Avui, 15 de juny, Dia Mundial contra el Maltractament a la Gent Gran i tres mesos després de l’última sessió del Grup de Treball d'Anàlisi de l'Impacte de la Covid-19 en les Residències, l’organització s’ha adreçat alParlament de Catalunyaper demanar a diputats i diputades que enllesteixin sense més tardança l’informe final d’aquest Grup de Treball.
Des d’Amnistia Internacional, tot i ser conscients que l’avançament de les eleccions generals del 23 de juliol afecta els treballs i els temps parlamentaris, es creu que ja es fa tard. L’escenari electoral no pot ser una excusa, fa més de tres anys des de l’inici de la pandèmia i les autoritats encara no han complert amb l’obligació d’investigar de manera exhaustiva i adequada les vulneracions de drets humans sofertes per persones grans que vivien en residències, sobretot durant la primera onada de Covid. Tampoc no s’han impulsat els canvis legislatius necessaris per consolidar un nou model residencial basat en la protecció dels drets de la gent gran.
L’organització coneix la importància dels processos institucionals de rendició de comptes i de reparació de les víctimes de vulneracions de drets humans i, davant del poc recorregut dels procediments judicials oberts, creu que el Parlament pot ser l’últim baluard i garantia en l’accés al dret a la reparació de les famílies de les persones mortes.
Per a contribuir als debats del Grup de Treball, Amnistia Internacional li va fer arribar un document amb aportacions. D’aquestes aportacions, l’organització considera prioritari que l’informe final inclogui els punts següents:
Impulsar una auditoria independent per avaluar el grau d’incompliment de les obligacions de l’administració a l’hora de garantir la qualitat de l’atenció en les residències i la protecció dels drets de la gent gran durant la pandèmia.
Fer un acte públic de reconeixement a víctimes i familiars, per fer explícit el compromís de les autoritats en la cerca de la veritat i d’oferir garanties de reparació i no repetició.
Adequar les plantilles del personal de residències a les necessitats reals d’atenció de les persones residents i comprometre’s a que aquestes plantilles augmentaran progressivament.
Millorar el sistema d’inspeccions dels centres residencials per dotar-lo de més recursos, més transparència i assegurar que presta especial atenció a les condicions i conductes que poden afectar els drets humans de les persones residents. Per exemple, establint un sistema de denúncies anònim que permeti fer-ne un seguiment efectiu.
Assegurar la participació de residents, familiars i societat civil en tots aquells processos i decisions que els afectin, per assegurar que s’escolten les seves propostes i es dóna resposta a les seves necessitats.
«No es pot passar pàgina sense investigar allò que va passar, sense rendició de comptes i sense assegurar que s’estableixen les bases d’un nou model residencial que posi al centre els drets humans. Ho devem a les víctimes i a les seves famílies i també per construir una societat que reforci la protecció dels drets de la gent gran» ha afirmat Júlia Pérez Català, responsable de Relacions Institucionals d’AIC, en el decurs de l’entrega del document de prioritats al Parlament.
#ResidènciesAmbDrets
Amnistia Internacional Catalunya va llançar el 10 de maig la campanya #ResidènciesAmbDrets per demanar un model residencial que protegeixi drets humans.
Tres anys després de l’inici de la pandèmia, el nou model residencial encara està pendent. És responsabilitat dels governs autonòmics implementar-lo, garantint que es respecten els drets humans de les persones residents i assegurant una dotació adequada de recursos econòmics i humans. Amnistia Internacional treballa perquè s’impulsin tots els canvis legislatius necessaris perquè aquest nou model tingui un enfocament de gènere i drets humans. «Viure en una residència no pot ser una circumstància privativa de drets», ha dit Pérez Català.