Quan es commemora el 20è aniversari de la Cort Penal Internacional (CPI), Amnistia Internacional ha advertit que la legitimitat de la Cort corre perill de veure's menyscabada per un enfocament cada cop més selectiu de la justícia. L'organització ha destacat diverses decisions i pràctiques recents que semblen demostrar l'existència de dobles vares de mesurar i l'acceptació de la influència d'Estats poderosos.
Per exemple, el 2020, la Fiscalia va decidir no investigar els crims de guerra comesos per les forces britàniques a l'Iraq, tot i haver conclòs que aquests crims s'havien perpetrat. Posteriorment, el 2021, va decidir rebaixar la prioritat d'una investigació sobre crims de guerra comesos pels Estats Units i per les forces nacionals afganeses a l’Afganistan per qüestions de viabilitat i restriccions pressupostàries, segons va al·legar el fiscal Karim Khan. No obstant això, sis mesos després, la Fiscalia va obrir la seva investigació més gran a Ucraïna, per la qual havia sol·licitat als Estats membres ajuda econòmica «voluntària», gran part de la qual va ser assignada per ells específicament per a aquesta fi.
«Fa 20 anys començava la seva marxa la CPI, després de la decisió històrica de crear un tribunal penal internacional permanent amb jurisdicció respecte dels crims més greus de transcendència internacional. Per a les víctimes i supervivents a qui s'havia negat justícia, la CPI va suposar un bri d'esperança que es faria retre comptes als perpetradors», ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
«No obstant això, en els últims anys la Cort sembla haver perdut el rumb, i les recents decisions de la Fiscalia fan témer que estigui anant cap a un sistema jeràrquic de justícia internacional. La investigació a Ucraïna és urgent i vital, d'això no hi ha cap dubte, però mostra que les excuses pressupostàries de la CPI per no actuar respecte a l’Afganistan, Nigèria i altres països ja no se sostenen».
«La resposta a la situació a Ucraïna ha demostrat del que la CPI és capaç. Ara demanem a la Fiscalia i els Estats Part que s'assegurin que totes les investigacions reben el mateix tractament, perquè totes les víctimes de crims internacionals tinguin accés equitatiu a la justícia».
La Cort, en perill de ser manipulada per actors poderosos
La comunitat internacional ha mostrat un suport sense precedents a la CPI des de la invasió russa d'Ucraïna. Governs que s'havien oposat a investigacions de la Cort que implicaven als seus ciutadans o aliats polítics han fomentat activament que la Fiscalia investigui crims perpetrats a Ucraïna.
Per la seva banda, des de fa poc la Cort ha començat a acceptar finançament voluntari i personal en comissió de servei assignats específicament per a la situació d'Ucraïna. Si no s'aplica una excepcional precaució i la suficient transparència, amb aquest plantejament es corre el risc de permetre als Estats Part que donin suport només aquelles situacions que coincideixin amb els seus interessos. Això agreuja el risc de dur a terme una justícia selectiva i deixa la Cort vulnerable a la manipulació dels Estats poderosos.
A Amnistia Internacional li preocupa també que la Cort i les seves autoritats s’hagin quedat pràcticament en silenci respecte a la situació en Palestina i altres investigacions, davant de la publicitat que han donat a la situació d'Ucraïna. Aquest silenci pot haver afeblit l'efecte dissuasori de la Cort i ha afavorit els atacs polítics sobre el seu treball, a més d'atacs als defensors i defensores dels drets humans. Per a la credibilitat de la Cort és fonamental que els seus missatges no semblin polititzats.
“En el seu 20è aniversari, seguim pensant que la Cort Penal Internacional pot jugar un funció imprescindible per fer realitat els drets universals a posar recursos i aconseguir reparació per abusos”
Amnistia Internacional demana a la CPI que s'asseguri que el finançament s'assigna de forma no discriminatòria i en interès de la justícia, i que totes les víctimes de crims internacionals tenen accés equitatiu als drets a interposar recursos i obtenir reparacions. Concretament, i amb l'augment de fons, la Fiscalia hauria de tornar a donar prioritat a les investigacions sobre els crims comesos per totes les parts en el conflicte de l'Afganistan. També hauria de sol·licitar autorització judicial per reactivar les investigacions paralitzades a Nigèria, i augmentar les seves activitats en altres situacions en què ha justificat l'escassetat d'avenços al·legant limitacions pressupostàries.
Els Estats Part de la CPI han de garantir el ple finançament de totes les investigacions i activitats de la Cort, no utilitzar els seus recursos i la seva cooperació com a instrument per influir sobre quines situacions i Estats s'investiguen. Paral·lelament, tots els Estats que no ho hagin fet, inclosa Ucraïna, han de ratificar l'Estatut de Roma de la Cort.
«En el seu 20 aniversari, seguim pensant que la CPI pot exercir una funció imprescindible per fer realitat els drets universals a interposar recursos i obtenir reparacions», ha declarat Agnès Callamard
«Per complir aquesta funció, la Fiscalia ha de seguir amb totes les investigacions sense distinció, la qual cosa implica investigar tots els autors d'atrocitats sense temors ni privilegis i sense importar la potència política o econòmica de determinats actors».