A mesura que augmenta el nombre de civils que pateixen les cruels conseqüències de l'aterridora escalada militar a l'Iran i Israel des del 13 de juny de 2025, i davant les amenaces que s'intensifiqui l'escalada del conflicte, Amnistia Internacional insta les autoritats israelianes i iranianes a complir amb la seva obligació, contreta en virtut del dret internacional humanitari, de protegir la població civil.
El 16 de juny, un portaveu del govern iranià va informar que els atacs israelians havien matat almenys 224 persones, entre les quals 74 dones, nens i nenes, sense especificar quantes d'elles eren civils. El Ministeri de Salut també va declarar que 1.800 persones havien resultat ferides.
A Israel, el Comandament del Front Domèstic de les Forces de Defensa d'Israel va informar que els atacs iranians havien matat almenys 24 persones, entre elles dones i menors, i va dir que totes eren civils; a més, gairebé 600 havien resultat ferides.
“Mentre continua augmentant el nombre de morts i ferides, Amnistia Internacional insta totes dues parts a complir amb les seves obligacions i garantir que la població civil dels dos països no continuï pagant el preu de la temerària acció militar”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Una nova escalada d'aquestes hostilitats amenaça de tenir conseqüències devastadores i greus per a la població civil de la regió i més enllà”.
“Les declaracions dels Estats Units i el G7 fins ara no han reconegut l'impacte catastròfic que aquesta escalada tindrà en la població civil de tots dos països”.
“En comptes d'animar una part del conflicte contra l'altra, com si el patiment civil fos una qüestió secundària, els Estats han de garantir la protecció de la població civil. La prioritat ha de ser la prevenció de nou sofriment, no pas la cerca d'objectius militars o geopolítics”.
“Les autoritats tant israelianes com iranianes han demostrat una vegada i una altra el seu total menyspreu pel dret internacional humanitari i dels drets humans, i han comès impunement greus crims de dret internacional.”
“El món no ha de permetre que Israel utilitzi aquesta escalada militar per a desviar l'atenció del genocidi que està cometent contra la població palestina en la Franja de Gaza ocupada, de la seva ocupació il·legal de tot el Territori Palestí Ocupat i del seu sistema d'apartheid contra la població palestina.”
“De la mateixa manera, la comunitat internacional no ha de fer cas omís del patiment que decennis de crims de dret internacional comeses per les autoritats iranianes ha infligit a la població a l'Iran, un patiment ara agreujat pels bombardejos temeraris”.
En virtut del dret internacional humanitari, totes les parts han de prendre totes les precaucions factibles per a no involucrar la població civil i per a reduir al mínim el seu sofriment i el nombre de víctimes. El dret internacional humanitari prohibeix estrictament els atacs adreçats persones i béns civils, així com els atacs que no diferencien entre objectius militars i persones o infraestructures civils.
Per aquest motiu, mai no haurien d'haver-se utilitzat en zones densament poblades armes que són summament imprecises i que tenen grans caps explosius, com els míssils balístics, per a afectar grans àrees. També estan prohibits els atacs contra objectius militars que tinguin probabilitats de donar lloc a un nombre desproporcionat de baixes civils o a la destrucció de béns civils.
En l'incident més mortífer a Israel, vuit persones, tres d'elles menors, van morir a Bat Yam, sud de Tel Aviv, el 15 de juny.
A l'Iran, almenys dotze persones, entre elles menors i una dona embarassada, van morir en un atac a la plaça de Tajrish, a Teheran, el 15 de juny.
A l'ombra d'aquesta recent escalada, les autoritats israelianes continuen desplaçant forçadament i matant de fam palestins i palestines a la Franja de Gaza ocupada com a part del seu genocidi en curs. Han imposat una clausura total de Cisjordània, on la violència dels colons amb suport de l'Estat segueix en augment, afermant encara més l'ocupació il·legal duta a terme per Israel i el seu sistema d'apartheid.
