Els drets de les persones refugiades i migrants han de ser de màxima prioritat durant la cimera de líders nord-americans a Ciutat de Mèxic, ha declarat avui Amnistia Internacional. El president Biden, el president López Obrador i el primer ministre Trudeau han de deixar d'aplicar polítiques comunes de migració inhumanes i substituir-les per polítiques conformes a les normes internacionals de drets humans.

“Quan el nombre de persones que fuig de la violència i la persecució continua augmentant, la protecció dels drets humans de les persones migrants i refugiades és d'importància fonamental. En lloc d'augmentar les barreres per a les persones en moviment i sotmetre-les a més dificultats, el president Biden, el president López Obrador i el primer ministre Trudeau han d'adoptar mesures per a protegir els seus drets a Amèrica del Nord i en altres països”, va declarar Erika Guevara Rosas, directora d'Amnistia Internacional per a les Amèriques.

Les perilloses circumstàncies en què viuen les persones que fugen de la persecució, als qui la violència, les dificultats econòmiques i el canvi climàtic obliguen sovint a travessar fronteres, continuen sent un dels motius de preocupació en matèria de drets humans més greus d'Amèrica del Nord. Gran nombre de persones migrants i refugiades de tot el món continuen fent perillosos viatges a través de Mèxic en el seu intent d'entrar als Estats Units i, en alguns casos, continuar cap al Canadà. Al mateix temps, les deficiències estructurals deixen a moltes d'elles desprotegides al Canadà, Mèxic i els Estats Units.

Els governs d'Amèrica del Nord estan implementant polítiques comunes d'immigració encaminades a dissuadir la migració. Aquestes mesures inclouen la militarització, l'externalització de les fronteres, l'ús generalitzat de la detenció per motius d'immigració, les expulsions accelerades i la criminalització dels qui defensen els drets de les persones migrants. En concret, els Estats Units i Mèxic van implementar conjuntament els Protocols de Protecció a Migrants en virtut dels quals les persones sol·licitants d'asil quedaven atrapades en camps al llarg de la frontera entre tots dos països, on corrien un perill extraordinari i podien veure's exposades a més riscos. De la mateixa manera, des de la implementació del Títol 42 al març de 2020, gairebé 2,5 milions de persones que sol·licitants d'asil de Centre-Amèrica, Haití i, més recentment, Veneçuela, han estat expulsades dels Estats Units a Mèxic sense tenir l'oportunitat de demanar l’asil efectivament.

Totes dues polítiques d'immigració estan arribant a la seva fi. Després d'una decisió de la Cort Suprema de maig de 2022, l'administració Biden va concloure el programa de Protocols de Protecció a Migrants. Quant al Títol 42, la retirada de la mesura està pendent d'una decisió judicial. No obstant això, mentre aquestes polítiques estan a punt de deixar d'aplicar-se, hi ha informes segons els quals els Estats Units té intenció d'implementar noves polítiques per a impedir la migració que inclouen prohibicions de trànsit, la criminalització dels qui sol·liciten asil i l'externalització addicional a Mèxic dels tràmits per a la concessió d'asil.

“El govern dels Estats Units ha de rescindir immediatament el Títol 42 i evitar implementar polítiques comunes sobre migració similars que neguin els drets de les persones migrants i refugiades, inclòs el dret a accedir al territori i a demanar i rebre asil”, va afegir Erika Guevara Rosas. “Els governs d'Amèrica del Nord han de substituir les polítiques comunes sobre immigració inhumanes de la regió per polítiques de responsabilitat compartida basades en els drets humans i la protecció de les persones migrants i refugiades”.

