"Les autoritats algerianes van llançar una sèrie de mesures repressives que van desembocar en la detenció de desenes de persones per exercir pacíficament el seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió en els mesos previs a les eleccions legislatives celebrades el 12 de juny" ha afirmat Amnistia Internacional en una detallada anàlisi publicada avui. L'organització ha documentat 37 casos d'activistes que van ser detinguts injustament per participar en protestes o expressar opinions discrepantes entre el 26 de març i el 26 de maig. Segons grups locals i activistes de drets humans, a 23 de juny hi ha almenys 273 activistes detinguts injustament.
!Les autoritats algerianes han recorregut a tots els mitjans de què disposaven per esclafar la dissidència i silenciar els qui protestaven des del moviment Hirak, duent a terme desenes de detencions i d'enjudiciaments d'activistes per càrrecs falsos només per haver participat en protestes o expressat opinions polítiques discrepantes", ha afirmat Amna Guellali, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
"Les autoritats algerianes han de posar fi urgentment a aquestes restriccions repressives i garantir que es respecten els drets a la llibertat d'expressió, associació i reunió dels qui protesten de forma pacífica, periodistes i activistes de drets humans. Totes les persones jutjades i detingudes injustament per exercir els seus drets han de ser posades en llibertat i han de retirar-se els càrrecs formulats contra elles".
Des d'abril de 2021, les autoritats algerianes vénen recorrent cada vegada més a l'ús dels càrrecs de "terrorisme" i "conspiració contra l'Estat" per jutjar defensors i defensores dels drets humans, i a activistes d'Hirak i han qualificat de "terroristes" dues organitzacions que expressen opinions discrepantes: el grup d'oposició Rachad i el Moviment per a l'Autodeterminació de la Cabila (MAK).
Segons les investigacions d'Amnistia Internacional, des de març, les autoritats judicials han acusat formalment almenys 17 activistes de delictes de "terrorisme". Entre aquestes persones figuren l'advocat Abderraouf Arslane, així com els defensors dels drets humans Kaddour Chouicha i Said Boudour, i la defensora Jamila Loukil els qui, juntament amb altres 12 persones activistes de Hirak, van ser enjudiciats per pertànyer a un grup "terrorista" i "conspiració contra l'Estat".
El 8 de juny, les autoritats van aprovar una reforma del Codi Penal que va ampliar la definició de terrorisme per incloure "tractar d'obtenir poder o de canviar el sistema de govern per mitjans inconstitucionals". Aquesta definició excessivament general podria portar a la criminalització de peticions pacífiques de canvi de govern i a la il·legalització del moviment de protesta Hirak, que reclama un canvi polític radical a Algèria.
"La mesura de les autoritats algerianes de qualificar de terroristes activistes pacífics i la seva pressa per incloure una nova definició general de terrorisme en la seva legislació són indici de la seva esgarrifosa determinació d'intimidar fins al silenci els qui les critiquen pacíficament i de delmar l'oposició política", conclou Amna Guellali.
El Ministeri de l'Interior algerià també ha tractat de dissoldre organitzacions de la societat civil i partits polítics. A l'abril i maig, va demanar la suspensió o dissolució de dos partits: la Unió pel Canvi i el Progrés (UCP) i el Partit Socialista dels Treballadors (PST), i la dissolució de l'organització de la societat civil Agrupació Acció Juvenil (RAJ).
El 30 de maig, el Consell Superior de la Magistratura d'Algèria -entitat administrativa que manca d'independència per estar presidida pel president del país- va destituir el jutge Sadedin Merzoug per expressar les seves opinions de suport a la democràcia i al moviment Hirak a Algèria. Segons el dret internacional, la imposició de sancions o càstigs a jutges per expressar públicament les seves opinions és il·legítima.