Davant la decisió anunciada avui pel Tribunal de Crims Internacionals de Bangladesh de condemnar a mort a la ex primera ministra Sheikh Hasina i a l'ex ministre de l'Interior Asaduzzaman Khan Kamal després de declarar-los culpables in absentia per crims contra la humanitat, Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, ha declarat:
“Les persones amb responsabilitat individual per les atroces violacions de drets humans i presumptes crims de lesa humanitat comesos durant les protestes estudiantils de juliol i agost de 2024 han de ser investigades i processades en un judici just. No obstant això, aquest judici i la seva sentència no són imparcials ni justos. Les víctimes necessiten justícia i rendició de comptes, però la pena de mort només s'afegeix a les violacions de drets humans comeses. És l'exponent màxim de pena cruel, degradant i inhumana i no té cabuda en cap procés de justícia.
“Més de 1.400 persones van ser assassinades i milers més van resultar ferides al juliol i agost de 2024. Per a fer justícia a supervivents i víctimes es requereixen actuacions judicials independents i imparcials, que compleixin les normes internacionals de drets humans. No obstant això, aquest judici s'ha celebrat davant un tribunal que Amnistia Internacional fa temps que critica per la seva falta d'independència i el seu historial d'enjudiciaments injustos. A més, la celeritat processal sense precedent d'aquest judici in absentia i la seva sentència suscita importants motius de preocupació respecte a les garanties processals en una causa d'aquesta magnitud i complexitat. Encara que Sheikh Hasina va estar representada per un advocat d'ofici, el temps del qual va disposar per a preparar la seva defensa va ser insuficient. A aquests indicadors de judici sense les degudes garanties s'afegeixen els informes que indiquen que no es va permetre el contrainterrogatori de la defensa sobre les proves considerades contradictòries.
“No ha estat un judici just. Les víctimes del 24 de juliol mereixen molt més. Bangladesh necessita un procés de justícia escrupolosament just i totalment imparcial, fora de tota sospita de parcialitat, i en el qual no s'ordenin més violacions de drets humans a través de la pena capital. Només així es podrà garantir un grau significatiu de veritat, justícia i reparació.”
Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència del caràcter o les circumstàncies del delicte, de les característiques i la culpabilitat o innocència de la persona acusada i del mètode d'execució utilitzat per l'Estat.
Informació complementària
Al juliol de 2024 van esclatar protestes multitudinàries en resposta al restabliment del sistema de quotes que reservava el 30% de l'ocupació pública a descendents de veterans de la guerra d'independència, la qual cosa afavoria a simpatitzants del partit governant en opinió dels qui es manifestaven. Les protestes es van intensificar quan les autoritats bangladeshianes van usar il·legalment la violència contra manifestants majoritàriament pacífics, i van augmentar les crides en favor de la dimissió del govern de la primera ministra Sheikh Hasina. Hasina va fugir de Bangladesh després de l'esclat de violència letal i la fiscalia va presentar càrrecs contra ella, altres representants del govern i membres de les forces de seguretat davant el Tribunal de Crims Internacionals al juny.
El 2024, Amnistia Internacional va documentar la violència i repressió exercides a Bangladesh en resposta a les protestes estudiantils per la reforma del sistema de quotes en tot el país. La nostra organització va publicar una sèrie de vídeos de verificació que documentaven proves de l'ús il·lícit de mitjans letals i menys letals contra manifestants estudiantils.
Chowdhury Abdullah al Mamun, excap de policia que va passar a ser testimoni d'estat, va ser condemnat a cinc anys de presó. Es va declarar culpable i va ser jutjat en persona.
Amnistia Internacional ha criticat reiteradament al Tribunal de Crims Internacionals de Bangladesh pels seus judicis políticament influïts i les seves violacions sistèmiques del dret a un judici just, incloses pressions per a imposar la pena de mort i procediments per desacatament contra persones crítiques (declaració de 2013, declaració de 2014).