El govern canari tutela més de 5.000 menors d’edat migrants, una xifra que ha oscil·lat fins als 6.000 en els últims mesos, depenent de quan arriben a la majoria d'edat o acaben marxant cap a la península. Són nens i nenes que es troben sols, la manca d'informació i suport els fa especialment vulnerables.
Per fer front a aquesta situació, s’han obert més centres de menors, però encara no es disposa de prou places per acollir a tots els nens i nenes que arriben a les Canàries. Els recursos han quedat sobrepassats des de fa molt temps, i això està tenint un clar impacte negatiu en els seus drets.
Nens i nenes tractats com a persones adultes
En una missió d’investigació d’Amnistia Internacional a les illes de Tenerife i el Hierro es va constatar que les autoritats policials no estaven identificant adequadament els nens i nenes que viatjaven sols, fins i tot quan la seva aparença física indicava clarament que podien ser menors d'edat.
Gairebé la meitat de les 29 persones entrevistades en els centres d'acolliment d'emergència per a persones adultes tenien edats compreses entre 15 i 17 anys i no havien rebut cap mena de mesura de protecció addicional segons obliga el dret internacional dels drets humans.
En els testimonis recollits, nens i nenes explicaven detencions durant dies en centres de detenció per a persones adultes o la subtracció de tots els seus efectes personals, inclús telèfons mòbils, per part de la policia a la seva arribada, posant-los en algunes ocasions en bosses sense cap mena d'identificació, complicant així la seva devolució per part de les organitzacions que s'encarreguen de la seva acollida .
És clau recordar que són nens i nenes que es troben sols, la manca d'informació i suport elsfa especialment vulnerables. Totes les decisions que es prenguin al respecte han de tenir en compte l'interès superior del menor, prioritzant la seva seguretat i desenvolupament. Els nens i nenes tenen dret a ser escoltats i protegits, a tenir accés a serveis bàsics i a participar en aquelles decisions que els afectin.
Manca de voluntat política
Davant d’aquesta situació de gravetat és evident que cal una actuació urgent, responsable i proporcional per evitar possibles vulneracions de drets humans. La responsabilitat no és només de les Illes Canàries, que reben gairebé totes les arribades, és una responsabilitat compartida. Per tant, és imprescindible una actuació conjunta, basada en la corresponsabilitat, cooperació i solidaritat interterritorial per part de totes les comunitats autònomes i administracions competents.
Després de molts mesos de debat només s’han traslladat a altres zones d’Espanya 192 nens i nenes des de setembre de 2022, una xifra que representa el 6% dels menors que es troben a Canàries. A Catalunya, per exemple, només s’han traslladat 20 menors dels 104 a què s’ha compromès la Generalitat. Mentrestant, a Canàries, alguns centres es troben massificats, sense les condicions adequades per als i les menors, i en alguns s'han presentat denúncies per presumptes maltractaments que han d'investigar-se.
Però malgrat els esforços duts a terme per algunes autoritats per a aconseguir avenços en les negociacions, existeix una vergonyosa manca de voluntat política real per part dels diferents partits polítics i autoritats competents per a complir amb la seva obligació de garantir i prevaler l'interès superior del menor.
Cal garantir una atenció i acolliment adequatdels nens i nenes no acompanyats d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans, assegurant la seva protecció jurídica i vetllant perquè s'apliqui el principi de no devolució. Si no ho fem estarem fallant a una generació de nens i nenes que també mereixen l'oportunitat de construir un futur amb esperança i oportunitats.