i les menors no acompanyats pateixen les pitjors conseqüències del caòtic acolliment de persones migrants i refugiades a Canàries des que al juliol de 2020 el nombre d'arribades a les illes es veiés incrementat. Al caos generalitzat davant la manca de preparació, tant d'alguns professionals com de les instal·lacions existents, que no s'ha resolt amb el pas dels mesos, se suma l'absència de procediments àgils i adequats de coordinació entre els organismes competents i la falta de voluntat política, que provoca que més de 1.100, dels 2.434 menors que són a les Canàries, es trobin a l'espera de proves de determinació de l'edat, o pendents d'alguna prova o tràmit. Segons testimonis recollits per AI alguns, malgrat el pas del temps, encara "no existeixen" per al sistema, ja que no han estat registrats de cap manera per la policia.

Avui s'ha aprovat en el Consell de Ministres la reforma del Reglament d'Estrangeria, que podria facilitar als i les menors i adolescents migrants no acompanyats la seva transició a la vida adulta, i evitar veure's abocats a una situació d'exclusió social i de discriminació. Amnistia Internacional valora positivament aquesta mesura, que facilitarà la gestió dels permisos de residència i assegura que porti aparellat el permís de treball a partir dels 16 anys. Així mateix, també simplificarà els requisits de renovació d'aquest permís a partir dels 18 anys per adaptar-los a la realitat d'aquestes persones joves. No obstant això, l'organització tem que la situació d'aquests menors no es resolgui fins que no es revisi profundament el sistema de determinació de l'edat. També és necessari que es facin canvis davant l'actual falta de corresponsabilitat territorial en la protecció de menors no acompanyats.

"Molts menors, a causa de la desinformació existent, tenen por de revelar la seva edat quan arriben. La manca de mecanismes adequats per a la seva identificació ha fet que molts d'ells acabessin en centres d'adults durant mesos, o simplement expulsats dels centres de menors, deixant-los sense accés a cap recurs. Uns altres, tot i haver estat considerats com a menors, també s'han hagut d'enfrontar al col·lapse de l'administració. Els retards han provocat que alguns estiguin arribant a la majoria d'edat sense que la seva situació es resolgui. Mentrestant, estan en els llimbs, sense drets", assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya. "Les interminables esperes per a la realització de tots els tràmits fan créixer l'ansietat i la inestabilitat dels menors. Ens, a més, que la conseqüència d'aquests retards pugui ser que els i les menors acabin al carrer", afegeix.

A. ha complert 18 anys al juny de 2021. Quan Amnistia Internacional es va entrevistar amb ell, vivia al carrer. Tot i que quan va arribar era menor d'edat va passar diversos mesos sense cap tipus de protecció per la manca de diligència de les autoritats espanyoles. Va explicar que quan va arribar en una pastera a Lanzarote l'octubre de 2020, li va dir a la policia que tenia 17 anys. No obstant això, en la seva documentació van posar que en tenia 20. Va estar 3 dies detingut i després va passar un temps en una nau que gestionava Creu Roja i que era un recurs habitacional per a adults, fins que després va quedar en situació de carrer.

"Tenia la partida de naixement que demostrava que era menor, però no me la van acceptar. Fins i tot unes treballadores socials em van dir que era millor que digués que era major d'edat. Em vaig quedar al carrer. Vaig haver d'anar davant dels jutjats de guàrdia i denunciar la meva situació. Després em van portar a un centre per a menors a Lanzarote, vaig preguntar si podia estudiar però em van dir que fins que no es demostrés que era menor d'edat, només podia fer classes d'espanyol. Al juliol van arribar els resultats de les proves i em van dir que havia sortit que era major d'edat i ara estic novament vivint al carrer", explica.

*Hamed, que ara té 19 anys i també es troba en situació de carrer, explica que quan va arribar tenia 17 anys, però també va ser considerat major d'edat i va estar en un centre d'adults. "Fins que no vaig lliurar documentació que acreditava que era menor d'edat no em van considerar com a tal, però ara ja no tinc res".

"Alguns poden haver aconseguit la majoria d'edat sense ser degudament registrats en el sistema. Això resulta realment greu, perquè retarda l'accés als seus drets, com el dret a l'educació i a un altre tipus de formació", lamenta Virginia Álvarez, investigadora i responsable de Política Interior en Amnistia Internacional Espanya.

Un altre jove amb qui va parlar Amnistia Internacional, Ismael, de 16 anys, ja porta un any a Espanya i segueix a l'espera que li facin la prova de determinació de l'edat. Encara no havia estat escolaritzat. Un altre menor a qui va entrevistar l'organització es va lamentar que durant els dos anys que havia estat a Canàries, havia estat derivat d'un centre a un altre, no havia pogut accedir a cap formació i encara no tenia cap tipus de documentació. "Soc a punt de complir 18 anys i no tinc res, no tinc més temps", relatava Mohamed.

L'organització va visitar al setembre de 2021 un centre de menors a Tenerife on vivien 25 nois, 24 dels quals tenien aquell mateix dia cita per fer-los la prova òssia, tot i portar més d'un any a Canàries.

