El 30è aniversari de la Marxa de l'Orgull LGBTIQ+ de Budapest, a Hongria, es presentava rocós perquè la policia l’havia prohibit. Llavors van aparèixer la gent i rius de solidaritat llançant un missatge molt clar: si ens unim, resistint.
Més de 200 membres i activistes d'Amnistia Internacional de 17 països, arribats de tot Europa, es van aplegar a Budapest per sumar-se a la marxa prohibida de l’Orgull de dissabte 28 de juny. Uns dies abans, dimecres, el director d’Amnistia Hongria entregava a la Prefectura de policia #LetPrideMarch, una petició signada per més de 120.000 persones de 73 països, en què es recordava a les autoritats hongareses l’obligació de respectar, protegir i facilitar el dret de la ciutadania a la protesta pacífica.
El context no era fàcil. Hongria és un dels 21 països europeus que incompleixen obligacions internacionals i regionals de drets humans de respectar, protegir i facilitar les reunions pacífiques, eliminar obstacles i evitar intromissions indesitjades en l'exercici del dret de reunió pacífica i expressió. I el focus (podem parlar d’obsessió?) de les autoritats hongareses contra els drets i les formes d’expressió del col·lectiu LGBTIQ+ és molt evident, sobretot en els últims quatre anys, quan ha pres impuls i se sent fort. L’entorn és intimidatori i hostil, i ha contribuït a generar estereotips negatius i actituds discriminatòries cap a la població LGBTIQ+ del país, que veu molt preocupada la situació actual.
L'intent de prohibir l'Orgull de Budapest d’aquest any després de trenta anys celebrant-se, doncs, era ferm i posava de manifest aquesta determinació de Víktor Orbán i la seva majoria parlamentària per mirar de fer retrocedir drets fonamentals i consolidar la discriminació. Un atac frontal i en tota regla, sense mitges tintes ni dreceres.
Així, el mes d’abril entrava en vigor una nova legislació discriminatòria que prohibia celebrar reunions que violessin la llei «de propaganda» prèvia de 2021, que al seu torn prohibeix “la representació i promoció” de l'homosexualitat i la diversitat d'identitats de gènere a menors de 18 anys. A més d’estigmatitzar clarament, el nou text aprovat permet a les autoritats imposar multes qui participi en qualsevol reunió prohibida, així com utilitzar programari de reconeixement facial per a la seva identificació. Segons l’actual Codi Penal hongarès, els qui organitzin una reunió «prohibida» poden enfrontar-se a càrrecs penals i s'arrisquen a penes de fins a un any de presó.
O totes lliures, o ningú lliure
Orbán, però, també té oposició interna a aquestes mesures. El 17 de juny, pocs dies abans de la celebració de la Marxa, l'alcalde de Budapest, Gergely Karácsony, va anunciar que la ciutat acolliria l'Orgull oficial com a esdeveniment municipal i que, per tant, no caldria l’aprovació de la policia. Karácsony també va animar a participar en l’Orgull: «O tots som lliures. O ningú serà lliure», va assegurar.
Amb aquesta situació confusa, de si finalment es podria celebrar o no la Marxa, i si hi hauria repressió per part de les autoritats i la policia, milers d’europeus es mobilitzaven per viatjar a Budapest i secundar l’Orgull i l’activisme local LGBTIQ+.
I va passar.
La imatge d’una corrua interminable de persones desfilant per la vora del riu Danubi i travessant el pont de la Llibertat ja és històrica i quedarà com una icona europea del dret a la protesta i de la lluita pels drets de les persones i contra la discriminació.
Tota aquesta gent ha demostrat que les prohibicions, les amenaces verbals, les tàctiques que anuncien «mà dura» no funcionaran per desactivar els corrents de solidaritat. Veure aquests milers de persones a l’Orgull desfilant festivament va llançar un missatge demolidor a les autoritats hongareses: el suport mutu, les lluites i les certeses compartides, fan que guanyi la humanitat i es pugui derrotar i frenar la discriminació i l’odi.
Sí, és possible. Orbán i els seus s'han trobat amb una resposta contundent que no esperaven. I segur que n’hi haurà més si persisteixen amb la seva agenda antidrets.
