Amb esdeveniments a més de 60 països de totes les regions del món, Amnistia Internacional celebra el seu 50 aniversari a partir del 28 de maig sobre un teló de fons canviant en l'àmbit dels drets humans, amb milers de persones al Pròxim Orient i Àfrica del Nord lluitant amb valentia contra l'opressió, la tirania i la manca de llibertat i justícia.

"50 anys d'activisme ens han ensenyat que el món pot canviar, però que no canviarà sol. Quan les persones ens unim en una acció comuna, podem enfrontar-nos a les injustícies i aconseguir coses extraordinàries” ha declarat Alfonso López Borgoñoz, president d'Amnistia Internacional a Espanya. “L'activisme és una força poderosa per al canvi, com ho demostren els valents manifestants de la ‘primavera àrab’. Oferim alguna cosa que les forces de la repressió no poden silenciar: molta gent unida en una acció comuna”.

Aquesta crida a l'acció ret homenatge a la història de dos estudiants portuguesos empresonats per brindar per la llibertat, una injustícia que va inspirar l'advocat Peter Benenson el seu famós article “Els presoners oblidats”, publicat el 28 de maig de 1961 al diari The Observer, en el qual feia una crida a l'amnistia de diversos presos de consciència, i que va constituir la primera acció de l'incipient moviment en favor dels drets humans. Avui Amnistia Internacional té més de 3 milions de membres i simpatitzants a més de 150 països.

Una revolució en drets humans

Al llarg de mig segle, Amnistia Internacional ha estat testimoni d'abusos i atrocitats contra les persones, ha estat la veu dels sense veu, i s'ha mantingut sempre en guàrdia contra l'abús de poder i la impunitat. L'organització ha evolucionat per fer front als desafiaments d'un món canviant, des de la defensa de la llibertat d'expressió i consciència en els seus inicis, fins a treballar, en l’actualitat, per tot l'espectre de drets de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Mirant cap enrere, avui podem assegurar que en aquests 50 anys s'ha produït una veritable revolució, un canvi cultural, social i polític que ha creat més consciència global pels drets humans.

L'alliberament de les persones empresonades per motius de consciència va ser l'espurna que va encendre la flama de l'organització. Des de la seva fundació, Amnistia Internacional ha treballat perquè persones com Nelson Mandela, Andrei Sakhàrov o Aung San Suu Kyi fossin alliberades, exemples cèlebres d'entre els més de 50.000 casos que l'organització ha contribuït a alliberar en els últims 50 anys.

La lluita per l'abolició de la pena de mort és un dels senyals d'identitat més destacats d'Amnistia Internacional. El 1977, només 16 països havien abolit la pena de mort per a tots els delictes. En l'actualitat, 139 països han renunciat a l'aplicació de la pena capital. La pena de mort ja és un càstig en extinció.

També el treball d'Amnistia Internacional per la justícia universal ha obtingut èxits importants, com contribuir a la detenció i inici del procés judicial contra Augusto Pinochet, o en la condemna contra Alberto Fujimori. L'organització també va impulsar la creació de la Cort Penal Internacional (CPI). Entre altres casos, la CPI va emetre el 2009 una ordre d'arrest contra Omar Al-Baixir, president del Sudan, per crims de lesa humanitat i de guerra a Darfur, i el 2011 contra el president libi Muamar Gaddafi per crims de lesa humanitat.

En relació al comerç d'armes, d'enorme impacte en la situació de drets humans a molts països, Amnistia Internacional, Oxfam i IANSA van llançar conjuntament la campanya mundial "Armes sota Control" per un Tractat internacional sobre el comerç d'armes, al qual finalment Nacions Unides va donar suport el 2006.

Amnistia Internacional ha contribuït de manera determinant a l'aprovació a les Nacions Unides de diversos tractats internacionals de gran importància, tals com la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (1979), la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants (1984), l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (1998), la Convenció Internacional per a la Protecció de totes les Persones contra la Desaparició Forçada (2006) i el Protocol Facultatiu al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (2008), entre uns altres.

A l’Estat espanyol, Amnistia Internacional també ha aconseguit èxits, com contribuir de manera determinant a l'abolició de la pena de mort en temps de guerra. Des del 1995 ja no existeix la possibilitat d'aplicar aquesta condemna.

El 1987, Espanya va ratificar la Convenció contra la Tortura, fita per la qual Amnistia Internacional havia treballat molts anys. L'organització ha documentat i denunciat durant dècades nombrosos casos de tortura al nostre país a mans de les forces de seguretat, i ha contribuït a visibilitzar-los públicament i a demanar-ne comptes.

L'organització també ha treballat per la protecció de les dones enfront de la violència de gènere, alertant que, malgrat els avanços, les víctimes segueixen trobant dificultats per aconseguir reparació i una protecció no homogènia al llarg del territori espanyol.

