Des que van prendre el poder a l'Afganistan a l'agost de 2021, els talibans han imposat més de 80 restriccions que limiten els drets de les dones i les nenes en tots els aspectes de la seva vida: des de l'educació fins a la feina, la lliure circulació, la manera de vestir i la seva participació en l'espai públic. Experts internacionals han qualificat aquesta repressió generalitzada i sistemàtica dels drets de les dones com un apartheid de gènere. A més, les dones afganeses han expressat en nombroses ocasions la preocupació pel fet que els seus drets i la seva participació en debats internacionals relacionats amb la seva situació han quedat relegats a un segon pla.

En les primeres setmanes després d'ocupar el poder, els talibans van prohibir a les dones treballar i més del 60 per cent de les afganeses van perdre la seva feina. El 2022, els van prohibir estudiar: primer les nenes de més de 12 anys van haver d'abandonar l'escola, després van expulsar les dones de la universitat. Des de llavors van imposar la seva manera de vestir, la seva absència en espais públics com a parcs, cinemes, banys públics, gimnasos, o transports en els quals també vagin homes, la prohibició de conduir o de sortir fora del país. No poden ser tractades per metges homes. Tampoc no poden cantar, llegir o parlar en veu alta. I fins i tot els salons de bellesa, un dels espais per a fugir del seu tancament, es van prohibir a finals de 2024.

Però a pesar que no poden exercir el seu dret a protestar, tant dins com fora de l'Afganistan les dones s'organitzen, intenten coordinar protestes, es reuneixen i manifesten, organitzen espais d'educació clandestins per a continuar formant-se i llancen campanyes tractant de defensar la seva llibertat.

“L'Afganistan està immersa en una de les pitjors crisis contra els drets de les dones i les nenes en tot el planeta. El règim talibà les manté fora de l'esfera pública i les té sotmeses a una espècie d'arrest domiciliari. Per això, Amnistia Internacional s'ha sumat a les crides que dones de l'Afganistan i l'Iran estan fent davant la comunitat internacional perquè es reconegui l'apartheid de gènere com a crim de dret internacional i així s'intensifiquin els esforços per a combatre els règims d'opressió i dominació sistemàtics impostos per motius de gènere”, ha manifestat Beatriz Martos, responsable del treball sobre drets de les dones a Amnistia Internacional Espanya.

Esquerdes en la protecció a les dones afganeses

Malgrat l'ajuda internacional que va permetre sortir del país a milers de persones des dels primers moments, les resolucions i mecanismes adoptats per Nacions Unides per a la protecció de les dones afganeses, i la petició més recent de la Fiscalia de la Cort Penal Internacional que es dictin ordres de detenció contra els líders talibans per presumpta responsabilitat en el crim de lesa humanitat de persecució de gènere, alguns Governs estan impulsant mesures que posen en risc la protecció de les dones i nenes afganeses que van haver de fugir del règim talibà.

Al mateix temps que Alemanya, Austràlia, el Canadà i Països Baixos iniciaven actuacions judicials a l'Assemblea General de Nacions Unides perquè el Tribunal Internacional de Justícia actuï contra l'Afganistan per les seves contínues violacions de la Convenció de l'ONU sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), es duia a terme la primera deportació d'Alemanya a l'Afganistan des que els talibans van prendre el poder. A més, el Govern federal alemany anunciava que es deportaria a l'Afganistan i a Síria els delinqüents i persones que suposessin una “amenaça”. A l'Afganistan no hi ha ningú fora de perill, i amb aquestes deportacions, el Govern alemany corre el risc de convertir-se en còmplice dels talibans.

Segons les últimes dades públiques de Eurostart, en el tercer trimestre de 2024, 5.585 persones procedents de l'Afganistan, entre les quals 215 menors no acompanyats, van ser obligades a sortir de la Unió Europea cap a tercers països. El Pacte sobre Migració i Asil aprovat per la UE a l'abril de 2024 no farà sinó afeblir les proteccions i l'accés a l'asil, també per a les dones afganeses que no compten com a opció tornar al seu país.