Manca d'accés a protecció internacional

Amnistia Internacional també ha recollit informació que assenyala que molts nens i nenes s'estan enfrontant a obstacles a l'hora de poder accedir a protecció internacional. Entre altres, l'organització ha aconseguit testimonis que assenyalen com les autoritats exigeixen als menors tenir almenys 16 anys per poder demanar asil, o tenir un decret de minoria d'edat, és a dir, haver finalitzat els tràmits per confirmar que és un menor.

"Aquests requisits no tenen cap tipus de base legal i no són més que impediments perquè els nens i nenes que fugen de violacions de drets humans puguin accedir a la protecció a la qual tenen dret. És inacceptable que per la manca de diligència de les autoritats espanyoles aquests menors també acabin indocumentats en situació de carrer", recorda Virginia Álvarez.

Tot el pes en unes poques comunitats

"La manca d'un enfocament d'infància per atendre adequadament als nens i nenes que estan arribant a Espanya, amb independència del territori concret on arriben està minvant greument l'accés als seus drets", denúncia Esteban Beltrán. "Tampoc és acceptable que el govern espanyol delegui tota la responsabilitat en una Comunitat Autònoma que, d'altra banda, té dificultats per proporcionar atenció adequada a menors no acompanyats com també passa per exemple en el cas de Ceuta i Melilla", afegeix.

Amnistia Internacional recorda que diverses Comunitats Autònomes es van comprometre a rebre des de Canàries un total de 212 nens i nenes no acompanyats. No obstant això, a data de setembre de 2021 només s'havien realitzat 152 trasllats. Prova del fracàs del mecanisme de solidaritat entre Comunitats Autònomes és el fet que el 94% dels menors no acompanyats arribats a les Canàries encara romanen a les illes.

Les autoritats canàries han afegit 29 centres d'emergència al sistema d'atenció existent, aconseguint un total de 46. Deu d'ells són centres residencials que atenen un nombre excessiu de menors, entre 50 i 80 cadascun. Les pròpies autoritats són conscients que els "macrocentres" no són la solució idònia per al desenvolupament d'aquests nens i nenes. Per donar-los una atenció adequada haurien de comptar amb almenys 270 centres on poguessin distribuir-se el total dels menors.

Amnistia Internacional també mostra la seva preocupació davant les denúncies traslladades a l'organització per alguns menors tutelats i extutelados, així com per ex treballadors d'algunes entitats, que han reportat maltractaments i abusos, o freqüents insults de caire xenòfobs als centres. L'organització demana que s'investiguin adequadament aquestes denúncies.

Davant d'aquesta situació, l'organització reclama una revisió en profunditat del sistema actual d'atenció als nens i les nenes que arriben sols a Espanya per garantir que es compleix amb el principi de l'interès superior del menor. A més, l'organització proposa les següents mesures urgents:

1.- Establir instal·lacions d'acolliment adequades per als nens i nenes que arribin per mar, amb mecanismes àgils de coresponsabilitat territorial.

2.- Accelerar els procediments relatius a la determinació de l'edat, garantint que els mètodes compleixen amb els drets humans i només s'utilitzen quan existeixin seriosos dubtes sobre la presumpta edat d'un o una menor i no es disposi de documents o altres proves. En aquest sentit, el Govern espanyol ha de desenvolupar, tal com es recull en la Llei Orgànica de protecció de la infància i l'adolescència enfront de la violència, aprovada el passat mes de juny, un nou procediment de determinació de l'edat dels menors que garanteixi el compliment de les obligacions internacionals d'Espanya. El propi Comitè de Drets del Nen de Nacions Unides assenyala que l'actual viola la Convenció de drets del Nen. Per dur a terme aquest nou procediment s'ha engegat des del Govern espanyol un grup de treball.

3.- Facilitar processos àgils de documentació i itineraris per garantir la seva integració en la societat, evitant situacions d'exclusió social sobrevingudes o provocades per falta de diligència per part de les autoritats.

4.- Assegurar que els nens i nenes no acompanyats tenen accés a serveis, educació i atenció mèdica en les mateixes condicions que la resta de menors al país.

5.- Assegurar que tenen accés a informació sobre els seus drets i al procediment d'asil, i que són reconeguts com a sol·licitants per dret propi.

Més informació

Les arribades a Canàries van augmentar el 2020 de manera exponencial: un total de 23.023 persones van arribar a les seves costes, la qual cosa va suposar un increment del 756%, respecte del 2019. Només entre els mesos de setembre i desembre van arribar 19.090 persones. El 2021 les arribades han seguit creixent, encara que en menor mesura. A data de 15 de setembre de 2021, un total de 13.118 persones haurien arribat a Canàries de manera irregular per via marítima.

Pel que fa als i les menors no acompanyats, a data de 18 de setembre de 2021 la xifra a Canàries, segons dades proporcionades per les autoritats, era de 2.434. D'aquests, les nenes no acompanyades suposen només el 1% del total, solen tenir curta edat i moltes es troben en mòduls d'acolliment familiar. El 49% dels menors són marroquins, seguits per malians  (21%) i senegalesos (16%).

Amnistia Internacional té en marxa la campanya #AcogidaDigna, per exigir un tracte digne i adequat als qui arriben a les Canàries, i mostrar algunes iniciatives solidàries que han sorgit per dona suport a aquestes persones.