Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Hongria: La “llei de propaganda” ha generat un ambient de por i ha empès la població LGBTI+ a l'ombra

En un informe publicat avui, Amnistia Internacional afirma que la “llei de propaganda” de 2021 —que coarta el diàleg i limita la representació de les persones LGBTI en els centres educatius i en els mitjans de comunicació— ha tingut una profunda repercussió en les persones i grups LGBTI a Hongria, enfortint estereotips negatius i actituds discriminatòries i restringint el dret a la llibertat d'expressió.

From freedom to censorship: Consequences of the Hungarian Propaganda Law revela com la “llei de propaganda” ha tingut en el transcurs de tres anys un efecte intimidatori generalitzat en els mitjans de comunicació, la publicitat i la indústria editorial, les conseqüències de la qual han percebut àmpliament els grups i les persones LGBTI+.

“La ‘llei de propaganda’ ha generat un ambient de por i ha limitat l'accés a la informació, especialment a la gent jove. El temor a les sancions ha tingut un efecte intimidatori que està frenant a la ciutadania a l'hora d'impartir, buscar i rebre informació sobre orientació sexual i identitat de gènere. La ‘llei de propaganda’ també ha contribuït a generar estereotips negatius i actituds discriminatòries cap a la població LGBTI”, ha afirmat Eszter Mihály, responsable de l'àrea LGBTI d'Amnistia Internacional Hongria.

La por a les sancions ha tingut un efecte intimidatori que està frenant la ciutadania a l'hora d'impartir, buscar i rebre informació sobre orientació sexual i identitat de gènere.

Eszter Mihály, Amnistia Internacional

“En l'últim decenni, el govern hongarès i els mitjans de comunicació amb suport per l'Estat han dut a terme una campanya contra els drets de la població LGBTI utilitzant una retòrica centrada a estigmatitzar-la i assenyalant els qui en la societat civil defensen la igualtat”.

Des de l'aprovació de la llei, l'accés a informació essencial i a altres continguts relacionats amb temes LGBTI és més difícil, especialment per a nens, nenes i joves.

La llei preveu una prohibició —redactada de manera imprecisa— de “representar i promocionar” les “identitats de gènere i orientacions sexuals diverses” en determinades formes de comunicació pública —entre elles l'educació pública, els mitjans de comunicació, la publicitat, i algunes activitats comercials— que ha provocat temor entre els qui treballen en aquests sectors. Moltes persones i organitzacions han deixat de participar en el debat públic i de difondre informació sobre aquestes qüestions per temor a procediments judicials i a possibles campanyes de desprestigi en els mitjans de comunicació afins al govern.

L'informe conclou que algunes empreses de mitjans de comunicació i llibreries d'Hongria se censuren amb la finalitat d'evitar sancions penals, i que autors i autores, agències creatives i organitzacions de la societat civil estan mirant de bregar amb les disposicions imprecises d'aquesta llei. Encara que en un principi aquesta llei no es va aplicar de forma generalitzada, la situació va canviar al començament de 2023, quan les autoritats van començar a obrir cada vegada més procediments judicials contra llibreries que venien llibres amb personatges LGBTI.

Les persones del sector entrevistades per Amnistia Internacional van expressar la seva preocupació per la forma en què les autoritats estaven interpretant la llei i per la incertesa a l'hora de modificar la seva activitat comercial amb la finalitat d'evitar multes i altres sancions. Krisztián Nyáry, autor i director creatiu de Líra Ltd, va explicar a Amnistia Internacional: “Es podria incloure un advertiment en tots els llibres infantils que digués que només van dirigits als pares i tot seguiria igual. Però aquests llibres han d'anar també coberts d'una pel·lícula de plàstic i no es poden vendre prop dels centres educatius. Per tant, fins i tot les llibreries i editorials que respecten aquesta llei es queden en uns llimbs i s'enfronten a sancions”.

Personatges LGBTI: a la franja nocturna

La “llei de propaganda” també ha suposat que l'emissió de programes de televisió i pel·lícules en què apareixen personatges LGBTI només estigui permesa passades les nou de la nit. Com a conseqüència, els qui dirigeixen aquests mitjans han hagut d'adaptar la seva programació i contingut en streaming per a evitar possibles sancions.

Péter Kolosi, cap de continguts de la cadena comercial televisiva RTL, va explicar a Amnistia Internacional que el seu canal havia traslladat l'hora d'emissió de determinats programes a franges horàries més tardanes i que ni tan sols es plantejava emetre un determinat tipus de continguts. I que els qui redactaven els guions i dirigien els programes havien hagut de fer canvis en el seu treball per a garantir que complien la llei. Va afegir a més: “Aquesta llei és inacceptable i discriminatòria i crec que en realitat ha introduït la censura —un nou tipus de censura— en els mitjans de comunicació”.

La “llei de propaganda” ha suposat accions judicials contra alguns proveïdors de contingut i llibreters. Una cadena de llibreries va haver de pagar multes per tenir en la secció infantil llibres segons l'edat en què apareixien parelles del mateix sexe i es va multar una altra llibreria per exposar un llibre on figurava un personatge transgènere sense indicar que era un exemplar per a persones adultes.

Els escriptors han hagut de reclassificar les seves obres de literatura juvenil i oferir-les en la categoria d'adults. Una persona va explicar a Amnistia Internacional que en el seu sector s'enfrontaven a cada vegada més amenaces i fustigació en les xarxes socials pel simple fet d'escriure sobre personatges LGBTI.

Amenaces a les xarxes socials

L'escriptora Dóra Papp va explicar a Amnistia Internacional que havia rebut amenaces en les xarxes socials de forma mai vista abans de l'aprovació de la llei; per exemple, quan algú la va amenaçar d'escopir-la durant una signatura de llibres. Segons va relatar a Amnistia Internacional: “Això m'ha deixat tocada. Després de tants anys assistint a signatures de llibres en les quals m'encantava conèixer als lectors, de sobte la por es va instal·lar en mi, perquè no sabia fins a quin punt prendre'm de debò l'amenaça”. També descriu com l'efecte intimidatori ha afectat els nous escriptors i escriptores. “M'han parlat de la por que tenen i que, o bé no s'atreveixen a acabar el llibre en què estan treballant, o bé temen publicar les seves obres a Hongria.

Les conclusions d'Amnistia Internacional indiquen que la llei restringeix de manera indeguda el dret de les persones a la llibertat d'expressió —que inclou el dret dels nens i les nenes a l'accés a la informació— d'un mode que ni està previst en la legislació ni és necessari o proporcionat. No té cap objectiu legítim i, per tant, és incompatible amb el dret i les normes internacionals de drets humans.

“La ‘llei de propaganda’ és il·legal i ha tingut repercussions negatives de gran abast sobre el dret a la llibertat d'expressió de les persones mitjançant restriccions generalitzades en els mitjans de comunicació, la publicitat i les indústries editorials, entre altres”, afirma Eszter Mihály.

“Aquesta llei no té cabuda a Hongria i està fomentant l'augment de l'estigmatització i els estereotips negatius de les persones LGBTI. Ha de ser derogada immediatament i han de prendre's mesures per reparar el mal que ha causat.”