En el context d'aquesta data, el director d'Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, ha declarat que "en temps de coronavirus, convé recordar que l'assetjament escolar per les xarxes socials, el ciberassetjament, segueix vigent i pot afectar l'alumnat que venia patint-lo amb anterioritat al confinament".

"En aquest context de pandèmia, en què els i les estudiants poden patir assetjament per xarxes socials i tenen menys contacte amb el centre escolar, s'han de reforçar les mesures preventives i de protecció existents i impulsar campanyes institucionals perquè els nens i les nenes sàpiguen on acudir en el cas de patir-lo".

A diferència de l'assetjament presencial, el ciberassetjament pot ser anònim; en general, la persona que el duu a terme no veu la reacció immediata de la víctima, i les accions poden difondre's amb rapidesa en línia, la qual cosa fa que l'agressió sigui contínua i que l'audiència s'ampliï més enllà del grup proper. En la situació actual, en la qual els i les estudiants no assisteixen presencialment als centres, la dificultat per identificar casos d'assetjament escolar per part del professorat augmenta.

Amnistia Internacional demana al Ministeri d'Educació que es reforcin els recursos destinats als mecanismes de denúncies ja existents, amb l'objectiu de detectar possibles casos que estiguin succeint durant el període de confinament. L'organització també demana que es valori la implementació d'algun mecanisme complementari al telèfon existent, basat en xarxes socials, com una aplicació de mòbil o una eina similar, que sigui més propera als usos i costums de comunicació dels i les menors.

Alhora, Amnistia Internacional recomana que s'augmenti la publicitat del telèfon de denúncies en canals habitualment utilitzats per nens, nenes i adolescents.

L'organització sap que el ciberassetjament ha augmentat en els últims anys. Segons dades de la Fundació ANAR, un de cada quatre casos d'assetjament escolar passen a d'internet. L'organització ha denunciat que el professorat no ha rebut formació especialitzada per combatre-ho i sovint es troba sense eines per atallar-ho perquè estan fora dels grups privats de l'alumnat i no comparteixen les mateixes xarxes socials.

En les entrevistes mantingudes amb professorat, alumnat, pares i mares, Amnistia Internacional ha recollit diferents testimonis que asseguren que l'assetjament escolar no acaba a les aules i és possible que segueixi existint ara durant les classes virtuals i els grups de treball a través d'Internet ja que aquests han crescut exponencialment després de la suspensió de les classes presencials.

"Demanem a les autoritats que durant la pandèmia de la Covid-19 extremin les mesures de protecció per a aquells alumnes i alumnes que porten temps en el punt de mira dels assetjadors com són les persones amb discapacitat, de diferent perfil racial, LGBTI i persones amb menys recursos econòmics", conclou Beltrán.

L'organització té en marxa una campanya a Internet a www.pupitreslibres.org que recull signatures adreçades al govern central i a les comunitats autònomes en la qual demana que converteixin la lluita contra l'assetjament escolar en part central de les seves polítiques. Des que es va llançar la campanya al juny passat, s'han recollit més de 30.000 signatures.