L’abril acostuma a ser un mes intens a Amnistia Internacional: el mes de les assemblees de sòcies i socis. Preparar pressupostos, plans de treball, propostes de resolució, logística, presentacions...dies entretinguts. Però fa 11 anys, dimarts 2 d’abril de 2013, vam fer una pausa de les preparacions assembleàries, per seguir una votació.
Portàvem 20 anys impulsant el Tractat de Comerç d’Armes: treball en aliança amb altres organitzacions, entrevistes a mitjans de comunicació i reunions d’incidència per pressionar a aquells que fixarien el sentit del vot de 180 països. També centenars d’activistes d’AI organitzaven recollides de signatures, xerrades, performances...tot el que se’ls acudia per donar a conèixer la importància de regular el comerç mundial d’armes.
I voilà: 154 vots a favor, 23 abstencions i 3 vot en contra. El Tractat de Comerç d’Armes quedava aprovat.
Un Tractat revolucionari, que canviava l’enfocament per regular les transferències d'armes convencionals: el respecte al dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari. Va suposar passar d’un model d’enjudiciament retroactiu a adoptar un enfocament preventiu, que prestés atenció als factors estructurals que contribueixen als conflictes armats i les violacions greus de drets humans.
Això es materialitzava especialment en el que vam denominar la Regla d’Or: l’article 7 del Tractat, que obliga els Estats a avaluar el risc que una exportació d'armes pugui contribuir a cometre o facilitar una violació greu del dret internacional dels drets humans o del dret internacional humanitari i estableix l'obligació de no autoritzar-les quan el risc d'ús indegut sigui substancial.
Quin dia de celebració! Tanta feina, de tantes persones, durant tants anys...es feia realitat.
Amb la il·lusió de Brian Wood, impulsor del Tractat: «Aquest Tractat tindrà un impacte enorme. Salvarà milions de vides”.
I una dècada desprès, què?
Al llarg d’aquest anys, 155 Estats han signat el Tractat, inclosos els 10 principals exportadors d'armes (que representen més del 90% del comerç d'armes), amb l'excepció de Rússia.
I tot i que s’han aconseguit avenços, lamentablement alguns dels majors exportadors d'armes del món continuen incomplint obertament les normes del Tractat sobre el Comerç d'Armes amb les seves transferències il·legítimes d'armes.
Incomplir la Regla d’Or suposa una vulneració de les normes del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari, i té uns efectes devastadors.
N’és un cas clar la transferència continuada d'armes a Israel. Amnistia Internacional ha exigit en nombroses ocasions l’embargament total d'armes tant per a Israel com per als grups armats palestins, a causa de les greus violacions del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari que es s’han comès des de fa temps, inclosos crims de guerra, i que tenen terribles conseqüències per a la població civil.
Però per exemple, els Estats Units, el principal proveïdor d'armes a Israel, continua autoritzant les transferències d'armes a aquest país malgrat les aclaparadores proves de crims de guerra comesos per les forces israelianes.
Les transferències il·legals d'armes també han fomentat els disturbis al Sudan, que des de l'escalada del conflicte a l'abril de 2023, s'ha vist immers en una enorme crisi humanitària i de drets humans. Els combats entre les Forces de l'Aliança de Sudan i les Forces de Suport Ràpid i els seus aliats han causat la mort de més de 16.650 persones i han desplaçat a milions de persones més, la qual cosa converteix a Sudan en la major crisi de desplaçament intern del món. Un altre trist exemple seria el conflicte del Iemen i el paper de l'Aràbia Saudita, client habitual dels principals països exportadors d'armes.
Malgrat aquesta crisi i l'embargament d'armes imposat pel Consell de Seguretat de l'ONU a la regió de Darfur, Amnistia Internacional continua documentant importants fluxos d'armes que arriben al conflicte, identificant l’existència d’armes i material militar procedents de països com la Xina, Sèrbia,Turquia o l’Unió dels Emirats Àrabs, que són signataris del Tractat sobre el Comerç d'Armes.
Tant de bo els tractats internacionals fossin receptes miraculoses, i la seva aprovació i signatura vingués acompanyada del total compliment de la normativa, com correspondria.
Per no és així, l’experiència ens ho demostra. Per això cal que ens mantinguem alerta, denunciem els incompliments i en visibilitzem les conseqüències. Seguim insistint per fer complir la Regla d’Or, que el nou paradigma que es va aprovar fa 10 anys, «més val prevenir que curar», sigui una realitat.