Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

© Allen Hailey

Blog

Dia feiner

Joan Xuriach,

*GUANYADOR del Primer concurs de relat breu sobre drets humans d'Amnistia Internacional Catalunya.

El jurat del premi ha valorat l'estil directe senzill i despullat de l'autor per aproximar-se i interpel·lar-nos sobre la pena de mort als EUA. L'autor posa el focus en el botxí, no en la víctima, i assenyala d'aquesta manera la "normalitat" i quotidianitat d'un fet (l'execució cruel d'una persona a mans de l'estat) que mai no hauríem de normalitzar ni acceptar.

..................................................................................................................................................................

En Matt repassa mentalment: Tiopental Sòdic, Bromur de Pancuroni i Clorur de Potassi.

S’obre la porta i entra el capellà amb una Bíblia a la mà. Darrere seu, l’alcaid i quatre funcionaris custodien un home negre emmanillat, molt jove.

Un minut. L’alcaid està pendent fins al darrer segon del telèfon que hi ha penjat a la paret, línia directa amb el governador de Texas.

L’home està estirat a la llitera, al costat de la vidriera, a la vista dels espectadors. Tanca i obre frenèticament els ulls. L’han subjectat amb corretges al front, a les mans i als peus.

En Matt té la injecció a la mà.

Els segons corren: quatre, tres, dos, u. Un toc precís amb la xeringa i, a continuació, un lleuger calfred sacseja el cos del noi. En Matt certifica la mort a les onze hores i onze minuts d’aquell assolellat matí de primavera.

Mentre l’alcaid el felicita per la seva professionalitat, els funcionaris, acompanyats pel capellà, s’enduen el cadàver al dipòsit.

En Matt surt al carrer i s’encamina en direcció al Wild Bill’s, on l’espera una hamburguesa especial, la seva preferida. La demanarà amb patates fregides i ho acompanyarà amb una cervesa ben fresca.

Envia un WhatsApp a la Rose: «Tot ha anat bé, reina. Al vespre t’ho explico».

Guarda el mòbil i pensa en la tarda. Recollirà el Tim de l’escola i el portarà a l’entrenament. Després aniran una estona a jugar a bitlles.

Abans d’entrar al bar, estira els braços i inspira profundament.

//FI