"Cal permetre que les nenes d'Afganistan tornin a l'escola secundària i continuïn la seva educació", ha declarat avui Amnistia Internacional amb motiu de la publicació de nous testimonis d'estudiants i docents que documenten les amenaces i la violència dels talibans. Mentre els estudiants homes de tot el país van poder tornar a l'escola secundària el 17 de setembre, els talibans van insistir que feia falta un "entorn segur d'aprenentatge" abans que poguessin tornar les nenes.

No obstant això, en més de 20 noves entrevistes, estudiants, docents i personal de l'administració escolar van explicar a Amnistia Internacional que la intimidació i la fustigació dels talibans estan fent que els índexs d'assistència escolar segueixin sent baixos a tots els nivells, sobretot pel que fa a les nenes.

"En l'actualitat, les nenes de l'Afganistan tenen prohibit de fet tornar a l'escola secundària. En tot el país, es deneguen i esclafen els drets i les aspiracions de tota una generació de nenes?, va afirmar Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

"El dret a l'educació és un dret humà fonamental que els talibans, com a autoritats de facto del país, tenen l'obligació de fer complir. Les polítiques que apliquen actualment els talibans són discriminatòries, injustes i violen el dret internacional.

"Els talibans han de reobrir immediatament totes les escoles secundàries a les nenes; posar fi a tots els actes d'assetjament, les amenaces i els atacs contra docents i estudiants, i abandonar l'ús militar de les escoles a l'Afganistan".

Amnistia Internacional demana a més a la comunitat internacional que garanteixi l'adequat finançament del sector educatiu de l'Afganistan, mitjançant organitzacions com l'ONU i les ONG, perquè les escoles puguin seguir funcionant. No fer-ho podria negar el dret a l'educació a milions d'estudiants de l'Afganistan.

"L'educació no és un delicte"

Fins avui, encara que algunes escoles secundàries de la ciutat de Kabul i de províncies com Kunduz, Balkh i Sar-i-Pul han permès el retorn de les nenes, la immensa majoria de les escoles secundàries del país segueixen tancades per a elles.

Asma*, estudiant de 14 anys de Kabul, va explicar a Amnistia Internacional: "Poder anar a escola o no. És el que més em preocupa. Vull aprendre-ho tot, des de les assignatures més fàcils fins a les més difícils. Vull ser astronauta o enginyera o arquitecta... Aquest és el meu somni... L'educació no és un delicte. Si els talibans anuncien que rebre una educació és un delicte, cometrem aquest delicte. No ens rendirem".

Mariam*, estudiant de 17 anys de Badakhshan, va dir: "Quan em vaig assabentar que anaven a tancar les escoles de secundària vaig sentir que anàvem cap a enrere en lloc de cap a davant. Teníem moltes esperances i somnis que ara han desaparegut. Vull estudiar medicina i ser metge. Estava llesta per fer l'examen d'ingrés a la universitat. Ara mateix em sento paralitzada. No puc pensar en el futur".

Diverses alumnes de secundària van dir que havien perdut la motivació per estudiar perquè sembla probable que els talibans només els permetin treballar en uns pocs àmbits concrets, com l'educació o la salut.

Khalida*, estudiant de 16 anys de Kabul, va dir: "Què farem sense una educació, si no podem fer realitat el que ens apassiona? Vull dedicar-me a la política... No vull graduar-me i quedar-me a casa... Les nenes com jo volem ser líders... Podríem ser qualsevol cosa i no ens deixen".

Disminució dels índexs d'assistència

Docents, estudiants i activistes de tot Afganistan han explicat a Amnistia Internacional que l'assistència a les escoles primàries ha disminuït de forma significativa en moltes zones, especialment pel que fa a les nenes. Moltes famílies segueixen tement als talibans i se senten massa inquietes per enviar els seus fills a l'escola, especialment les nenes.

Zeenat*, mestra a la província de Samangan, va dir: "No hi ha confiança en la comunitat. Pares i mares creuen que si envien les filles a l'escola, els talibans podrien donar-los una pallissa".

