Dies complicats per als qui desitgem que els drets humans s'obrin pas en un escenari marcat per dues guerres devastadores. Escric això el 6 de novembre i comencem el dia amb la notícia de la victòria electoral de Donald Trump a les presidencials dels Estats Units.
Com animar-nos davant una informació que sembla anunciar la derrota dels drets humans? Avui mateix Amnistia Internacional, conscient de la preocupació de les persones associades a l'organització, ha enviat un oportú missatge: “No som aliens a l'adversitat. Durant més de sis dècades, mai no ens hem rendit i no ho farem ara”. Avui més que mai, doncs, necessitem creure en el poder de la gent, la mobilització ciutadana i en l'organització col·lectiva per a fer possible que persones anònimes alcin la veu per altres éssers humans que corren perill de perdre els seus drets. Els perills són molts i poderosos; aquí hi ha de tot: governs, Estats, empreses transnacionals, grups armats...
Des de l'àmbit més local i com a part d'Amnistia Internacional, contribuïm a aquesta mobilització mundial pels drets humans. A Catalunya som 19.222 persones associades (octubre 2024), a tot l'estat més de 100.000. Cada soci i sòcia és un poder que fa força per a enfrontar-se a desafiaments aparentment insuperables, com els que vivim en l'actualitat. Ser part d'Amnistia és estar convençut que som necessaris per a canviar el món, però no és simple retorica, va des del nostre convenciment que els drets humans són la llum que il·lumina la humanitat; el contrari és foscor i mort.
Acció comuna
La nostra atenció, temps i aportació econòmica ens converteixen en part activa perquè aquesta organització no s'aturi. Aquí estem des del 1961 complint el que el nostre fundador, l'advocat britànic Peter Benenson, intentava dir-nos: no quedar-nos amb la sensació amarga de com de malament va el món, sinó que és millor unir aquests sentiments en una acció comuna per a fer alguna cosa positiva.
En una era digital on la informació es dispersa ràpidament a través de pantalles i xarxes socials, és fàcil sentir-se aclaparat o fins i tot desconnectat de les realitats humanes profundes. Les distraccions són constants, i això pot generar una desconnexió emocional amb els problemes reals a què s'enfronta el món. En aquest context, Amnistia Internacional ofereix, ens ofereix, un camí per a "reconnectar amb l'ésser humà des de molt endins". En sumar-se a l'organització, les persones poden escapar d'aquesta alienació i retrobar-se amb la seva capacitat d'acció i d'empatia, transformant l'abstracció dels problemes en un compromís personal per la justícia i els drets humans.
Avui més que mai continuem sent necessaris. Investigant amb rigor, denunciant, informant, mobilitzant. Creiem en el nostre poder, en el poder de la gent.
