Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Bòsnia i Hercegovina: La resolució sobre Srebrenica és un important reconeixement per a les víctimes i les seves famílies

Una dona musulmana bosniana resa davant de 520 sepulcres guardats al magatzem d’una fàbrica abandonada, abans de celebrar un enterrament massiu per...
© ELVIS BARUKCIC/AFP/GettyImages

Davant de l’adopció, per part de l'Assemblea General de l’ONU, d’una resolució que estableix l’11 de juliol com el Dia internacional de la Reflexió i el Recordatori del Genocidi de Srebrenica del 1995, Jelena Sesar, investigadora a Europa d’Amnistia Internacional, ha declarat: 

“Aquesta resolució, que hauria d’haver-se adoptat fa molt de temps, suposa un important reconeixement públic de les víctimes i les seves famílies i és un merescut homenatge a les persones supervivents que van lluitar durant gairebé 30 anys per mantenir viu el record dels terribles esdeveniments succeïts a Srebrenica”. 

Les autoritats d'algunes zones de Bòsnia i Hercegovina i la regió continuen negant els crims i practiquen una perillosa glorificació d'aquells que van ser declarats culpables de genocidi i de crims contra la humanitat

Jelena Sesar, Amnistia Internacional

“Malauradamentt, les autoritats d’algunes zones de Bòsnia i Hercegovina i la regió segueixen negant els crims i practiquen una perillosa glorificació d’aquells que van ser declarats culpables de genocidi i de crims contra la humanitat. Ho continuen fent tot i que els tribunals internacionals han demostrar que existeixen evidències que l'homicidi de més de 8.000 homes i nens del 1995 va constituir un acte de genocidi”

“Més que un simple acte commemoratiu, la resolució subratlla el compromís col·lectiu amb la justícia, la veritat i la reparació, així com la determinació d’aprendre de les atrocitats del passat per evitar crims similars al futur. Aquesta resolució ha d’animar la comunitat global a afrontar i rebatre la negació del genocidi i a invertir en educació i altres programes públics d’informació per respectar els esdeveniments històrics i evitar el genocidi abans que es produeixi”. 

Informació complementària

La resolució, proposada conjuntament per Alemanya i Ruanda, i copatrocinada pels Estats Units, França i Bòsnia i Hercegovina, entre altres països, va rebre el suport de 84 dels 171 Estats membres de l’ONU. 

El Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (TPI) i el Tribunal Internacional de Justicia (TIJ) van dictar que els crims comesos a Srebrenica havien constituït actes de genocidi. 

El 10 i l’11 de juliol del 1995, més de 8.000 homes i nens musulmans bosnians van ser assassinats quan l’Exèrcit dels Serbis de Bòsnia va atacar Srebrenica –designada per l’ONU com a “zona segura”– tot i la presència de les forces de manteniment de la pau de l’ONU.

Encara que s’han exhumat, identificat i enterrat els cadàvers de més de 7.000 víctimes del genocidi de Srebrenica, encara no s’han pogut localitzar, recuperar i identificar les restes de més de 1.000 persones.