Amnistia Internacional repta avui públicament els líders del sector dels vehicles elèctrics a fabricar, en un termini de cinc anys, la primera bateria del món totalment ètica. En la Cimera Nòrdica del Vehicle Elèctric que se celebra a Oslo (Noruega), l'organització destaca la manera en què les bateries de ió de liti, que alimenten els vehicles elèctrics i els dispositius electrònics, estan vinculades a abusos contra els drets humans tals com el treball infantil a la República Democràtica del Congo, i a riscos mediambientals que amenacen amb soscavar el seu potencial ecològic.

"És absolutament imperatiu buscar solucions efectives per a la crisi climàtica, i els vehicles elèctrics h juguen un paper important. No obstant això, si no es fan canvis radicals, les bateries que alimenten els vehicles ecològics seguiran estant tacades per abusos contra els drets humans", ha manifestat Kumi Naidoo, secretari general d'Amnistia Internacional.

"Les grans empreses globals que dominen el sector dels vehicles elèctrics tenen els recursos i els coneixements necessaris per crear solucions energètiques que siguin realment netes i justes, i les desafiem a tornar a Oslo l'any que ve amb proves d'un progrés real. Mentre la demanda de bateries va en augment, és hora de revisar dràsticament les nostres fonts d'energia, donant prioritat a la protecció dels drets humans i el medi ambient".

Violacions de drets humans vinculades a l'extracció de minerals

Els vehicles elèctrics són fonamentals per apartar el sector de l'automoció dels combustibles fòssils, però actualment no són tan ètics com alguns venedors voldrien fer-nos creure. Anys de pràctiques no regulades en el sector han portat impactes perjudicials en els drets humans i el medi ambient, uns impactes que els governs i el sector no estan fent prou per abordar.

Amnistia Internacional ha documentat greus violacions de drets humans vinculades a l'extracció dels minerals utilitzats en les bateries de ió de liti, especialment a la República Democràtica del Congo. Una investigació duta a terme el 2016 va concloure que les persones, tant menors d'edat com adultes, que treballen en mines de cobalt excavades a mà en el sud de la República Democràtica del Congo s'enfronten a greus riscos per a la salut, sense gaudir ni de la protecció del govern ni del respecte de les empreses que es beneficien del seu treball. La investigació d'Amnistia ha vinculat aquestes mines amb les cadenes de subministrament de moltes de les principals marques de dispositius electrònics i empreses de vehicles elèctrics.

Malgrat les projeccions que calculen que la demanda de cobalt aconseguirà les 200.0000 tones a l'any per 2020, cap país exigeix legalment a les empreses que informin públicament de les seves cadenes de subministrament d'aquest mineral. Tenint en compte que més de la meitat del cobalt mundial s'origina en el sud de la República Democràtica del Congo, les probabilitats que les bateries que alimenten els vehicles elèctrics estiguin tacades pel treball infantil i altres abusos són inacceptablement altes.

Des del 2016 hi ha hagut alguns progressos. En resposta a la investigació realitzada per Amnistia, diverses empreses capdavanteres, entre les quals Apple, BMW, Daimler, Renault i el fabricant de bateries Samsung SDI, han publicat dades sobre les seves cadenes de subministrament, i l'organització demana avui a unes altres que facin el mateix.

Amnistia Internacional també ha començat a documentar violacions dels drets humans dels pobles indígenes que viuen prop de mines de liti a l'Argentina. A les comunitats indígenes no se les consulta adequadament sobre els projectes miners a les seves terres, ni se'ls proporciona informació suficient sobre els impactes potencials de la mineria en les seves fonts d'aigua. Sense salvaguardes per als drets humans, el dany a les comunitats indígenes podria incrementar-se a mesura que augmenta la demanda de liti.

Altres amenaces emergents

L'impacte mediambiental de la fabricació de bateries també és motiu de preocupació. La majoria dels fabricants actuals de bateries d'ió de liti es concentren a la Xina, Corea del Sud i el Japó, on la generació d'electricitat segueix depenent del carbó i altres fonts d'energia contaminants.

