Madrid.- En el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, Amnistia Internacional (AI) denuncia que la pobresa és la pitjor crisi de drets humans del món, amb centenars de milions de víctimes.  El document “Drets humans, drets indivisibles. La pobresa, una qüestió de drets humans” publicat avui per l’organització, revela que les vulneracions de drets humans causen i aguditzen la pobresa. La manipulació política de distribució d’aliments de la Junta de Comercialització de Cereals a Zimbabue, l’obstrucció de l’assistència humanitària que va dur a terme la Junta Militar a Myanmar, les constants restriccions a la llibertat de circulació i el bloqueig de subministrament de combustibles imposat pel govern israelià a la Franja de Gaza i d’altres greus abusos contra els drets humans, han condemnat milions de persones a la pobresa i han generat greus crisis humanitàries a tot el món. Al mateix temps, la situació de pobresa condueix a noves violacions de drets humans, provocant un cercle viciós.  I és que la pobresa no és únicament falta d’ingressos, sinó la privació de l’accés als drets necessaris per gaudir d’un nivell de vida adequat. Les condicions d’insalubritat, falta d’accés a aigua potable, sanejament, atenció mèdica, seguretat o educació que pateixen milions de persones arreu del món són, en moltes ocasions, fruit de les decisions de governs, empreses i altres agents.  A més, la pobresa actua com una barrera insalvable en l’accés a la justícia, i la falta d’accés a la justícia genera més pobresa. Els Estats han de garantir la protecció del dret a la justícia i a la reparació de les víctimes de la pobresa amb la finalitat de superar aquest clima d’impunitat de les violacions de drets humans. Per a això, haurien d’eliminar les barreres econòmiques i culturals que impedeixen l’accés dels col·lectius més desfavorits a la justícia.  En el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, Amnistia Internacional sol·licita als Estats que assumeixin les seves responsabilitats per l'impacte que tenen les seves polítiques i les activitats econòmiques d’empreses amb seu en el seu territori en les condicions de vida de la seva població i la de països tercers.  Per això, l’organització advoca pel respecte escrupolós de tots els drets humans com a condició indispensable per fer realitat la dignitat humana universal, i demanarà al govern espanyol i als governs autonòmics un compromís ferm amb la vigència i la indivisibilitat dels drets humans. A més, a punt de celebrar-se el pròxim 10 de desembre el 60è aniversari de la Declaració Universal Drets Humans, AI buscarà el suport d'ONG, entitats socials i públic en general a favor dels drets proclamats fa ja sis dècades.  El document d'Amnistia Internacional destaca la discriminació, els conflictes armats i algunes polítiques governamentals i empresarials com els principals generadors de pobresa arreu del món.  Així, les dones són les més afectades per la pobresa, situació que genera al seu torn discriminació, violència i falta d’accés a la justícia. I les persones migrants veuen soscavats els seus drets per la discriminació, el racisme i la xenofòbia.  També els persistents conflictes armats que es desenvolupen en diversos continents han tingut conseqüències devastadores per als drets humans exacerbant la pobresa de la població més vulnerable, sobretot de dones i nens i nenes. A més, els conflictes empenyen cada any centenars de milers de persones a abandonar les seves llars en recerca de protecció, i en moltes ocasions ni tan sols reben l’ajuda humanitària adequada. A l’Iraq, des de la invasió dirigida pels Estats Units d’Amèrica (EUA) el 2003, més de 4,7 milions de persones s’han vist obligades a fugir de les seves llars i uns 8 milions de persones necessiten ajuda d’emergència.  El document ressalta també com els interessos econòmics d’empreses nacionals i multinacionals provoquen que en llocs de tot el món famílies senceres siguin desallotjades de les seves cases a la força per desenvolupar projectes urbanístics o d’un altre tipus. Per exemple, el 2007 a Angola, la constructora va desallotjar centenars de famílies i va demolir les seves cases a Luanda per construir un complex d’habitatges de luxe.