Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Cal una investigació sobre el tracte inhumà i la desaparició forçada de palestins detinguts per Israel a Gaza

© Amir Levy / Getty Images

Amnistia Internacional sent profunda preocupació per la sort i el parador de palestins de la Franja de Gaza ocupada que han estat detingudes per les forces israelianes, mentre proliferen els informes de desaparicions forçades en massa.

El 16 de desembre, l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OACNUDH) va declarar que havia rebut “nombrosos informes inquietants” procedents del nord de Gaza “sobre detencions col·lectives, maltractaments i desaparicions forçades de possiblement milers de persones palestines”, entre les quals hi ha menors d'edat.

Les fotos i els enregistraments de vídeo verificats per l’Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional mostren el tracte inhumà i degradant infligit per les forces israelianes a persones detingudes a Beit Lahia, una ciutat del nord de Gaza. Es desconeixen la sort i el parador de moltes persones.

Altres persones, entre les quals hi havia treballadors o altres persones amb permís per entrar a Israel, també romanen en situació de desaparició forçada. Les autoritats israelianes han confirmat la mort sota custòdia d'almenys sis palestins, entre ells dos treballadors de Gaza, a l'octubre i al novembre.

Nidal al-Waheidi i Haitham Abdelwahed, dos periodistes de la Franja de Gaza ocupada, van ser detinguts per forces israelianes el 7 d'octubre mentre informaven sobre els atacs llançats per Hamàs a Israel al costat del perímetre de la Franja de Gaza. L'última vegada que se'ls va veure estaven al pas d'Erez, entre la Franja de Gaza i Israel. Des d'aleshores, les autoritats israelianes, en concret l'exèrcit, la policia i els serveis penitenciaris, s'han negat a revelar-ne el parador o els motius legals de la seva detenció, una conducta que constitueix desaparició forçada.

La preocupació de l’organització per la sort de les persones detingudes de Gaza es veu intensificada per les repugnants imatges i vídeos verificats per l'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d’Amnistia Internacional que han sorgit les últimes setmanes i que mostren palestins als quals han tret la roba i han obligat a agenollar-se a terra, en roba interior i amb les mans lligades, mentre els vigilen soldats israelians.

L’Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional va geolocalitzar tres fotos i un vídeo publicats a les xarxes socials el 7 de desembre en què es veuen dotzenes d'homes que les forces israelianes estan aturant als carrers de Beit Lahia, ciutat del nord de Gaza. Les fotos mostren els detinguts en roba interior, alguns amb uns documents probablement identificatius col·locats davant seu. Una d'aquestes fotos mostra detinguts que estan transportats amb les mans lligades a un altre lloc, sense que se'ls hagi proporcionat roba.

“A aquests homes els van privar de la seva dignitat i els van deshumanitzar, cosa que constitueix una violació del dret internacional. No hi ha res que pugui justificar la burla o la humiliació deliberada de persones detingudes. El dret de les persones detingudes a no ser torturades ni sotmeses a tracte inhumà o degradant és absolut i s'aplica a totes, independentment que participin o no a les hostilitats. La tortura, el tracte inhumà, les desaparicions forçades i els ultratges a la dignitat personal comesos en situacions de conflicte armat i ocupació són crims de guerra, i quan es cometen com a part d’un atac sistemàtic o generalitzat contra la població civil constitueixen crims de lesa humanitat”, ha manifestat Heba Morayef.

“Les angoixants escenes de Gaza han de despertar la condemna internacional, i mereixen una investigació urgent i mesures per prevenir noves tortures, desaparicions forçades i altres crims de dret internacional. El món ha d'assegurar-se que aquests actes no es normalitzen, sinó que són reconeguts com un desafiament a la humanitat.”

Amnistia Internacional reitera la seva crida a Hamàs i altres grups armats a Gaza perquè alliberin immediatament i sense condicions tots els civils presos com a ostatges, donin un tracte humà a totes les persones captives i permetin al Comitè Internacional de la Creu Roja l'accés a totes les persones ostatges i captives. La presa d'ostatges i el segrest de civils són crims de guerra. Gravar testimonis d'ostatges i difondre'ls públicament, com el vídeo difós pel braç armat de Hamàs el 18 de desembre de tres ostatges, tots civils d'edat avançada, constitueix tracte inhumà i degradant.

Informació complementària

Entre la població palestina de Gaza que ha estat víctima de desaparició forçada hi ha persones detingudes tant a Gaza com a Israel. Un nombre desconegut de palestins de Gaza amb permís per entrar a Israel, la majoria treballadors, romanen en situació de desaparició forçada. Formen part dels milers de persones detingudes arbitràriament per forces israelianes, moltes de les quals van ser posades en llibertat posteriorment.

El 18 de desembre, el diari israelià Haaretz va informar de la mort sota custòdia de diversos detinguts de Gaza reclosos a la base militar de l'Aeròdrom de Beersheba, on almenys tres centres de detenció, a més d'un altre acabat de construir, poden allotjar fins a 200 persones cadascun. Segons la informació proporcionada per Haaretz, les persones detingudes, entre les quals hi ha nens, nenes i gent gran, romanen “amb els ulls embenats i emmanillades la major part del dia”.