Mentrestant, les autoritats iranianes han respost als últims atacs militars israelians imposant restriccions a l'accés a Internet i detenint periodistes i dissidents al país. També han restringit la comunicació de les persones recloses amb el món exterior, incloses les que es troben en presons pròximes a llocs de bombardejos. El 16 de juny, les autoritats iranianes van executar un home per presumpte espionatge per a Israel, la qual cosa fa témer per la sort d'altres persones condemnades a mort per càrrecs similars. Les autoritats iranianes han de posar en llibertat tots els defensors i defensores dels drets humans i altres persones detingudes arbitràriament, i han de reubicar la població reclusa en llocs allunyats de les zones que corren perill de ser atacades per Israel.
“Advertiments” sinistres i que causen temor
En els últims tres dies, diverses autoritats israelianes, entre elles el primer ministre Benjamin Netanyahu, el ministre de DefensaIsrael Katz i el portaveu de l'exèrcit israelià en llengua persa, Kamal Pinchasi, han realitzat alarmants amenaces i advertiments ineficaços i excessivament àmplies contra milions de civils a Teheran, una gran ciutat amb uns 10 milions d'habitants, situada a la província de Teheran, on viuen uns 19 milions de persones. En alguns casos, els advertiments es van realitzar en plena nit, quan els residents dormien, o no van aclarir si es referien a la ciutat o la província de Teheran.
El 16 de juny, Israel Katz, ministre de Defensa israelià, va amenaçar a X que “els residents de Teheran es veuran obligats a pagar el preu” de les accions de les autoritats iranianes. Hores després, el portaveu de l'exèrcit israelià en llengua persa va advertir a la població civil, mitjançant un vídeo que mostrava zones de perill poc clares, que evacués el Districte Tres de Teheran, una zona d'uns 30 quilòmetres quadrats on viuen més de 350.000 persones. El vídeo incloïa un mapa que assenyalava zones de perill per a la població civil, però no especificava clarament zones objectiu o àrees de risc d'explosió i fragmentació, per la qual cosa els residents no tenien clar quines àrees havien d'evitar. Més tard, activistes de la societat civil iraniana van tornar a publicar el mapa amb fronteres més clares i noms dels llocs.
Abans dels advertiments de “evacuació” del 16 de juny, l'exèrcit israelià havia emès un altre advertiment excessivament ampli en persa, en què indicava a la població de tot el país que “abandoni immediatament les zones […] [que alberguen] instal·lacions de fabricació d'armes militars i les institucions que les secunden”. La declaració va desfermar el pànic i la confusió de la població, ja que la gent no sap on estan situades les instal·lacions militars, i no es van donar directrius clares sobre si la població civil havia de marxar-se o no per a garantir la seva seguretat.
Els advertiments d'evacuació, encara que siguin detallats i efectius, no eximeixen Israel de les seves altres obligacions contretes en virtut del dret internacional humanitari. Israel no ha de tractar com a zones de foc obert les àrees sobre les quals ha emès advertiments. A Teheran hi ha milions de persones que no poden marxa, bé perquè no tenen residències alternatives fos de la ciutat, bé perquè tenen una mobilitat reduïda o una discapacitat o perquè hi ha carreteres tallades, escassetat de combustible o altres problemes. Israel té l'obligació de prendre totes les precaucions factibles per a reduir al mínim el dany a aquestes persones.
La matinada (hora de Teheran) del 17 de juny, el president estatunidenc Donald Trump va provocar un pànic encara més gran en publicar a Truth Social: “Tothom hauria d'evacuar Teheran immediatament”. El secretari d'Estat estatunidenc Marco Rubio i la Casa Blanca van amplificar el missatge a X, entre informes dels mitjans de comunicació que indicaven que els Estats Units podria sumar-se a Israel per atacar l'Iran.
En resposta als advertiments israelians, els mitjans de comunicació estatals iranians van informar el 15 de juny que les forces armades iranianes havien emès advertiments en què instaven els habitants de Tel Aviv a evacuar la ciutat. En un vídeo distribuït en els mitjans de comunicació estatals, Resa Sayed, portaveu del centre de Comunicació de l'Estat Major de les Forces Armades, va declarar: “Abandonin el territori ocupat [referint-se a Israel i el Territori Palestí Ocupat], perquè no hi ha dubte que en el futur serà inhabitable per a vostès […] No permetin que el règim criminal els utilitzi com a escuts humans. Evitin residir o traslladar-se prop dels llocs abans esmentats, i sàpiguen que ni tan sols els refugis subterranis els proporcionaran seguretat”.
