Imagina ser condemnat a mort per un crim que no vas cometre. Per a milers de persones a tot el món, aquest malson és una realitat. La pena de mort és un fet irreversible, i per això sempre cal tenir en compte que de vegades es pot estar condemnant una persona innocent.

Alhora, si una persona ha comès un crim violent realment ha de morir per això? En implementar la pena capital s'està perpetuant (alimentant també) la mateixa violència que es condemna, en un cicle interminable. Potser continuem vivint en una societat que creu en la idea del "ull per ull"? Segons Amnistia Internacional la pena de mort viola greument els drets humans fonamentals: el de la vida i també el dret a no ser sotmesos a penes cruels, degradants i inhumanes.

És clau entendre que una persona empresonada pot tenir l'oportunitat de rehabilitar-se i en molts casos la gent condemnada erròniament pot ser absolta, exonerada. No obstant això, amb la pena capital ja no hi ha marxa enrere possible. Per aquesta raó, Amnistia Internacional no advoca per aquest càstig irreversible i si hi oposa en tots els casos i circumstàncies.

Quan la campanya d'Amnistia Internacional contra la pena de mort començava el 1976, solament 16 països a escala mundial havien abolit íntegrament la pena capital. Avui, 48 anys més tard, 144 països han abolit la pena de mort, en la llei o en la pràctica, i el 2023 van ser només 16 els països que van dur a terme execucions. Això es podria considerar un gran assoliment significatiu en la lluita per la protecció de drets humans, si bé encara queda un llarg camí per recórrer.

El 2023, almenys 1.153 persones van ser executades en 16 països al món, i aquesta xifra no compta amb els milers de morts que Amnistia Internacional calcula en països com la Xina, Corea del Nord i Vietnam, en els quals el nombre d'execucions són secrets d'Estat i és impossible saber-ne les dades reals. Tot i que el nombre de països que van portar execucions s'ha reduït des del 2022, el nombre d'execucions ha augmentat significativament.

Actualment, els principals executors de la pena de mort a escala mundial són l'Iran i l'Aràbia Saudita. Són països on els governs han utilitzat aquesta mesura com a eina política, causant terror i repressió en la societat. Centenars de persones han estat condemnades sense rebre un judici transparent i just, sent torturades durant interrogacions i privades del seu dret a rebre un advocat. En general, la pena capital és aplicada en països on hi ha sistemes judicials corruptes o profundament injustos, la qual cosa que en moltes ocasions afecta a minories, i de vegades, a persones innocents.

Mentre la pena de mort continuï sent implementada, els drets humans de milers de persones es troben en perill. Si bé és cert que s'ha aconseguit avenços al llarg dels anys, mentre continuï sent legal i s'apliqui la lluita continua. No hi ha estudis que provin que l'execució de persones condemnades redueixii l'índex de criminalitat als països. No existeixen proves que fomentin que la pena capital sigui la millor opció. La pena de mort s'ha utilitzat i es continua utilitzant per a causar terror, controlar, i privar de llibertat.

Davant d'aquests fets, avui, 10 d'octubre, Dia Mundial contra la Pena de Mort, no ens hem de qüestionar si la pena de mort és efectiva, sinó com podem continuar justificant una pràctica que acaba amb vides en nom de la justícia. No hi ha manera de justificar-ho. No es pot continuar practicant justícia perpetuant la mateixa violència que es condemna: el respecte a la vida i a la dignitat humana s'han de protegir.

Aquesta lluita continua. Una lluita per a aconseguir una societat més justa, compassiva, i sobretot una societat que respecti el dret a la vida, el primer i més fonamental dret humà.