T’imagines ser espiat durant anys, sense adonar-te’n? Malauradament, aquesta és la realitat de molts defensors i defensores de drets humans.
En les últimes dècades ha augmentat la manca de respecte pels drets humans, se'n qüestiona constantment la universalitat, i molts països consideren que és una qüestió de “decisió nacional”. Per això des d’Amnistia Internacional cada dia ens veiem obligats a denunciar nous casos de vulneracions dels drets humans. Aquest retrocés, combinat amb les noves tecnologies de vigilància, està creant un escenari molt perillós on proliferen noves i canviants formes de censura i repressió.
En l'era digital, els discursos d’odi i les vulneracions de drets humans han trobat un nou espai on expandir-se; no només els activistes han sigut víctimes d’aquest espionatge, sinó que periodistes, advocats, empresaris, escriptors i fins i tot caps d’estat, com el president de França, Emmanuel Macron, van ser vigilats amb tecnologia espia sofisticada, des dels seus telèfons mòbils. També van ser espiats activistes i polítics independentistes en el marc del Procés viscut a Catalunya a partir del 2017. Això és el que la investigació “Projecte Pegasus” va destapar l’any 2021. El Projecte Pegasus va ser una inèdita investigació internacional, en la qual va participar Amnistia Internacional junt amb més de 80 periodistes de 17 organitzacions diferents, sota la coordinació de Forbidden Stories. Aquesta investigació va demostrar que el programari espia de NSO Group (empresa de ciberintel·ligència i seguretat global israeliana) s’havia utilitzat per a facilitar violacions massives de drets humans a tot el món.
En aquesta nova època històrica, la tecnologia ha evolucionat (i evoluciona) a un ritme sense precedents i sovint ens costa mantenir-nos al dia amb la velocitat d’aquests avenços. Tanmateix, és imprescindible estar al cas i tenir un esperit crític, ja que aquest salt tecnològic ha fet possible la nostra vigilància i la reducció de la nostra privacitat a escala massiva, utilitzant càmeres públiques, telèfons mòbils, sensors i xarxes socials per recollir enormes quantitats de dades sobre nosaltres. Aquestes dades van des d’informació molt sensible, com biometria, missatges privats i informació sobre la salut, fins a informació bancària o de les nostres interaccions socials. Aquesta informació és processada amb intel·ligència artificial i analítica predictiva, que permet identificar patrons, predir comportaments i, en alguns casos, aplicar la vigilància de manera selectiva sobre grups vulnerables.
Des d'Amnistia Internacional fa temps que alertem que l’ús abusiu de la vigilància pot provocar abusos de drets humans, incloent-hi detencions arbitràries, desaparicions forçades, tortura, o desigualtats exacerbades en diversos àmbits com per exemple l’accés a serveis. Aquests abusos afecten especialment dones, persones del col·lectiu LGTBIQ+ i minories ètniques o religioses. La vigilància opressiva redueix la privacitat, la seguretat, compromet la llibertat d’expressió i, en definitiva, debilita els drets humans i la democràcia.
La indústria de la vigilància
La indústria de la vigilància inclou empreses privades que desenvolupen i venen tecnologia amb aquestes capacitats. Un exemple extrem d’aquesta tecnologia és Pegasus. NSO Group el va vendre a governs per lluitar contra el crim i el terrorisme, però s’ha demostrat que la finalitat dels governs ha resultat una altra de ben diferent. Pegasus permet convertir telèfons en instruments d’espionatge: accedeix a missatges, correus, ubicació, fotos, vídeos, càmera i micròfon sense que la víctima ho noti.
Aquest mercat surt molt a compte; les xifres varien, però l’any 2021 la valoració de NSO Group era d’uns 2.000 milions de dòlars. El Carnegie Endowment for International Peace indica que, entre 2011 i 2023, 74 governs van adquirir programaris espia de diverses empreses, per exemple; FinFisher, Hacking Team i Cellebrite, entre d’altres. NSO Group, per si sola, permetria a governs estrangers vigilar anualment unes 12.000–13.000 persones.
És cert, que la tecnologia de vigilància pot ser necessària i útil perquè els governs garanteixin la seguretat dels ciutadans i tenen el dret d’utilitzar aquestes eines, però el Tribunal Europeu dels Drets Humans estableix i obliga que qualsevol vigilància s’ha de produir d'acord amb la llei, tenir un objectiu legítim, i ser necessària i proporcionada. També especifiquen que el marc jurídic europeu ha d’establir un ordre i unes regles d’execució per a garantir que aquesta tecnologia s’utilitza només per a la seguretat pública i no atempta contra els drets humans. Tanmateix, com hem vist, existeixen proves contundents que el programari espia Pegasus s'ha utilitzat il·legalment per dur a terme espionatge nacional i internacional en comptes de ser emprat per garantir la seguretat.
Biaixos discriminatius automatitzats
A part d’aquest abús de poder, un altre risc molt amenaçador i preocupant pel que fa als drets humans és l’exacerbació i automatització de la discriminació, ja que la tecnologia no està lliure dels biaixos discriminatius de la societat. Darrere una intel·ligència artificial, un programari o un robot, hi ha humans amb biaixos i estereotips que són transmesos i automatitzats en la programació. La tecnologia de vigilància sovint intensifica els biaixos racials i de gènere que ja existeixen en la societat, maximitzant les desigualtats. També es pot utilitzar per a atacar grups vulnerables i identificar-los, com ara immigrants i persones refugiades. Fins i tot en països on l’avortament no és legal i està perseguit penalment, es poden rastrejar moviments i identificar quan alguna dona recorre a alguna clínica clandestina o privada per interrompre un embaràs.
L’ús de programari d’espionatge per part dels estats constitueix una greu infracció del dret fonamental a la privacitat. Ningú no hauria de ser víctima de vigilància arbitrària, i encara menys les persones que defensen causes de drets humans o que manifesten opinions polítiques: tothom té dret a la llibertat d’expressió. La intromissió en la vida privada afecta directament les llibertats més essencials; el dret d’expressió, d’opinió, d’associació o de reunió pacífica. Tot i això, encara no s’ha establert un acord global per aturar la comercialització d’aquest tipus de programes, cosa que permet que la indústria de la vigilància operi sense gaire control i que determinades empreses obtinguin beneficis a costa de la vulneració de drets fonamentals.
Des d’Amnistia seguirem pressionant per exigir la regulació d’aquestes tecnologies de vigilància i continuarem advertint dels riscos que comporten les noves tecnologies si se’n fa un mal ús.
