"Des que van prendre el control de l'Afganistan fa un any, els talibans executen un atac sostingut contra els drets humans, perseguint grups minoritaris, reprimint violentament protestes pacífiques, suprimint els drets de les dones i utilitzan les execucions extrajudicials i les desaparicions per estendre la por entre la població", ha declarat avui Amnistia Internacional en un nou informe.

L'informe The Rule of Taliban: A Year of Violence, Impunity and False Promises documenta violacions flagrants dels drets humans perpetrades durant un any de règim talibà i revela la impunitat generalitzada per crims com la tortura, els assassinats de represàlia i els desallotjaments forçosos de qui s'oposa als talibans. Aquests havien promès inicialment respectar els drets de les dones i la llibertat de premsa, i una amnistia per a funcionaris del govern.

"Fa un any, els talibans es van comprometre públicament a protegir i promoure els drets humans. Però la velocitat a la qual estan desmantellant 20 anys d'avanços en matèria d'aquests drets és impressionant. Qualsevol esperança de canvi s'ha esvaït mentre els talibans miren de governar mitjançant la repressió violenta amb impunitat total", ha afirmat Yamini Mishra, directora regional d'Amnistia Internacional per a Àsia meridional.

"Les detencions arbitràries, la tortura, les desaparicions, les execucions sumàries han tornat i estan a l'ordre del dia. Les dones i les nenes, a ui s'ha despullat dels seus drets, afronten un futur fosc, privades d'educació i de la possibilitat de participar en la vida pública".

Amnistia Internacional demana als talibans que deixin immediatament de cometre violacions flagrants de drets humans i crims de dret internacional. Com a autoritats de facto d'Afganistan, els talibans han de restablir, protegir i promoure amb caràcter urgent els drets del poble afganès.

"Per impedir que la crisi de drets humans de l'Afganistan segueixi escalant, la comunitat internacional ha de prendre mesures significatives perquè els talibans retin comptes d'aquests crims", va afegir Yamini Mishra.

Llibertat d'expressió i de reunió

La investigació d'Amnistia Internacional detalla l'ús excessiu de la força per les forces de seguretat dels talibans quan tracten d'imposar la prohibició de les protestes pacífiques. A diverses grans ciutats, les forces de seguretat van dispersar protestes pacífiques colpejant i disparant manifestants desarmats.

Un manifestant de la província de Herat va parlar amb Amnistia Internacional sobre les lesions que infligien les forces de seguretat: "Vaig veure a un home al damunt d'un toll de sang en una rasa al carrer; crec que l'havien matat [...] Jo tenia la mà trencada, però no vaig anar a l'hospital per por ue em detinguessin per participar en les protestes".

La repressió pels talibans de la llibertat d'expressió està dirigida contra les persones que defensen els drets humans i activistes de la societat civil, moltes dels quals han estat objecte de fustigació, amenaces, detenció i fins i tot assassinat com a resultat directe del seu treball de drets humans.

La llibertat de premsa també és objecte d'atac. El 19 de setembre de 2021, el Centre Governamental de Mitjans de comunicació i Informació (GMIC) va dictar una ordre de redacció poc precisa que prohibia als periodistes publicar històries "contràries a l'islam" o que "insultin figures nacionals".

L'any passat, més de 80 periodistes van ser detinguts i torturats per informar sobre protestes pacífiques. Un d'ells va explicar a Amnistia Internacional: "Em van pegar i van assotar tant a les cames que no podia posar-me dempeus [...] La meva família va signar un document prometent que jo no parlaria sobre el que m'havia passat una vegada que sortís en llibertat; si ho feia, els talibans tindrien dret a detenir tota la meva família".

Detencions arbitràries, tortura i maltractaments

Des d'agost de 2021, s'han rebut informes generalitzats sobre soldats talibans que colpegen i torturen persones per considerar que han infringit edictes talibans o a qui acusen de treballar amb el govern anterior.

Centenars de persones civils han estat detingudes arbitràriament. A moltes les colpegen amb fusells o les assoten durant l'arrest. Sahiba* (nom fictici), manifestant, va explicar a Amnistia Internacional que quan els talibans van acabar amb ella tenia el cos ple d'hematomes.