En relació amb les víctimes del franquisme i la Guerra Civil, Amnistia Internacional va denunciar els crims comesos en aquest període com a crims de dret internacional, i ha treballat intensament perquè aquestes víctimes obtinguin veritat, justícia i reparació d'acord a les normes internacionals de drets humans.

El 2007, després d'anys de campanya d'Amnistia Internacional juntament amb altres organitzacions, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de Comerç d'Armes, orientada a evitar la venda d'armes a aquells països on existeix risc que s'utilitzin per cometre violacions de drets humans.

Però malgrat els avanços d'aquests últims cinquanta anys, les violacions de drets humans segueixen sent un enorme desafiament a la nostra societat global.

Els Governs han incomplert la promesa de fer efectiva la Declaració Universal dels Drets Humans, i en molts casos ignoren els abusos contra les persones, o els  alimenten. Gairebé dues terceres parts de la Humanitat no tenen accés a la justícia, les violacions de drets humans segueixen fent caure en la pobresa milions de persones al món, la violència contra dones i nenes és encara moneda corrent, i en l'últim any, Amnistia Internacional ha documentat casos de tortura i maltractaments a almenys 98 països.

Una crida global a l'acció

Davant d’aquesta situació, Amnistia Internacional ha decidit concentrar la seva acció durant el 50 aniversari en un nombre concret d'àrees en les quals el poder de la gent pot obtenir resultats en països concrets:

•    Defensar la llibertat d'expressió: El 2010, 89 països restringien de manera il·legítima la llibertat d'expressió. Treballarem, entre altres, pel cas de Norma Cruz, responsable d'una organització en defensa dels drets de les dones a Guatemala. Des del 2008, aquesta dona rep amenaces de mort pel seu treball de documentació de casos de violència contra les dones i a la seva lluita per la justícia.

•    Fer de la pena de mort una pena en extinció: 96 països ja havien abolit la pena de mort el 2010. Treballarem amb especial dedicació per l'abolició als Estats Units, l’Iran, la Xina, la Aràbia Saudita, Mongòlia i Bielorússia. Aquest últim país és l'únic a Europa que encara l'aplica.

•    Aconseguir seguretat de la mà dels drets humans: deu anys després de l'inici de la “Guerra contra el Terror”, cap dels seus responsables ha estat portat davant de la justícia. La investigació sobre les presons secretes dirigides per la CIA nord-americana a Lituània no s'ha d'arxivar mentre no s'esgotin totes les vies per conèixer què va ocórrer. Volem que es torni a obrir la investigació, així com fer rendir comptes els qui van participar-hi. El 2010, AI ha documentat tortura i maltractaments a 98 països.

•    Lluitar pels drets reproductius de les dones i les nenes: Els drets reproductius són drets humans. Volem aconseguir que les dones i nenes a Nicaragua vegin respectats tots els drets sexuals i reproductius, i acabar amb la prohibició total de l'avortament, que s'aplica fins i tot en casos de violació o incest.

•    Garantir la justícia internacional: Dues terceres parts de la Humanitat no tenen accés a la justícia, i el 2010 s'han realitzat judicis injustos en almenys 54 països. Farem un esforç especial perquè es garanteixin els drets humans de les persones a la República Democràtica del Congo. La població ha sofert crims de lesa humanitat, crims de guerra i altres violacions greus de drets humans a mans de l'Estat i de grups armats.

•    Exigir responsabilitat a les empreses: Volem que Nigèria faci rendir comptes als responsables de les empreses petrolieres, i que demani públicament una operació de neteja del delta del Níger.  

•    Acabar amb la injustícia i l'opressió al Pròxim Orient i Àfrica del Nord: Mantindrem la nostra presència sobre terreny per documentar la crisi de drets humans que viu la regió, i treballarem perquè es garanteixi el dret a la llibertat d'expressió sense que es produeixin desaparicions, homicidis, detencions, tortures o altres coaccions.

"Volem oferir oportunitats concretes d'acció a més persones. El nostre objectiu és doblar el nostre impacte en la vida de les persones, i el millor és oferir-los la  possibilitat de sumar-se a una acció comuna” ha declarat Esteban Beltrán, director de la Secció espanyola d’AI. “Cada dia creix la convicció que tots els drets humans estan interconnectats. No es pot defensar la llibertat d'expressió sense defensar alhora el dret a l'educació o a un habitatge digne. Per això les nostres peticions abracen un espectre ampli de drets, no només civils i polítics, sinó també econòmics, socials i culturals”. En algunes d'aquestes accions serà possible participar online, a través de la pàgina www.actuaambamnistia.org i dels perfils d’AI a les xarxes socials de Facebook i Twitter.