Això significa que, encara que els vehicles elèctrics són essencials per abandonar els combustibles fòssils i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, cal fer més per reduir la petjada de carboni en l'etapa de fabricació. Mentrestant, la creixent demanda de minerals com el cobalt, el manganès i el liti ha provocat un augment de l'interès per la mineria dels fons marins, que, segons prediuen els estudis, tindrà impactes greus i irreversibles en la biodiversitat.

Amnistia Internacional també demana a les empreses que garanteixin que les bateries s'eliminen de forma responsable. Ja existeixen proves significatives que els residus de bateries de dispositius electrònics, que contenen diversos materials perillosos, s'han eliminat de manera irresponsable, i han contaminat el sòl, l'aigua i l'aire.

"Totes les etapes del cicle vital d'una bateria, des de l'extracció del mineral fins a l'eliminació, comporten riscos mediambientals i per als drets humans", ha manifestat Kumi Naidoo.

"Hem de canviar de rumb o els menys responsables del canvi climàtic -les comunitats indígenes i els nens i nenes- seran els qui paguin el preu de l'abandonament dels combustibles fòssils. Les solucions energètiques del futur no han de basar-se en injustícies del passat".

Una visió alternativa

Aprofitant com a plataforma la Cimera Nòrdica del Vehicle Elèctric, Amnistia Internacional ha exposat avui la seva visió d'una bateria ètica que no danyi els drets humans ni el medi ambient en cap etapa del seu cicle vital. L'organització demana a governs, sector, innovadors i consumidors que emprenguin accions per, en un termini de cinc anys, crear una bateria ètica i sostenible, que pugui ser utilitzada per a vehicles elèctrics i dispositius electrònics.

El treball d'Amnistia Internacional se centrarà en les tres etapes del cicle vital de la bateria:

Extracció: Mapejar les cadenes de subministrament de minerals clau, demanar que s'identifiquin, es previnguin i s'abordin els impactes en els drets humans, i demanar que es prohibeixi la mineria comercial dels fons marins.

Fabricació: Demanar que les petjades de carboni es revelin, minimitzin i neutralitzin adequadament, i demanar així mateix que es protegeixin i facin complir legalment els drets al treball i en el treball, inclosos els drets a la salut, la igualtat i la no discriminació.

Reutilització i recuperació: Demanar que els productes es dissenyin i regulin de manera que s'optimitzi el seu potencial de reutilització i es penalitzin els seus residus, i demanar també que s'impedeixin l'exportació i eliminació il·legals o perilloses de bateries.

El repte a les empreses

Amnistia Internacional ha subratllat avui que les empreses d'electrònica i de vehicles elèctrics tenen la responsabilitat de garantir que els seus productes no contribueixen a abusos contra els drets humans ni els perpetuen. L'organització demana als líders del sector que es comprometin a dur a terme una revisió radical del seu enfocament respecte a les solucions energètiques.

Com a primer pas, les empreses han de revelar públicament la informació sobre com es prevenen, identifiquen i aborden els abusos contra els drets humans i els riscos mediambientals durant el cicle vital de la bateria de io de liti.

"Ara que s'apropa una crisi climàtica, els consumidors tenen dret a reclamar que els productes comercialitzats com a opció ètica realment suportin l'escrutini", ha manifestat Kumi Naidoo.

"Les empreses que fan cas omís dels motius de preocupació en matèria de drets humans mentre netegen les seves fonts energètiques estan presentant als clients una elecció falsa: les persones o el planeta. Aquest enfocament està greument viciat i no portarà els canvis sostenibles que necessitem per salvar la humanitat de la devastació climàtica. Demanem als líders del sector que pensin seriosament quin tipus de futur desitgen construir".

Informació complementària

Amnistia està col·laborant amb Greenpeace Estats Units per identificar i mapejar els impactes mediambientals i de drets humans durant el cicle vital de la bateria, inclosos els punts crítics d'intervenció per fabricar una bateria ètica.

A Noruega s'estan realitzant esforços per crear en els actors empresarials una conducta de diligència deguda en matèria de drets humans.