A Israel, aquests advertiments iranians no han desfermat el mateix nivell de caos i evacuació massiva, en gran part a causa de la presència del sistema de defensa Cúpula de Ferro i els refugis disponibles. No obstant això, hi ha hagut casos de civils, especialment persones de ciutadania palestina de comunitats israelianes i beduïnes, que no han tingut accés a refugis subterranis, com la família Khatib a la localitat palestina de Tamra, i han mort a conseqüència dels míssils iranians. Els grups de la societat civil israeliana estan demanant al govern que abordi urgentment la manca crònica d'espai protegit per a persones de ciutadania israeliana que no són jueves.
Les parts en els conflictes armats tenen prohibit emetre amenaces de violència que estiguin concebudes per a sembrar el terror entre la població civil. Les autoritats no poden amagar-se darrere d'uns advertiments excessivament generals per a al·legar que han complert amb les seves obligacions en virtut del dret internacional. Perquè constitueixin amenaces efectives en virtut del dret internacional humanitari, les parts han de proporcionar a la població civil instruccions clares i pràctiques sobre com apartar-se d'objectius militars que seran blanc d'atacs, en lloc de demanar il·legítimament l'èxode massiu de milions de persones: un enfocament que sembla concebut més per a generar pànic i terror entre la població civil que per a garantir la seva protecció.
Talls d'Internet i censura dels mitjans de comunicació
A l'Iran, les autoritats han interromput l'accés a Internet i a aplicacions de missatgeria instantània, amb el que han impedit a milions de persones atrapades en el conflicte accedir a informació essencial i comunicar-se amb els seus éssers estimats tant dins com fora del país, i d'aquesta manera han agreujat el seu sofriment.
“L'accés a Internet és essencial per a protegir els drets humans, especialment en moments de conflicte armat, quan els bloquejos de les comunicacions impedirien a la gent trobar rutes segures, accedir a recursos vitals i mantenir-se informada. Les autoritats iranianes han de garantir immediatament la restauració completa dels serveis d'Internet i comunicacions a tot l'Iran”, ha manifestat Agnès Callamard.
Les autoritats israelianes també estan utilitzant pretextos vagues de seguretat per a atacar a gent per publicacions en xarxes socials o per difondre vídeos que consideren que infringeixen les estrictes normes de la censura.
“Les autoritats israelianes han d'abstenir-se d'utilitzar l'escalada militar, com han fet en el passat, com a pretext addicional per a reprimir la llibertat d'expressió, de manera que afecta desproporcionadament les persones de ciutadania palestina a Israel, amb mesures que inclouen la detenció arbitrària per acusacions infundades d'incitació”, ha manifestat Agnès Callamard.
Informació complementària
El 13 de juny de 2025, les autoritats israelianes van llançar un seguit d'atacs aeris i amb drons contra territori iranià. Poc després, les autoritats israelianes van anunciar que havien llançat l'operació per a atacar la capacitat nuclear i de míssils balístics de l'Iran i decapitar la cúpula militar iraniana. Els atacs israelians van començar mentre l'Iran i els Estats Units negociaven un nou acord per a limitar el programa nuclear iranià i les seves activitats d'enriquiment d'urani a canvi d'un alleujament de les sancions.
Les autoritats iranianes van respondre llançant centenars de míssils i drons contra territori israelià.
Els atacs d'Israel han aconseguit ciutats de múltiples províncies de tot l'Iran, incloses les províncies d'Alborz, l'Azerbaidjan Occidental, l'Azerbaidjan Oriental, Isfahan, Fars, Kermanshah, Hamedan, Lorestan, Ilam, Markazi, Qom, Teheran i Jorasan Razavi.
Els atacs de l'Iran han impactat en diverses zones urbanes prop d'Israel, com Tel Aviv, Bat Yam, Tamra, Petah Tikva, Bnei Brak, Haifa o Herzliya.