Una nova investigació d'Amnistia Internacional analitza com l'espionatge a activistes, periodistes, polítics i advocats de l’entorn independentista, comès entre el 2017 i el 2020, continua en la impunitat.
«Què han fet amb les meves dades? Catalangate» denuncia una realitat alarmant: la Fiscalia General de l’Estat fa sis anys que obstaculitza de manera sistemàtica les investigacions sobre l'espionatge de Pegasus a Espanya.
Un atac invisible a la intimitat
L'octubre de 2019, l'empresa WhatsApp va denunciar que el programa espia Pegasus, desenvolupat per l'empresa israeliana NSO, havia utilitzat una bretxa de seguretat per a infectar els dispositius mòbils d'almenys 1.400 persones en diversos països. En aquest llistat es trobaven dos polítics de l'entorn independentista català, Roger Torrent i Ernest Maragall. El maig de 2025, NSO va ser condemnada a pagar més de 167 milions de dòlars a WhatsApp per danys i perjudicis.
Les sospites que les autoritats espanyoles estiguessin darrere de l'espionatge amb Pegasus van augmentar l'abril de 2022. Un informe de The Citizen Lab, centre d’investigació de la Universitat de Toronto (Canadà), amb la revisió tècnica d'alguns dels seus resultats per part de l'equip d’Amnesty Tech d'Amnistia Internacional, va denunciar que els mòbils d'almenys 65 persones de l'entorn independentista català, entre les quals polítics, persones de la societat civil i fins i tot advocats, havien estat infectats amb el programari espia Pegasus i el programari espia Candiru entre els anys 2015 i 2020.
El bloqueig: sis anys sense respostes
Pegasus és un potent i sofisticat instrument tecnològic per a l'espionatge de manera remota, invasiva i indiscriminada: permet l'accés il·limitat a un dispositiu (missatges, correus electrònics, fotos, activar el micròfon, accés a contactes, localització) i permet un accés «en directe» a tot el dispositiu. També destaca per no deixar rastre, fent gairebé impossible ser conscient de l’atac.
I malgrat la gravetat d'aquestes intromissions il·legals que han afectat periodistes, activistes i líders polítics, l'estatut d'impunitat sembla haver-se consolidat institucionalment, frenant el dret de les víctimes a rebre una tutela judicial efectiva, a conèixer la veritat i a obtenir una reparació justa.
La inacció i els impediments imposats per les altes instàncies fiscals no només retarden el procés judicial, sinó que envien un missatge perillós: que els abusos de poder poden quedar sense càstig. Des d'Amnistia Internacional ho considerem intolerable, per això exigim una investigació exhaustiva, independent i profunda de tots els casos d'infecció detectats, així com una reforma legal urgent que prohibeixi l'ús d'aquests programaris espia mentre no s'estableixi un marc regulador estricte que garanteixi el respecte absolut als drets humans.
És hora que el Ministeri Fiscal canviï radicalment el seu paper en els procediments: cal que es posi del costat de les víctimes i deixi de fer de defensor de l'Estat i, de vegades, de l’empresa israeliana NSO, propietària de Pegasus.
Prou d'impunitat: el que cal canviar ara
Amnistia Internacional exigeix a les autoritats espanyoles i al Ministeri Fiscal que garanteixin una investigació immediata, independent i exhaustiva de les infeccions per spyware (com Pegasus i Candiru) en el marc del cas Catalangate. L'organització reclama que es reconegui el context d'espionatge massiu avalat per entitats internacionals i que la Fiscalia s'impliqui proactivament a esclarir la participació del CNI i de l'empresa NSO Group. Així mateix, insta que es reparin els danys causats, que s'ofereixi informació transparent i que es col·labori plenament amb els organismes europeus d’investigació.
Per evitar que aquestes vulneracions de drets humans es repeteixin, és urgent suspendre immediatament la compra, ús i transferència d'aquestes eines d'ingerència massiva. A més, s’han d’impulsar reformes legislatives urgents, especialment en la normativa que regula el CNI i en la Llei de Secrets Oficials, per adequar la classificació d'informació reservada als estàndards internacionals de protecció i salvaguarda dels drets de la ciutadania.
No podem permetre que l'ús de tecnologies de vigilància massiva es converteixi en una eina d'estat impune per silenciar la dissidència i controlar la societat civil.