"Els talibans estan devastant les vides de les dones i les nenes de l'Afganistan amb la repressió dels seus drets humans”, afirma Amnistia Internacional en un nou informe que es publica avui.
Des que van prendre el control del país a l'agost de 2021, els talibans violen els drets de les dones i les nenes a l'educació, al treball i a la lliure circulació; delmen el sistema de protecció i suport per als qui fugen de la violència de gènere en l'àmbit familiar; detenen dones i nenes per infraccions menors de normes discriminatòries; i contribueixen a l'augment del nombre de matrimonis precoços i forçats a l'Afganistan.
L'informeDeath in Slow Motion: Women and Girls Under Taliban Rule revela també que les dones que protesten pacíficament contra aquestes normes opressives són amenaçades, detingudes, recloses, torturades i sotmeses a desaparició forçada.
“Menys d'un any després de la presa del poder pels talibans a l'Afganistan, les seves draconianes polítiques han privat milions de dones i nenes del seu dret a una vida segura, lliure i plena”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“En el seu conjunt, aquestes polítiques formen un sistema de repressió que discrimina les dones i les nenes en gairebé tots els aspectes de la seva vida. Cada detall diari —sigui en anar a l'escola, si treballen i com ho fan, si surten de casa i com en surten— està controlat i sotmès a grans restriccions.
“Esta asfixiante represión contra la población femenina de Afganistán aumenta cada día”
“Aquesta asfixiant repressió contra la població femenina de l'Afganistan augmenta cada dia. La comunitat internacional ha d'exigir urgentment que els talibans respectin i protegeixin els drets de les dones i les nenes”.
Amnistia Internacional demana als talibans que implementin canvis polítics i mesures per respectar els drets de les dones i les nenes. Els governs i les organitzacions internacionals, inclosos tots els Estats membres de l'ONU i el Consell de Seguretat d'aquesta organització, han d'elaborar i implementar urgentment una estratègia sòlida i coordinada per pressionar als talibans perquè introdueixin aquests canvis.
Un equip de recerca d'Amnistia Internacional va visitar l'Afganistan al març de 2022. L'organització va fer una exhaustiva feina de recerca des de setembre de 2021 fins a juny de 2022 que inclou entrevistes amb 90 dones i 11 nenes afganeses d'entre 14 i 74 anys residents en 20 de les 34 províncies del país.
Detenció i tortura de manifestants pacífiques
Des que van prendre el control de l'Afganistan a l'agost de 2021, els talibans són les autoritats de facto del país. Malgrat els seus compromisos públics inicials de respectar els drets de les dones i les nenes, van introduir polítiques de discriminació sistemàtica que violen els drets d'aquestes.
Dones i nenes de tot l'Afganistan van reaccionar a aquesta repressió amb una onada de protestes. En resposta, els talibans van assetjar les manifestants i les van sotmetre a abusos, detencions i reclusions arbitràries, desaparicions forçades, i tortures físiques i psicològiques.
Amnistia Internacional va entrevistar una manifestant que va ser detinguda i va estar diversos dies reclosa el 2022. En descriure el tracte que va rebre mentre va estar reclosa, va explicar a Amnistia Internacional: “[Els guàrdies talibans] continuaven venint a la meva habitació i ensenyant-me fotos de la meva família. Repetien una vegada i una altra [...] ‘Podem matar-los, a tots, i tu no podràs fer res [...] No ploris, no facis una escena. Després de protestar, hauries d'haver previst dies com aquest”.
També va dir que l'havien pegat brutalment: “Van tancar la porta. Van començar a cridar-me [...] [Un talibà] va dir: ‘Ets fastigosa [...] els Estats Units no ens dona diners per la vostra culpa, putes" […] Després em va donar una puntada. Va ser tan fort que em va fer mal a l'esquena, i també em va trepitjar la barbeta [...] encara sento el dolor en la boca. Em dol cada vegada que vull parlar”.
“Un taliban em va dir: ‘Ets asquerosa. Els Estats Units no ens donen diners per culpa vostra, putes’. Després em va donar una puntada. Va ser tan forta que em va fer mal a l'esquena, i també em va trepitjar la barbeta. Em fa mal cada cop que vull parlar”.
Dues dones van dir que, després que es publiquessin en les xarxes socials fotos de les lesions d'una manifestant, els talibans van idear una nova estratègia per impedir que mostressin les seves lesions públicament.
Una d'elles va explicar a Amnistia Internacional: “Ens pegaven als pits i entre les cames. Ho feien perquè no poguéssim mostrar-ho al món. Un soldat que caminava prop de mi em va pegar al pit i va dir: ‘Puc matar-te ara mateix i ningú dirà res’. Això passava cada vegada que sortíem: ens insultaven físicament, verbalment i emocionalment”.
Les manifestants detingudes no tenien accés a menjar, aigua, ventilació, productes d'higiene i atenció mèdica adequats. Per a obtenir la llibertat, obligaven les dones a signar un acord en què es comprometien a no tornar a protestar i a no parlar en públic de les seves experiències en detenció, ni elles ni els seus familiars.
Detenció i reclusió arbitràries per “corrupció moral”
Segons quatre denunciants d'irregularitats de centres de detenció talibans, aquests sotmeten a detenció i reclusió cada vegada més a dones i nenes per infraccions menors de les seves polítiques discriminatòries, com la norma que prohibeix aparèixer en públic sense un mahram [acompanyant home] o amb un home que no pot ser considerat mahram. Les detingudes solen ser acusades de l'ambigu “delicte” de “corrupció moral”.