La greu situació econòmica ha obligat moltes famílies a treure els fills i filles de l'escola i posar-los a treballar. Milions de persones han estat desplaçades internament durant i després de la presa del poder pels talibans, i molts nens i nenes desplaçats no van a escola.

Les persones entrevistades també van dir que hi ha absències generalitzades entre el personal docent, en gran mesura perquè els talibans no paguen els seus salaris. Això ha fet que moltes escoles primàries funcionin de forma limitada o hagin tancat del tot.

En l'ensenyament superior, l'alumnat ha denunciat que, encara que algunes universitats han tornat a obrir, els índexs d'assistència han disminuït, sobretot pel que fa a les joves.

Wadan*, estudiant de medicina de 21 anys a Kabul, va dir: "Hi havia 20 noies a la meva classe [abans de la presa del poder pels talibans]. Ara només n'hi ha 6... Els talibans van introduir noves regles... Ningú sap què passarà en les properes hores, menys encara dies. Els pares no autoritzen les seves filles a anar a la universitat en aquesta situació".

Assetjament a docents pels talibans i ús militar de les escoles

Pashtana*, professora de secundària, va dir a Amnistia Internacional que havia rebut amenaces de mort dels talibans i que el jutjat local l'havia processat perquè havia ensenyat esports mixtos.

Havia rebut una carta dels talibans aquest any: "Deia: "Si els talibans t'atrapen, et tallaran les orelles i això serà una lliçó per a altres persones de la teva província". Ara estic amagada. Fins i tot la meva família creu que estic fora del país".

Efat*, una dona de 22 anys, i Naveed*, el seu germà de 16, van dir que el 18 d'agost, dos talibans els havien deixat inconscients d'una pallissa. Van dir que els van atacar quan anaven a una classe d'anglès, que els talibans van cridar "l'idioma dels infidels".

Una altra professora de secundària va dir que els talibans l'havien sotmès a assetjament i a intimidació com a represàlia per una entrevista en els mitjans de comunicació en la qual es va queixar dels salaris del personal docent i de l'accés de les nenes a l'educació secundària. Va afegir que ella i diverses professores més havien estat amenaçades de ser desallotjades dels seus habitatges, proporcionades pel govern anterior.

Per motius de seguretat i per temor a atacs de represàlia, s'han omès els llocs precisos d'aquests incidents. Amnistia Internacional no ha determinat encara si aquests incidents representen una pauta general d'abusos pels talibans contra estudiants i docents, però seguirà observant aquests informes.

Amnistia Internacional va saber també per boca de testimonis que els talibans van utilitzar quatre escoles secundàries amb finalitats militars durant els combats previs a la presa del poder: les escoles Tughani i Khetib Zada de la ciutat de Sar-i Pul, l'escola Zakhail i Khondon de la ciutat de Kunduz i l'escola Alishing, del districte del mateix nom de la província de Laghman. Aquest ús dels centres educatius fa que aquests corrin el risc de patir atacs i probablement farà molt difícil que ofereixin una educació adequada. Aquests actes són, a més, contraris a la Declaració d'Escoles Segures, que el govern afganès va recolzar el 2015.

Metodologia

Del 16 de setembre al 8 d'octubre de 2021, Amnistia Internacional va dur a terme entrevistes telefòniques amb 11 docents i membres del personal de l'administració escolar, i 10 estudiants d'entre 14 i 22 anys a les províncies afganeses de Badakhshan, Farah, Helmand, Kabul, Kandahar, Laghman, Nangahar, Samangan i Sar-i Pul.

L'organització va entrevistar també 12 activistes locals, representants d'ONG i de l'ONU, i altres persones expertes en educació a l'Afganistan.

Amnistia Internacional va intentar contactar amb autoritats talibans el 6 i el 12 d'octubre, però no ha rebut cap resposta en el moment de la publicació d'aquesta informació.

*Per protegir la identitat dels i les protagonistes, hem utilitzat noms ficticis.