L’activisme, l’associacionisme juvenil, l’educació, l’educació en el lleure, l’esport o l’art i la cultura són espais de transformació i transmissió social. Permeten difondre coneixements i valors i generar referents i tendències en un sistema d'idees que construïm dia a dia amb les nostres accions.
Al llarg de la història trobem exemples que, mitjançant actes individuals, han aconseguit aflorar canvis polítics, socials i culturals. Jackie Robinson, l’any 1947, ho va fer convertint-se en la primera persona afroamericana que va formar part d’un equip de beisbol professional conformat únicament per jugadors blancs. Rosa Parks, l’any 1955, negant-se a cedir el seu seient a un passatger blanc en un autobús segregat, desencadenant un cicle de mobilitzacions i organització als carrers. Greta Thunberg, l’any 2018,iniciant una vaga els divendres de cada setmana, inspirant milers i milers de joves a conformar el moviment mundial pel clima Fridays for Future. Persones que un dia van ser anònimes van esdevenir referents per al conjunt de la societat.
En aquest mateix sentit, també trobem persones que ja formen part de l’esfera pública, com ara, els artistes. Quan aquestes persones es posicionen i fan servir la seva projecció pública, el seu impacte és molt més gran, fins al punt que poden arribar a conformar l’opinió pública amb més facilitat i repercussió.
Trobem exemples recents, com la gala dels premis Grammy on molts artistes van lluir el pin ICE OUT, o el Concert Manifest d’Act X Palestine a Barcelona que va aplegar en un mateix escenari –i per una mateixa causa– cantants com Bad Gyal, Rosalia o Lluís Llach. O des de l’escenari més petit a una festa major d'un poble de Catalunya, fins a l’actuació de Bad Bunny per a la mitja part de la SuperBowl, qualsevol espai esdevé una oportunitat per a denunciar el genocidi al poble palestí o els atacs a les persones migrants de l’Administració Trump als EUA.
Com bé sabem, i no és cap novetat, el món de l’art sempre ha tingut aquest to sensible, conscient i crític; i veure com una nova fornada d’artistes es posiciona obertament en contra d'abusos i vulneracions, que atempten contra els drets humans, ens mostra el potencial transformador que sempre ha acompanyat a l’art i als artistes.
Però siguem sinceres: ni tu ni jo som Bad Bunny, ni tampoc tenim l’escenari, l'altaveu i l'audiència que ell té. Mentrestant, continuarem reivindicant des dels nostres escenaris quotidians: a la feina, a casa, en mig d’un dinar familiar, fent el cafè i també sortint al carrer organitzant-nos amb Amnistia. En definitiva, ser coneixedors que tenim veu i la unió que fa la força.
Altres veus, espais i escenaris per a sensibilitzar
De fet, des d’Amnistia Internacional, reivindiquem que «el món pot canviar, però que no ho farà sol». Aquesta frase resumeix molt bé la idea que cadascú, des de la seva posició –des de l’acció més petita fins a la més gran– pot esdevenir un referent que contribueixi a canviar el món. Això implica que, qualsevol espai, escenari o altaveu esdevé una oportunitat per a sensibilitzar i donar a conèixer injustícies d’arreu del món.
Amnistia ho va demostrar l’any 1988 amb l’històric concert al Camp Nou amb la participació de Bruce Springsteen, Sting, Tracy Chapman i El Último de la Fila, entre altres, i ho continuem fent avui dia, a peu de carrer, amb les accions de sensibilització que organitzen els grups d’activistes arreu de Catalunya.
Amb això volem concloure que hem de continuar reivindicant tots aquests espais per a empoderar-nos com a societat. Brindar pel sentit crític dels i les artistes i altres figures públiques, per l’ús que fan de la projecció de la seva veu. Alhora, hem de continuar creient en el potencial transformador que tenim com a individus. Prendre partit per a defugir de la immobilitat i fer servir tots els mitjans i altaveus possibles per a posicionar-nos a favor dels drets humans.
Si estàs interessat a fer-te activista d’Amnistia Internacional, contacta amb nosaltres a area.activisme@amnistiacatalunya.org .