Una altra política comuna és l'Acord de Tercer País Segur entre el Canadà i els Estats Units, que impedeix que la majoria de les persones que, procedents dels Estats Units, arriben al Canadà per entrades terrestres oficials demanin protecció com a refugiades en aquest país i viceversa. Com a conseqüència, persones refugiades en situació de vulnerabilitat intenten usar passos fronterers perillosos per a entrar en zones remotes i rurals del Canadà i els Estats Units. Als qui són retornades als Estats Units des del Canadà en aplicació de l'Acord, sobretot als qui sofreixen persecució basada en el gènere, se'ls podria negar injustament protecció als Estats Units i retornar a una situació de perill al seu país d'origen. Amnistia Internacional, juntament amb altres organitzacions de drets humans i sol·licitants individuals, va comparèixer davant el Tribunal Suprem del Canadà a l'octubre per a impugnar la constitucionalitat de l'Acord. Hi ha informes que indiquen que els governs canadenc i estatunidenc estan treballant actualment per a ampliar l'Acord a pesar que s'està a l'espera d'una decisió del màxim tribunal canadenc sobre la seva constitucionalitat.

Amnistia Internacional demana també a les autoritats dels Estats Units, el Canadà i Mèxic que posin fi a les polítiques de detenció sistemàtica per motius d'immigració que violen les normes internacionals. S'hauria de recórrer a ajudes compassives, a mesura i basades en la comunitat en lloc de la detenció punitiva; mai haurien d'usar-se presons i centres similars, i les persones menors d'edat no han de ser detingudes mai. Aquesta no és, clarament, la pràctica a Amèrica del Nord.

Com a exemple, Human Rights Watch i Amnistia Internacional han documentat les greus violacions de drets humans que les persones migrants i refugiades sofreixen sota custòdia per motius d'immigració al Canadà. Encara que no estan acusades de delictes ni estan a la presó per sentències penals condemnatòries, moltes experimenten les condicions de confinament més restrictives del país, com les presons provincials de màxima seguretat i la reclusió indefinida. Aparentment, les persones negres i altres persones radicalitzades romanen a la presó períodes més llargs i en presons provincials, mentre que les que viuen amb discapacitats psicosocials són sotmeses a un tracte coercitiu desproporcionat. Un altre exemple és el tracte que reben les persones refugiades i migrants haitianes tant a Mèxic com als Estats Units. Mentre a la frontera meridional de Mèxic se'ls neguen l'asil i els serveis bàsics, a la frontera dels Estats Units i Mèxic sofreixen condicions igualment difícils. Les que han entrat als Estats Units han estat detingudes i deportades a Haití en condicions que revelen discriminació i maltractaments sistèmics a les persones negres que en alguns casos podrien constituir tortura basada en la raça.

La implementació de polítiques restrictives deixa a les persones migrants i refugiades sense més opció que emprendre travessies més perilloses. Enguany va ser el més letal a la frontera entre els Estats Units i Mèxic, on més de 850 persones migrants van perdre la vida, mentre que a la frontera entre els Estats Units i el Canadà, una família migrant de quatre membres va morir per congelació quan tractava d'entrar als Estats Units. De la mateixa manera, el Projecte Persones Migrants Desaparegudes calcula que hi ha 7.008 migrants en parador ignorat a les Amèriques, la qual cosa representa un augment del 55% respecte dels últims cinc anys.

“Les persones migrants que creuen Mèxic són sovint víctimes de nombroses violacions de drets humans i abusos, com a segrestos, homicidis, robatoris i extorsió, entre altres. Les dones sofreixen amb freqüència violència de gènere, inclosa violència sexual. L'accés a la justícia, i l'ajuda mèdica i la psicològica són limitats, i les violacions de drets queden una vegada i una altra impunes. En els tres països, les dones migrants i refugiades afronten situacions adverses a la seva arribada que requereixen ajudes i serveis sensibles al gènere”, va afirmar Erika Guevara Rosas.

El Canadà, Mèxic i els Estats Units, reunits per a debatre una agenda general nord-americana, han de posar fi a aquestes polítiques de dissuasió, exclusió i crueltat, i comprometre's a treballar conjuntament per a protegir els drets de les persones refugiades i migrants en tota Amèrica del Nord. Com a primer pas crucial, el president Biden, el president López Obrador i el primer ministre Trudeau han de comprometre's de manera individual i categòrica a posar fi a les polítiques que bloquegen l'accés a l'asil i a garantir els drets de totes les persones a buscar seguretat.