Al llarg dels anys s'han evidenciat greus violacions de drets humans a l'Azerbaidjan, no obstant això, el país continua sent amfitrió d'esdeveniments de gran importància internacional.

El país caucàsic, que ha estat l'escenari de reunions tant esportives (Jocs Europeus) com polítiques, té molts reptes pendents en drets humans, en qüestions específiques com la llibertat d'expressió, la persecució política o la llibertat de reunió.

Aquest any la COP29 es fa a Bakú, la capital azerbaidjanesa, de l'11 al 22 de novembre, on líders, ONG i activistes de tot el món es reuniran per a parlar i prendre mesures sobre l’actual emergència climàtica. Al voltant de 40.000 delegats assistiran a la cimera aquest novembre i comptarà amb la participació de 190 països. És per això que organitzacions de drets humans, com Amnistia, estem preocuyades per les constants violacions de llibertat d'expressió, entre altres drets fonamentals, documentades en territori azerbaidjanès.

Durant aquesta cimera, que tindrà una durada d'onze dies, s’abordaran qüestions com la crisi climàtica global, i com aquesta representa l'amenaça més gran per a la humanitat. Es parlarà de com en els últims anys s'han presenciat desastres amb una alta freqüència, com ara enormes incendis forestals, grans inundacions, tempestes violentes, etc. Pel que, els representants de les nacions participants, hauran d'escoltar denúncies sobre la justícia climàtica i la necessitat que això es vinculi als drets humans. És important destacar que experts temen que si la crisi climàtica segueix evolucionant com en els darrers anys, els nivells de fam i de migració i desplaçament forcós que es presenciaran seran una cosa mai vista fins ara.

“La crisi climàtica global és l'amenaça única més greu a la humanitat. Si no emprenem avui accions agosarades, enèrgiques i col·lectives, el món de demà serà cada vegada més inhabitable.” Ho adverteix Agnès Callamard, la secretària general d’Amnistia Internacional.

Objectius de la COP29

Els objectius de la COP29 de Bakú són: “posar fi a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, en particular mitjançant l'eliminació gradual dels combustibles fòssils; la transició justa cap a economies sense emissions de carboni; donar suport a mesures per a reduir els danys climàtics i abordar les pèrdues i danys inevitables en els estats d’ingressos baixos que són els que acaben suportant la pitjor part dels danys climàtics i són els que menys han contribuït a crear-los” .

Des d’Amnistia Internacional demanem als delegats/des de la COP29 i a la secretaria de UNFCCC (Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic)situar els drets humans en el centre de totes les decisions sobre acció climàtica; augmentar substancialment el finançament climàtic; comprometre's a abandonar gradualment de manera completa, ràpida, justa i finançada els combustibles fòssils en tots els sectors sense recórrer a tecnologies arriscades i no provades ni a compensacions que no condueixin a una reducció real de les emissions; presentar noves contribucions en l’àmbit nacional que siguin respectuoses amb els drets humans i mantinguin l'escalfament global per sota dels 1,5 °C; protegir el dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacifica de totes les persones que participen a la COP29.

És clau destacar la preocupació d'Amnistia Internacional sobre els drets humans de les persones que formaran part d'aquesta cimera. Una cimera climàtica que es troba sota l'ombra de constants vulneracions de drets i que ens fa qüestionar per què es permet que esdeveniments d’aquesta rellevànciase celebrin en llocs que posen en perill els drets de les persones participants. Toca que la societat prengui consciència d’aquests riscos i les conseqüències que aquests poden tenir.