"No va haver-hi tribunal, no va haver-hi càrrecs i no va haver-hi garanties processals; ens van segrestar als carrers, ens van tenir en una presó privada diversos dies, durant els quals no vam tenir accés a la nostra família, advocat ni a cap altra autoritat [...] Algunes de les dones i nenes que eren a la mateixa habitació que jo mai no van tornar i cap de nosaltres va saber què els havia passa"?, va dir.

Homicidis extrajudicials i desaparicions forçades

Assassinats de represàlia, execucions sumàries de presumptes combatents de la resistència i altres delictes suposadament comesos des de la presa del poder pels talibans podrien constituir crims de guerra.

Hi ha hagut centenars d'homicidis extrajudicials i s'han trobat cossos amb ferides de bala o senyals de tortura. Desenes de persones han desaparegut i segueixen en parador desconegut per la seva feina amb el govern anterior o per la seva presumpta participació en la resistència contra els talibans.

Torab Kakar, de 34 anys, va explicar a Amnistia Internacional que, tot i haver obtingut una "carta d'indult" dels talibans, al seu amic Jalal, que havia pertangut a les Forces de Seguretat i de Defensa Nacionals Afganeses (ANDSF), els talibans se l'havien emportat a un lloc no revelat.

"Els talibans li van lligar les mans a l'esquena, li van embenar els ulls i van estar pegant-lo mentre la seva esposa i els seus fills, pares, i germans i germanes menors ploraven i cridaven". Quan la família de Jalal va buscar-lo, el cap local dels serveis d'intel·ligència els va amenaçar i els va advertir que deixessin de buscar-lo.

Persecució de minories ètniques i religioses

Poques setmanes després que els talibans prenguessin el poder, van arribar denúncies sobre persones afganeses no paixtus desallotjades forçosament de casa seva i terres perquè els talibans poguessin premiar als seus seguidors amb terres arrabassades a altres grups ètnics, concretament els hazara, els turcmans i els uzbeks.

S'han denunciat desallotjaments a tot el país, entre altres llocs, a les províncies de Balkh, Helmand, Daikundi, Kandahar i Uruzgan, la qual cosa ha contribuït a augmentar el nombre ja enorme de persones internament desplaçades. Al juny de 2022, l'ONU calculava que la xifra de persones afganeses desplaçades havia augmentat a més de 820.000.

El 30 d'agost de 2021, els talibans van matar il·legítimament 13 persones d'ètnia hazara, entre elles, una jove de 17 anys, a la província de Daikundi. Segons testimonis presencials recollit per Amnistia Internacional, els talibans van executar de manera extrajudicial 9 exmiembros de les ANDSF que ja s'havien rendit, per la qual cosa aquests homicidis semblen ser crims de guerra.

Restriccions imposades a dones i nenes

Des que van prendre el poder, els talibans sotmeten a les dones a una violència creixent. En ocasions, aquesta violència és una forma de castigar als seus familiars.

Dos talibans armats que anaven en una motocicleta van matar a trets Lida, esposa d'un exmiembe de les forces de seguretat afganeses. A més de la dona, de 22 anys i embarassada de 8 mesos, van morir els seus dos fills de 2 i 4 anys.

Desenes de dones han estat detingudes i torturades per participar en protestes pacífiques per exigir els seus drets, enmig de restriccions creixents que els han despullat de les seves llibertats.

Els talibans han restringit el dret a l'educació, enfosquint el futur de milions de nenes afganeses. Quan, el 17 de setembre de 2021, van reobrir les escoles de secundària, els talibans van prohibir l'assistència a les nenes que cursaven graus superiors al 6è afirmant que era una situació temporal mentre contractaven més mestres i garantien que hi havia condicions "apropiades" per a l'educació segregada per gènere. Fins avui, no s'ha implementat cap d'aquests plans.

Meena* (nom fictici), professora de 29 anys de Kabul, va parlar amb Amnistia Internacional de la seva desesperació pel futur de la seva filla: [...] Estem repetint la història [...] Miro el meu uniforme, recordant els dies d'escola, estudiants i docents, però no tinc més elecció que quedar-me a casa".

"No hem de quedar-nos de braços creuats, mirant mentre col·lapsen els drets humans de tota una població. Una resposta internacional ferma, significativa i unida és l'única esperança de posar fi al malson que el poble afganès suporta des de fa ja un any", ha afrmat Yamini Mishra.