Ja en el seu moment us vam comentar que la nostra organització iniciava un procés de treball intern sobre Gènere, Equitat, Inclusió i antiracisme.

L’objectiu? Convertir-nos en un espai de participació en igualtat de drets per a totes les persones, siguin quines siguin les seves circumstàncies personals.

En els darrers anys hem avançat i hem fet camí en alguns dels aspectes que preveu el pla, sent potser el tema del gènere el més conegut i potser el de l’antiracisme, tot i no ser els únics que hem de tenir presents.

Ara mateix estem treballant l’estratègia d’accessibilitat d’Amnistia Internacional, replantejant-nos-la des de tots els nivells organitzatius: documental, accions de mobilització, participació en espais de governança, etc. Qualsevol persona que s’apropi a Amnistia Internacional s’ha de sentir acollida, tractada amb igualtat i en condicions de participar. Perquè sense accessibilitat no hi ha inclusió, és una qüestió de drets. I la discapacitat forma part natural de la vida, no l’hem de prendre com “una excepció a la regla”.

Amb tot, no podem pressuposar que ja ho tenim tot controlat només per parlar-ne o sensibilitzar-nos sobre la discapacitat. Ens cal també escoltar, aprendre i informar-nos-en. Cal recordar que sempre és necessari incloure la interseccionalitat quan ens plantegem el treball sobre accessibilitat.

La manca d’accessibilitat no és causada per la discapacitat en si mateixa, sinó també per les dificultats que pugui generar l’entorn. I és la nostra tasca evitar aquestes limitacions en les nostres accions, preveient i implementant mesures que permetin aquesta equitat i integrar-la en el nostre dia a dia.

L’ajut de la tecnologia per a ser més accessibles

La informació i comunicació han de ser accessibles, facilitant-ne la lectura i comprensió, tenint en compte les dificultats de visió o audició que les persones receptores puguin tenir i utilitzant un llenguatge clar. Els documents electrònics han de poder ser llegits correctament per les aplicacions de veu, amb imatges amb text alternatiu i amb explicacions en text dels gràfics que mostrem. Han de ser “navegables” mitjançant ordres de veu a l’ordinador. Els vídeos i altres recursos gràfics han de combinar convenientment colors i trames per facilitar-ne la comprensió, amb audiodescripció o subtítols segons les necessitats. Els avenços tecnològics actuals ens poden ser de molt ajut en aquest sentit.

Hem de ser conscients dels espais on duem a terme les nostres activitats. Preguntar sempre a l’avançada les necessitats que podran tenir les persones assistents per posar-hi mesures adaptatives, ja siguin simplement de mobilitat (recorreguts accessibles dins i fora, per exemple) o d’un altre tipus. Ser conscient en fer les presentacions o intervencions que cal utilitzar frases breus i llenguatge clar, sense trepitjar-se si participa més d’una persona en l’exposició, o no referir-se a la informació mostrada en pantalla sense detallar-la. O que si cal fer ús d’espais amb mobiliari, hi hagi sempre un lloc destinat a persones amb mobilitat reduïda, amb espai i taules a l’alçada adient. O, per contra, preveure que potser no tothom pot estar dret durant el moment de càtering i que hi ha qui necessitarà cadira per seure.

Això també té la seva aplicació als actes de carrer i mobilització. Hem de situar les taules i altres elements en espais tan plans com sigui possible, lluny de marges de voreres o similars que puguin dificultar-ne l’accés o l’estabilitat de qui s’hi apropi. Amb materials clars i de fàcil comprensió, amb lletra clara i llegible, alhora que sempre hi hagi algú que expliqui de viva veu el contingut de la campanya o proposta. I per donar resposta al fet que no tothom podrà signar físicament les nostres peticions, generar codis QR com a alternativa perquè puguin fer-ho en línia, per exemple.

Aquests són tan sols alguns exemples del treball que estem fent. Encara tenim camí per recórrer, sens dubte, però confiem que un cop iniciat el procés, la transformació de la nostra cultura organitzativa i la pràctica diària donarà els seus fruits. L’objectiu final és aconseguir l’accessibilitat universal als esdeveniments i informacions d’Amnistia Internacional, perquè això també forma part de la nostra idiosincràsia, de la nostra manera de pensar i de fer.