Després de la controvertida irrupció d’Elon Musk i la seva joguina d’X (abans Twitter) a les eleccions presidencials dels EUA, la confirmació que tindrem segon mandat de Donald Trump va actuar com a disparador per a moltes organitzacions, periodistes i moviments socials.

Van saltar totes les alarmes. Moltes ens vam preguntar què hi hi fem encara a la xarxa de la persona més rica del món, un empresari que amplifica i premia discursos d’extrema dreta i d’odi, afavoreix la desinformació, el debat tòxic i la polarització social, interfereix de manera directa en processos democràtics (ho veiem ara a Alemanya i l'aposta per l’AfD:«És l’únic partit valent; és el que cal», diu Musk) i que sembla que també vol posar i treure governants al seu gust.

Venim de lluny i el que s’ha aguditzat els darrers mesos és la conseqüència d’un procés que va començar amb la compra de Twitter el 2022 pel magnat de Tesla. Des de llavors, la deriva d’X ha estat imparable fins a esdevenir una plataforma molt marcada políticament i amb un clar biaix autoritari impulsat pel seu amo. L’objectiu? Enfortir i estendre una agenda conservadora que —i aquí ve realment el perill— catapulti al poder governants populistes amb polítiques clarament orientades a la retallada de drets de les persones, per exemple en la qüestió migratòria o el refugi i l’asil, o en altres afers públics (Milei a l’Argentina).

Des d’Amnistia Internacional també hem obert el debat. Val la pena continuar a X en aquestes condicions? Cal presentar batalla des de dins o és millor bastir alternatives sòlides a aquesta xarxa social?  Podem marxar i tancar X quan encara no s’ha produït un desplaçament cap a aquests espais alternatius? Ens ho podem permetre? Hi ha prou massa crítica per a fer-ho? D’entrada ens agradaria emmarcar el debat en una idea més àmplia: això no va només de Musk.

Què passa amb la resta de xarxes?

Meta (Facebook, Instagram) ha contribuït a greus violacions de drets humans en casos com l’amplificació de l’odi cap a la comunitat rohingya de Myanmar abans dels terribles atacs de l’exèrcit de 2017 que van suposar neteja ètnica. També permetent el ciberassetjament en línia de dones al Iemen o assenyalant (red tagging) l’activisme jove antigovernamental a les Filipines, per esmentar només alguns casos recents que AI ha denunciat. I què dir de Tik Tok, quan hem documentat l’impacte negatiu en la salut mental de molts joves per la manipulació algorítmica del seu feed i el contingut nociu a què accedeixen (autolesions, suïcidis).

Per tant, el debat s’ha d’engrandir per determinar quina relació volem tenir com a moviment pro drets humans amb aquestes Big Tech, les grans empreses tecnològiques i de xarxes socials que resulta que situen, per activa o per passiva, les vulneracions de drets humans en el cor dels seus models de negoci i funcionament habitual, i que no fan prou (o res) per redreçar aquests fets.

La discussió a Amnistia Internacional, encara oberta sobretot en l'àmbit europeu, constata que X o Facebook penalitzen continguts que no els agraden, per exemple amb la pràctica del shadowbannning amb tot el relacionat amb l’actual genocidi israelià a Gaza. També és cert que la gent, molta gent, encara campa per X: alguns esdeveniments traumàtics recents han permès recuperar traces i sensacions de l’antic Twitter, que servia per informar-se a temps real de moltes crisis i afavorir una comunicació de caire més horitzontal i ciutadà.

Parlo del cas de la DANA de finals d’octubre a València, en què X va ser, per una banda, canal de solidaritat i voluntariat, de difusió d'iniciatives d’ajuda als damnificats, i de l’altra, un mitjà ràpid i a temps real (literalment quan la Generalitat de Mazón enviava l'alarma tardana a la ciutadania) per accedir a informació, imatges i vídeos, testimonis, que desmuntaven la versió oficial i dimensionaven l’abast catastròfic de la tragèdia. Això també va passar els primers mesos de l’atac israelià a Gaza quan, abans de la correcció matussera dels algoritmes, ens arribaven imatges dels bombardejos o les cròniques de periodistes atrapats a la Franja davant del silenci mediàtic imposat per Israel en prohibir l’entrada de mitjans estrangers a Gaza. O, encara més recent, l’esfondrament en directe i en poques hores del règim d’al-Assad a Síria.

Així, la paradoxa és molt clara: X és un lloc per desinformar, sí, però també, encara i amb petites dosis, per informar-se i activar mobilització. I encara hi ha espai i escletxes per a la viralitat i l’impacte social, tot i la mala passada de la configuració actual dels algoritmes.

Marxem de Twitter o no?

El 19 de desembre, laFede.cat va organitzar una sessió interna de reflexió sobre totes aquestes qüestions, amb la idea també de mirar d’articular una possible resposta col·lectiva des de moviments socials i ONG. La sessió va començar amb una interessant intervenció de la periodista i activista Marta G. Franco, que va parlar d’algunes de les possibles alternatives a X, com ara BlueSky (alertant que no és una xarxa descentralitzada i que també és un projecte d’inversors de Silicon Valley) o el fedivers, una mena de federació de xarxes socials amb un protocol comú (ActivityPub), que permet unir-s'hi des d'on es vulgui i interactuar-hi sense dependre d’empreses tecnològiques tancades, opaques i propietàries de l'eina. La xarxa més coneguda del fedivers és Mastodon.

La sessió també va comptar amb Roger Palà (Crític), que va posar sobre la taula la qüestió del privilegi: The Guardian o La Vanguardia marxen d’X perquè realment no els cal ser-hi, no necessiten aquesta xarxa. Per a mitjans petits i independents, com Crític i altres, X i altres xarxes socials encara són espais d'interacció i bones oportunitats per a estendre missatge, arribar a la seva comunitat i públics. Així, de moment no s’ho poden permetre, tot i estar explorant vies alternatives i potenciant altres espais.

Sense arribar a cap conclusió evident (és massa aviat), les organitzacions i entitats presents a la sessió de LaFede.cat van valorar sumar-se a la campanya de sortida col·lectiva d’X per anar al fedivers (prevista per al 20 de gener) i van obrir un grup de treball per treballar una visió àmplia que vagi més enllà de la presència o no en determinades xarxes: treballar per aconseguir un canvi de cultura digital i veure com aquesta es connecta amb el món físic, la comunicació comunitària, l’activisme de carrer i les persones.