*GUANYADOR del 2n concurs de relat breu sobre drets humans d'Amnistia Internacional Catalunya.

El jurat del premi ha valorat l'estil directe, senzill i despullat de l'autor per interpel·lar-nos sobre la violència contra les dones. L'autor posa el focus en el primer dia després de la sentència del jutge: el primer dia d'una nova vida. El conte és mesurat i sobri, però alhora emociona.

……………………………………………………………………………………………

Avui és el primer dia que l’Anna, després de la sentència del jutge, sortirà de casa. No ha dormit en tota la nit. S’ha llevat amb una lentitud plena de dubtes i a l’hora de vestir-se, primer ha agafat uns texans, però ha acabat triant una faldilla baldera. En lloc de la camisa prisada s’ha posat un jersei folgat de coll rodó. S’ha calçat unes vambes.

Al lavabo, amb les mans s’ha esbullat una mica els rínxols. De l’armariet ha agafat l’ampolleta de rímel, però quan l’ha tingut a la mà, s’ha mirat al mirall, i l’ha tornat al seu lloc. S’ha posat les ray-ban.

A l’ascensor, se sent el nus a la gola, les mans suades i el tremolor de les cames. Mira com els números de cada pis van cap amunt mentre pugen els de sota. Per un moment torna a pensar en el balcó de casa.

Abans de sortir a la vorera, s’atura. Amagada darrere els vidres foscos es fixa en tothom. Si algú la mira, alena amb més força.

Camina a poc a poc, a frec dels edificis. A la cantonada l’espera la Berta. Quan la veu, riu. S’abracen una estona llarga. Li agafa la mà i li diu, anem, Anna, li diu que ja està, que s’ha acabat tot, que ho has aconseguit, ara ja ets una dona lliure.

La mira, prem els llavis i amb els ulls negats la torna a abraçar.