El periodista i escriptor espanyol Ignacio Cembrero espera sentència del Jutjat de Primera Instància de Madrid després de declarar el passat 13 de en una nova denúncia per part del Regne del Marroc. En aquesta ocasió, Cembrero no ha estat demandat per la seva feina periodística com en altres ocasions, sinó per difondre haver estat espiat mitjançant el programari de vigilància Pegasus, desenvolupat per l'empresa israeliana NSO Group.
D'aquesta manera, el Regne del Marroc reclama al periodista que es retracti de les afirmacions en què vinculava el govern d'aquest país amb l'espionatge digital de què han estat objecte diversos periodistes, advocats i membres de la societat civil. Aquesta és la quarta vegada que les autoritats marroquines miren de fer callar al reporter amb una demanda com a part de la seva estratègia de silenciar qualsevol veu crítica amb les seves polítiques. El 2014 la Fiscalia General de l'Estat i l'Audiència Nacional van arxivar una denúncia i una querella respectivament contra ell per “enaltiment del terrorisme”. I un any després, un empresari vinculat amb els serveis secrets marroquins va demandar-lo per “intromissió a l'honor”, càrrec del qual va ser absolt després d'un judici civil.
“Ignacio Cembrero no hauria d'haver hagut d'afrontar aquest judici absurd en què es demana que la possible víctima d'un delicte com el d'espionatge no pugui parlar sobre això. L'assetjament i la persecució constant de les autoritats marroquines a Cembrero han d'acabar de manera immediata, són un atac a la seva llibertat d'expressió i un avís a qualsevol que vulgui informar sobre les seves polítiques”, ha defensat el director d'Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán.
Des d'aquesta organització demanen no només “la lògica absolució” del periodista, sinó també que el govern espanyol promogui que la Fiscalia realitzi una investigació independent sobre l'espionatge a què hauria estat sotmès.
Espionatge, persecució i presó
El judici a Ignacio Cembrero va coincidir el mes passat amb la resolució del Parlament Europeu en què s'exigeix a les autoritats marroquines que aturin la vigilància massiva contra periodistes, entre altres al periodista espanyol, presumiblement mitjançant l'ús del programa Pegasus, i que respectin la llibertat d'expressió al seu país.
El mes de juliol de 2021, el consorci Forbidden Stories, una organització sense ànim de lucre, va denunciar l'espionatge a 80 periodistes de 17 organitzacions de mitjans de comunicació de 10 països, i va alertar Ignacio Cembrero que era víctima de espionatge mitjançant Pegasus, així com polítics i activistes de la societat civil.
Però les autoritats marroquines no s'han aturat en la vigilància il·legítima, sinó que han continuat la persecució i l'assetjament contra figures que els resulten incòmodes com el periodista i defensor de drets humans Omar Radi, qui va ser condemnat a sis anys de presó per càrrecs de violació i espionatge en un judici clarament injust. Actualment, Radi està empresonat per l'exercici de la seva professió, després d'informar sobre les protestes d'Hirak El-Rif o les corrupcions d'estat, igual que altres periodistes crítics com Taoufik Bouachrine o Soulaiman Raissouni.
“És urgent l'anul·lació de totes les sentències condemnatòries imposades a Omar Radi, perquè tenen una motivació política i violen el seu dret a la llibertat d'expressió. Només un judici just pot garantir que es fa justícia tant amb Omar com amb la persona que el va denunciar per violació”, ha reclamat Beltrán.
Espionatge i demandes judicials sense fonament també han anat de bracet en els casos de l'advocat i defensor dels drets humans Abdessadak El Bouchattaoui i de l'acadèmic Maati Monjib. El primer, advocat i defensor dels drets humans, va formar part de l'equip legal de les persones empresonades després de les protestes a Hirak El-Rif al llarg de 2016 i 2017. Aquest mateix any va ser condemnat a 20 mesos de presó per publicacions a Internet on criticava l'ús de la força en les manifestacions, i posteriorment va fugir exiliat a França. Amnistia Internacional va poder comprovar com el seu telèfon va rebre missatges amb enllaços a llocs web relacionats amb el programa Pegasus durant l'esclat del moviment Hirak El-Rif.
Per part seva, Maati Monjib, fundador de l'ONG Freedom Now, dedicada a la protecció dels drets de periodistes i escriptors, va ser acusat el 2015 de “atemptar contra la seguretat interior de l'Estat” mitjançant “propaganda”. Des d'aquell any, Maati creu que ha estat sota vigilància digital, fet que també va confirmar la secció de tecnologia d'Amnistia Internacional. El 2021 va ser condemnat novament per frau i blanqueig de diners, en una causa que es remuntava al 2015. Al març del mateix any va sortir en llibertat, però es mantenen contra contra ell acusacions de blanqueig de diners i se li ha retirat el passaport, per la qual cosa corre el risc de tornar a ser detingut i que es reprengui el judici.
Davant d'aquesta “doble repressió” formada per l'espionatge i la persecució judicial, Amnistia Internacional se suma a la recent resolució del Parlament de la UE en la qual es demana als Estats Membre que deixin d'exportar tecnologia de vigilància al Marroc ja que, segons l'entitat, contribueix a una vigilància il·legítima que pot considerar-se "crònica" per part de les autoritats i els serveis secrets del país.
Informació complementària
Aquest programari, desenvolupat per l'empresa israeliana NSO Group, permet a l'atacant tenir accés absolut a missatges, correus electrònics, mitjans de comunicació, micròfon, càmera, trucades i contactes del telèfon atacat.
En l'actualitat hi ha investigacions obertes i causes judicials contra NSO Group pendents de resolució a Espanya, França, Polònia, Mèxic i l'Índia. Al març de 2022, el Parlament Europeu va establir la Comissió PEGA, resultat directe de les revelacions del Projecte Pegasus al juliol de 2021, per a investigar l'ús de Pegasus i d'altres programes espia a Europa.