Després d'un atac a la ciutat azerbaidjanesa de Barda, Amnistia Internacional ha verificat que Armènia ha utilitzat per primera vegada bombes de fragmentació, que estan prohibides, en l'actual conflicte de Nagorno Karabaj.

Ahir, 28 d'octubre de 2020 aproximadament a les 13:30 hores (hora local), es van disparar un o més coets Smerch contra la ciutat de Barda, on van caure en un barri residencial pròxim a un hospital. La Fiscalia general azerbaidjanesa ha comunicat que van morir almenys 21 persones i més de 70 han estat ferides.

Especialistes de l'equip de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional ha verificat imatges (presa per periodistes de Vice News a la ciutat) de fragments de munició de fragmentació 9N235 de coets Smerch de fabricació russa, que sembla que van ser disparats contra la ciutat per forces armènies.

"Disparar munició de fragmentació contra zones civils és un acte cruel i temerari, que causa incomptables morts, ferides i desgràcies", ha afirmat Marie Struthers, directora regional d'Amnistia Internacional per Europa Oriental i Àsia Central."

A mesura que aquest conflicte s'intensifica, tant les forces d'Armènia com les d'Azerbaidjan, així com altres que compten amb suport d'Armènia, són culpables d'utilitzar armes prohibides, que han posat en perill la vida de civils atrapats"

"Les bombes de fragmentació són armes d'efecte intrínsecament indiscriminat, l'ús del qual està prohibit pel dret internacional humanitari en totes les circumstàncies. Amnistia Internacional demana de nou a tots dos bàndols que deixin d'utilitzar immediatament municions de fragmentació i donin prioritat a la protecció de la població civil."

El 5 d'octubre, Amnistia Internacional va identificar municions de fragmentació M095 DPICM que, pel que sembla, van ser disparades per les forces azerbaidjaneses contra la ciutat de Stepanakert, capital regional de Nagorno Karabakh.

La setmana passada, l’organització també va demanar a Armènia i a l’Azerbaidjan que posessin fi immediatament a l’ús d’armes explosives pesades amb efectes d’una àmplia superfície contra zones civils densament habitades.

Informació complementària

El 27 de setembre van esclatar intensos combats entre forces azerbaidjaneses i armenis, així com altres amb el suport d'Armènia, en la regió de Nagorno Karabaj. En l'últim mes, els dos bàndols han intercanviat foc d'artilleria i coets.

Amnistia Internacional ha demanat a totes les parts del conflicte que respectin plenament el dret internacional humanitari i protegeixin la població civil dels efectes de les hostilitats.

Bombes de fragmentació

Les bombes de fragmentació són armes d'efecte intrínsecament indiscriminat, que provoquen patiment a la població civil durant anys després de ser utilitzades, i estan prohibides internacionalment per un tractat confirmat per més de 100 Estats. Amnistia Internacional demana tant a Armènia com a l'Azerbaidjan que es converteixin en Estats Parts en la Convenció sobre Bombes de Fragmentació.

Les bombes de fragmentació escampen centenars de submunicions (o bombetes) per una àmplia superfície. Es calcula que entre el 5% i el 20% de les submunicions de fragmentació no arriben a explotar i es queden al terra. Per a la població civil, representen una amenaça equiparable a la de les mines terrestres antipersonal.

Utilitzar aquest tipus de bombes contravé la prohibició dels atacs indiscriminats, a causa de l’àmplia superfície que es veu afectada per les nombroses submunicions alliberades i al perill que representen per a totes les persones que entrin en contacte amb la munició sense explotar.