Aquest estiu ha començat ben diferent. I no em refereixo al fet que l’estació més calorosa de l’any ens ha donat un respir en les primeres setmanes, sense onades de calor i unes temperatures suaus. Parlo d'un estiu que ha començat mogut a Barcelona, Palma, Alacant, Màlaga o Tenerife, on centenars de ciutadans han sortit al carrer per demanar un canvi de model turístic compatible amb la vida a les ciutats.

I en aquest context on parlem de models turístics sostenibles, el Mundo Today, sempre tan lúcid i precís en el seu humor, ens plantejava una bona paradoxa: «Les mobilitzacions contra el turisme es paralitzaran durant dos mesos perquè els manifestants marxen de vacances»

Viatjar no és només visitar llocs bonics, sinó que també és conèixer altres cultures a través de les seves tradicions, art o història. I, tot i que soni una mica cursi, penso que viatjar ens canvia a millor. A banda del que és positiu per nosaltres, però, en moltes ocasions el nostre viatge té un impacte mediambiental, contribueix al canvi del comerç local, a la massificació, a l’increment de preus...i això ja no és un canvi a millor. Cal tenir-ho present.

A més, els últims anys, fruit del boom dels viatges low cost i, per tant, quan molta gent ja ha vist els «clàssics», ha sorgit una nova oferta turística a zones de conflicte o de catàstrofes naturals; o a països amb alts índex de pobresa.

La pobresa com a atracció turística té un target principal, que son joves occidentals que busquen una espècie de paquet turístic per fer viatges «amb propòsit»: el turisme de voluntariat. D’això n’ha parlat en un fil d’X molt interessat, la Júlia Codina.

Algunes pinzellades:

Acostumen a ser joves occidentals, acomodats i generalment no qualificats, que viatgen a països empobrits per fer-se fotos (i voluntariat). La majoria fan voluntariat per cuidar nens i nenes d'orfenats, o bé per construir escoles, pous d’aigua, etc.

En el cas dels orfenats, s’ha detectat un increment del seu nombre perquè s’han convertit en un atractiu turístic. L'Unicef ha documentat que a països com Cambodja o Sri Lanka, més de dos terços dels menors als orfenats, no son realment orfes, sinó reclutats de famílies en situació de pobresa. A banda d’aquest horror, l'UNICEF adverteix que aquest tipus de voluntariat treu llocs de treball locals, afecta psicològicament els menors i reforça estereotips nocius sobre aquestes comunitats.

Però més enllà d’aquest tipus de viatges, ens toca a totes i tots repensar com viatgem, valorant l’impacte negatiu que pot tenir la nostra presència, pensant a qui enriquim amb la nostre despesa al país i actuant respectant la dignitat de les persones que hi habiten.

I reflexionem també sobre el que NO veuen els nostres ulls: El Japó combina temples i santuaris sagrats amb una història apassionant i un dels sistemes de pena de mort més sàdics, on no coneixes ni tan sols la teva data d’execució fins el mateix dia en què es produeix. O els països del Golf Pèrsic, on entre gratacels i botigues de luxe, les dones continuen sent objecte de discriminació en qüestions com el matrimoni, el divorci, la custòdia dels fills i filles o l'herència. I, respecte destins molt més propers, les nostres veïnes a Andorra no poden avortar al país, sent l’únic país europeu que encara prohibeix exercir aquest dret.

En resum: viatjar és magnific, però ens pot plantejar moltes incoherències. Molts de nosaltres patim els turistes, però resulta que també som turistes.

Siguem-ne conscients i actuem amb la màxima responsabilitat. Busquem crear un impacte positiu al destí, tenir present quina és la situació dels drets humans i no esgotar els recursos.