Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Catalunya: Amnistia Internacional llança campanya #ResidènciesAmbDrets per demanar un model residencial que protegeixi drets humans

© Il·lustració: Daniella Martí / https://daniellamarti.com/

Tres anys després de l’inici de la pandèmia, el nou model residencial encara està pendent. És responsabilitat dels governs autonòmics implementar el nou model, garantint que es respecten els drets humans de les persones residents i assegurant una dotació adequada de recursos econòmics i humans.

L’organització vol que s’impulsin tots els canvis legislatius necessaris perquè aquest nou model tingui un enfocament de gènere i drets humans. Viure en una residència no pot ser una circumstància privativa de drets.

Més recursos i personal

Amnistia Internacional demana que s’incrementin els recursos econòmics destinats a les cures de llarga durada perquè siguin assequibles i accessibles per a tota la població, posant especial atenció en les persones en situació de vulnerabilitat. L’augment del pressupost de la Generalitat de Catalunya per a la promoció de l’autonomia un 15% és un pas endavant, però encara insuficient per una població envellida que va en augment.

S’han d’establir indicadors concrets per assegurar un augment progressiu de recursos econòmics destinats a les residències, assegurant la seva suficiència i tenint en compte una avaluació de les necessitats de la població i la previsió de la seva evolució.

Amnistia Internacional reclama plantilles de personal adequades a les necessitats reals d’atenció dels i les residents, amb formació contínua i especialitzada en drets humans, i el compromís de les autoritats que aquestes plantilles augmentaran progressivament.

A més, la majoria de persones que treballen en centres residencials són dones, mal remunerades, i sovint migrants, un col·lectiu especialment vulnerable. Per aquest motiu, s’ha d’avaluar l’impacte de gènere i altres factors de discriminació a l’hora de prendre mesures de protecciódel personal cuidador.

Més transparència i participació

Amnistia Internacional també demana més transparència en les avaluacions dels centres residencials i un sistema efectiu de denúncies tant per als residents com per a les seves famílies. Les inspeccions han de ser regulars i sense previ avís, i han de prestar atenció a les condicions i conductes que poden afectar els drets humans de les persones residents.

Els resultats de les inspeccions s’ha de publicar periòdicament per assegurar-ne la transparència. Actualment, no hi ha dades públiques sobre les inspeccions i aquesta informació no arriba a la població, ni a les persones residents, ni a les seves famílies.

Amnistia Internacional també demana la participació de les famílies en espais personals i de convivència dels centres i fomentar la comunicació permanent entre centre i famílies. S’ha de garantir que totes les residències ofereixen la possibilitat de fer visites sempre que la persona resident ho desitgi. Els consells de participació dels centres s’han de reforçar per assegurar que són un espai de participació conegut per residents i familiars, que es reuneixen de manera freqüent i que son útils per fer propostes de millora dels serveis.

També s’ha d’assegurar la participació de la societat civil que treballa amb les persones grans i les representa en tots els processos de decisió que duguin a terme les autoritats per a avançar cap a un nou model.

Informació complementària

Amnistia Internacional ha expressat en nombroses ocasions la preocupació pels drets de les persones grans residents. La seva vulneració de drets ha anat més enllà de les morts esdevingudes per la pandèmia. Un informe d’Amnistia Internacional presentat el desembre de 2020 «Abandonadas a su suerte. La desprotección y discriminación de las personas mayores en residencias durante la pandemia COVID-19 en España» va posar de manifest que durant la primera onada de la pandèmia es van vulnerar el dret a la salut, a la vida, a la no discriminació, a la vida privada i a una mort digna.

Després de la primera onada, l’organització va fer seguiment de la situació a les residències, concretament durant la segona onada (febrer 2021) i la cinquena (juny 2021). Es va alertar a les autoritats que no podien abaixar la guàrdia en la protecció dels drets de la gent gran.

Per aquest motiu, Amnistia Internacional va elaborar una guia amb recomanacions sobre el nou model residencial «Leyes que protejan a las personas mayores»  per impulsar canvis legals per la protecció dels drets humans de les persones grans que viuen a les residències.