Gao Zhen és un destacat artista xinès, membre del duet Germans Gao, que des de la dècada de 1980 ha fet servir la sàtira per denunciar les pràctiques autoritàries de la Revolució Cultural i la situació política a la Xina. L’agost de 2024 va ser detingut, acusat de “difamar els herois i màrtirs”, i ha passat un any i mig empresonat, a l’espera d’un judici que es va celebrar finalment el març de 2026, a porta tancada. 

Segons les informacions de què disposen Amnistia Internacional i altres organitzacions, el període de detenció ha provocat un empitjorament de la salut de Gao Zhen, que aviat farà 70 anys i que segueix detingut mentre espera el veredicte. En paral·lel, s’ha prohibit que la seva família surti del país. La gravetat del cas ha fet que aquesta mateixa setmana l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humansdemanés a les autoritats xineses la seva llibertat immediata i incondicional i la retirada de les restriccions que afecten la seva família, igual com ja fa temps que reclama Amnistia internacional. 

Aquest no és un cas únic, sinó un exemple més de la persecució de la llibertat creativa, una forma de restricció de la llibertat d’expressió que afecta artistes de totes les disciplines, en molts països del món. 

No fa gaires setmanes, Amnistia Internacional va considerar presos de consciència els poetes russos Artyom Kamardin, Yegor Shtovba i Nikolai Dayneko, empresonats el setembre de 2022 per fer lectures públiques de la seva poesia contra la guerra. Acusats d’“incitació a l’odi com a grup organitzat” i de “crides públiques a l’acció contra la seguretat de l’Estat”, Kamardin i Shtovba van ser condemnats a set i cinc anys i mig de presó respectivament, mentre que Dayneko va ser condemnat a quatre anys en una colònia penal després d’arribar a un acord per declarar-se culpable. 

Com explicava recentment la directora d’Amnistia Internacional per a Europa Oriental i Àsia Central, Marie Struthers, “Llegir poesia en públic no pot amenaçar la seguretat nacional, i els seus poemes no expressen formes prohibides d’odi ni contenen crides a la violència. El seu empresonament és ni més ni menys que una represàlia per atrevir-se a manifestar les seves opinions.” Una represàlia que ha comportat no només la reclusió i la impossibilitat de seguir llegint els seus poemes en públic, sinó també tortures i maltractaments durant la detenció.

Un altre poeta i activista pels drets humans, Mohamed Tadjadit, ha estat detingut i processat almenys set vegades a Algèria des de 2019, quan van començar les protestes de l’Hirak per exigir reformes polítiques en aquest país. Tadjadit, que treballava venent fruita a Alger, va començar a participar en les protestes contra el govern i recitar-hi poemes, fet que el va portar a ser conegut com “el poeta de l’Hirak”. 

Tot i que el seu activisme és pacífic, Tadjadit ha estat assetjat i sotmès a vigilància policial constantment des de llavors. L’any 2025 va ser condemnat dues vegades a penes d’un i cinc anys de presó, per causes de “glorificació del terrorisme”, “incitació a concentració no armada” i “ofensa a organismes públics”, entre d’altres. Amnistia Internacional ha demanat en diverses ocasions la retirada dels càrrecs i la llibertat de Tadjadit, una petició en la qual també participen nombroses altres organitzacions, com el PEN Internacional, Index on Censorship, Freemuse o la Federació Internacional de Drets Humans.

Malgrat que aquests casos puguin semblar llunyans, cal recordar que la persecució de la llibertat d’expressió artística també té exemples a casa nostra. Fa només dos mesos, l’artista Josep Piñol i diverses persones vinculades a la seva performance “Santa Baldana” van haver de declarar als Jutjats de Tortosa, per un suposat delicte d’ofenses als sentiments religiosos. 

Casos com aquest, així com els dels rapers Valtonyc, Pablo Hasél o el grup La Insurgencia, evidencien la necessitat de reformar els articles del Codi Penal que atempten contra la llibertat d’expressió a l’Estat espanyol i que contravenen els estàndards internacionals de drets humans.

Les autoritats han de respectar les expressions artístiques

La relatora especial de les Nacions Unides pels drets culturals va recordar, en un informe de 2013, que les creacions artístiques són un llenguatge particular, per la manera com fan servir la imaginació i la ficció, i la multitud d’interpretacions que se’n poden desprendre, aspectes que les diferencien de les declaracions polítiques o dels textos de no ficció. Per això, la relatora instava les autoritats a entendre i respectar aquestes expressions com un element inherent a la llibertat de l’activitat creativa.

Els exemples de restriccions a la llibertat d’expressió artística s’han multiplicat en els últims anys: des de les detencions i empresonaments fins a la persecució d’artistes a les xarxes socials, situacions que alhora poden portar els artistes a l’autocensura o en redueixen les possibilitats de tenir mecenes i finançament. 

Davant d’això, han sorgit diverses iniciatives per denunciar la situació i fer-hi front. L’ONG Freemuse, per exemple, publica un informe anual sobre l’estat de la llibertat artística al món i fa seguiment de nombrosos casos individuals. La Xarxa Internacional de Ciutats Refugi (ICORN), que ben aviat celebrarà a Barcelona la seva conferència anual en col·laboració amb el PEN Català i altres organitzacions, reuneix ciutats que acullen artistes, escriptors i periodistes perseguits als seus països. 

Pel que fa als organismes intergovernamentals, el Consell d’Europa ha llançat una iniciativa per destacar la importància de la llibertat d’expressió artística, com a factor clau per a la democràcia. Mentrestant, la UNESCO també dedica des de fa anys atenció a la llibertat artística, a través d’informes i recomanacions al voltant, entre d’altres, de les amenaces als artistes en contextos de crisis i conflictes. 

És important fer conèixer aquests casos de persecució de llibertat d'expressió artística i les nombroses iniciatives per fer-hi front, en el marc del nostre compromís global amb la defensa i l'exercici dels drets humans. Quan se censura l’art i la creació, no només calla la cultura: comencen a trontollar tota la resta de drets.