El Pakistan també està impulsant mesures que limiten els drets dels qui han fugit del règim talibà. El 2023 va posar en marxa el “Pla de repatriació d'estrangers il·legals” obligant al fet que les persones refugiades afganeses “indocumentades” abandonessin el país si no volien ser deportades. Des de llavors, 783.918 persones, incloses dones i nenes, han hagut de tornar a l'Afganistan. També, després de les protestes celebrades a Islamabad el mes de novembre passat, es va prohibir a totes les persones afganeses romandre en la capital sense una autorització expressa.

Dones afganeses a Espanya

Espanya està tenint un paper rellevant pel que fa a la denúncia internacional de la situació de les dones a l'Afganistan i perquè aquestes no desapareguin de l'agenda política. També ha permeto que s'apliqui per a les persones de nacionalitat afganesa l'article 38 de la Llei d'Asil 12/2009, que preveu que des de les Ambaixades es pugui promoure el trasllat a Espanya de les persones sol·licitants d'asil. Entre gener de 2024 i febrer de 2025, 418 dones van rebre l'estatut de refugiades i 42 més protecció internacional.

No obstant això, tant per a la petita comunitat afganesa que ha arribat a Espanya com per a la resta de persones que estan en el sistema d'acolliment de protecció internacional, comptar amb els recursos i mecanismes adequats per a garantir la seva inclusió continua sent un repte. Associacions com l'Associació de Dones Afganeses a Espanya o NetWomening assenyalen que el sistema d'acolliment i inclusió a Espanya els està fallant, i reclamen que és necessari fer una avaluació sobre com es duu a terme aquesta inclusió.

Les organitzacions destaquen que aquest sistema no tingui en compte les particularitats a què es poden enfrontar determinats col·lectius, com la dificultat per a aprendre l'idioma en temps rècord, la impossibilitat per a homologar els seus títols per la dificultat o impossibilitat d'aconseguir documents oficials, l'escassetat d'intèrprets, i la inexistència de recursos especialitzats d'atenció psicològica per a persones que han de superar el trauma viscut. Les dones afganeses lamenten que no existeixi un canal d'interlocució directa amb les autoritats competents, en aquest cas el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Les organitzacions de dones afganeses i les pròpies afectades volen ser part d'un procés que permeti avaluar la seva inclusió en la societat espanyola i aportar en quina mesura se'ls pot secundar de manera eficaç.

Per a Amnistia Internacional, “cal que el Govern espanyol reconegui que continua sent un repte que el sistema d'acolliment per a les persones refugiades i sol·licitants d'asil funcioni adequadament. Es requereix un compromís de reforma àmplia, perquè les dones afganeses puguin tenir una atenció i un acolliment adequades per a refer les seves vides a Espanya, i encara més en un moment en què la Unió Europea està començant a tancar-los les portes”, ha assenyalat Beatriz Martos.

Peticions d'Amnistia Internacional

Demanem a la comunitat internacional que:

• Continuï fent esforços perquè la situació de les dones i nenes a l'Afganistan no desaparegui de l'agenda pública i política, s'impulsin mesures que contribueixin a revertir-la, tenint en compte la participació de les dones afganeses en els processos de presa de decisions sobre el seu futur i el futur del seu país.
• Reconegui l'"apartheid de gènere" com a crim del dret internacional, i s'impulsi un mandat per a la seva recerca i enjudiciament.
• Continuï proporcionant protecció internacional a totes les persones que fugen de la discriminació i l'opressió sistemàtiques a l'Afganistan.

Al Govern espanyol que:

• Garanteixi que es dona compliment a l'article 38 de la Llei d'Asil facilitant un mecanisme perquè les persones puguin sol·licitar protecció internacional, fins i tot quan no han pogut entrar en el territori espanyol.

8M als carrers

Amb motiu del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, Amnistia Internacional vol recordar la terrible situació que viuen dia a dia les dones i nenes afganeses, i que no ens oblidem d'elles. Per això, aquest dia, activistes d'Amnistia Internacional surten al carrer en almenys 20 ciutats de tot l'Estat com Barcelona, Tarragona, Girona, Madrid, Albacete, Las Palmas de Gran Canaria, Lleó, Vigo, Valladolid, Santa Cruz de Tenerife i Santander, entre altres, amb el lema: "Elles són la revolució".

///FI