Un membre del personal penitenciari va explicar: “A vegades s'emporten els nens i nenes del cafè [...] [O] si veuen a una dona que no està amb un mahram, poden detenir-la. Abans aquest tipus de casos no anaven a la presó [...] La xifra creix cada mes”.
Una estudiant universitària que va ser detinguda el 2022 va explicar a Amnistia Internacional que la van amenaçar i colpejar després de ser detinguda per càrrecs relacionats amb les restriccions sobre el mahram.
Va explicar que els talibans “van començar a fer-me descàrregues elèctriques [...] a l'espatlla, la cara, el coll, a tots els llocs que podien [....] Em deien prostituta [i] puta [...] El que tenia la pistola va dir: ‘Et mataré i ningú podrà trobar el teu cos’.”
Les persones que van denunciar irregularitats van dir que les supervivents de violència de gènere, que abans vivien en refugis, o les que miraven de fugir dels maltractaments, després de la presa del poder dels talibans són tancades en centres de detenció. Una persona pertanyent al personal va dir: “Algunes van venir després preguntar als mateixos talibans on era el seu refugi. [Els talibans] no tenien cap lloc, així que van acabar a la presó”.
Aquestes dones i nenes són sotmeses a règim d'aïllament, pallisses i altres formes de tortura, i obligades a suportar condicions inhumanes, com ara amuntegament i accés insuficient a menjar, aigua i calefacció en els mesos d'hivern.
Matrimoni precoç i forçat
Segons la recerca d'Amnistia Internacional —corroborada per organitzacions nacionals i internacionals que treballen a l'Afganistan, activistes locals i especialistes—, el nombre de matrimonis precoços i forçats a l'Afganistan està augmentant sota el règim talibà. Els factors causals clau d'aquest augment inclouen la crisi econòmica i humanitària, la manca de perspectives educatives i professionals per a les dones i les nenes, famílies que obliguen dones i nenes a casar-se amb un talibà, i talibans que obliguen dones i nenes a casar-se amb ells.
Stephanie Sinclair, directora de Too Young to Wed, organització que treballa sobre el matrimoni precoç i forçat, va explicar: “A l'Afganistan tenim una tempesta perfecta per al matrimoni infantil: un govern patriarcal, guerra, pobresa, sequera, nenes sense escola. Amb la suma de tots aquests factors [...] sabíem que el matrimoni precoç es dispararia”.
Khorsheed*, de 35 anys, provinent d'una província del centre de l'Afganistan, va explicar a Amnistia Internacional que la crisi econòmica l'havia obligat a casar a la seva filla de 13 anys amb un veí de 30 al setembre de 2021 per el “preu de la núvia” de 60.000 afganis (al voltant de 670 dòlars estatunidencs). Va dir que, després de casar a la seva filla, es va sentir alleujada, i va afegir: “Ja no passarà fam mai”.
Khorsheed va dir que també estava pensant a casar a la seva filla de 10 anys, encara que es mostrava poc inclinada perquè confiava que aquesta filla pogués mantenir la família en el futur. Va explicar: “Jo volia que estudiés més. Sabria llegir i escriure, i parlar anglès, i podria guanyar [...] Tinc l'esperança que aquesta filla arribi a ser alguna cosa i que mantingui a la família. Per descomptat, si no obren l'escola, hauré de casar-la”.
“Jo volia que estudiés més. Però està clar que si no obren l'escola, hauré de casar-la”
Manca d'accés a l'educació
Els talibans continuen bloquejant l'educació per a la immensa majoria de les nenes de secundària. La seva tornada a les classes, prevista el 23 de març de 2022, va ser efímera. Aquell mateix dia, els talibans van enviar a casa a les nenes, al·legant un “problema tècnic” relatiu als seus uniformes. Quatre mesos després, els talibans continuen negant l'accés a l'educació a les nenes.
Fatima*, professora de secundària de 25 anys de la província de Nangarhar, va explicar a Amnistia Internacional: “Aquestes joves simplement volien tenir un futur, i ara no en veuen cap”.
En el nivell universitari, l'assetjament dels talibans a les alumnes —així com les restriccions imposades a la conducta, la vestimenta i les oportunitats d'aquestes— ha creat un entorn perillós en el qual les estudiants estan sistemàticament en desavantatge. Moltes d'elles han deixat d'assistir a classe o han decidit no matricular-se a la universitat.
Asma*, estudiant de 21 anys de la universitat de Kabul, va dir a Amnistia Internacional: “[Els] guàrdies fora de la universitat ens criden i diuen: ‘Arregleu-vos la roba, el mocador [...] Per què se us veuen els peus?’ […] [El] cap del nostre departament va venir a la nostra classe i ens va dir: ‘Aneu amb compte: només podem protegir-vos quan sou dins de l'edifici de la facultat [...] Si els talibans intenten fer-vos mal o assetjar-vos, no els ho podrem impedir.”
La responsabilitat de la comunitat internacional
Amnistia Internacional demana a la comunitat internacional que imposi als talibans mesures com a conseqüència de la seva conducta, com ara sancions selectives o prohibicions de viatjar per mitjà d'una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU, o que utilitzi altres formes de pressió que puguin fer-los rendir comptes pel tracte que infligeixen a dones i nenes sense perjudicar la població afganesa.
“Els talibans priven deliberadament a milions de dones i nenes dels seus drets humans, i les sotmeten a una discriminació sistemàtica”, va concloure Agnès Callamard. “Si la comunitat internacional no actua, estarà abandonant les dones i les nenes de l'Afganistan i perjudicant els drets humans a tot el món”.
*Per a protegir la identitat dels i les protagonistes, hem utilitzat noms ficticis.