Aquest cap de setmana tindrà lloc el Consejo General Federal (CGF) d’Amnistia Internacional en què representants de totes les estructures de la nostra organització arreu de l’estat, ja siguin grups, entitats autonòmiques, equips de treball i l’equip tècnic, donaran seguiment a les propostes de treball sorgides de la darrera Assemblea General Federal, així com temes de funcionament intern.
Així doncs, el CGF està definit com un òrgan de governança, en què les diferents estructures que composen la Secció dediquen un moment entre assemblees (que només tenen lloc un cop a l’any), per revisar la tasca i evolució de l’organització durant aquest període. És, per tant, un espai de reflexió i debat, per contraproposar idees, per analitzar el que funciona i el que pot millorar. És un termòmetre respecte a com percep la gent més implicada en el dia a dia l’estat l’entitat.
Però també és un espai de trobada, de gent que treballa en paral·lel per una mateixa causa, gent de diferents indrets, realitats i interessos. És un moment per compartir experiències i aprenentatges. És un moment per pensar plegades i aconseguir nous punts de vista. Un moment per veure-hi més enllà del dia a dia, per donar-nos suport mútuament, per saber que el nostre moviment no és solitari, sinó que és col·lectiu i que aquí és precisament on rau la seva força.
Perquè al final tant important és el que passi dins la sala on se celebra el plenari o les possibles reunions de les comissions, com el que passi al passadís, a la pausa a mig matí tot fent un cafè o durant el dinar. Perquè això també fa moviment, refermant les relacions personals: “Quina il·lusió tornar-te a veure després de tant de temps”; “Com està la teva família??”; “M’han dit que t’ha anat d’allò més bé en la teva nota etapa laboral”...
Aquest tipus de trobades són, sobretot, un moment per sortir de la inèrcia del dia a dia, per recordar-nos la nostra pertinència a quelcom més gran que la nostra realitat concreta. I un motiu més de motivació per retornar al nostre activisme amb energies renovades per seguir lluitant pel que ens és propi: la defensa dels drets humans.
