Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Els tres poders de l’Estat tenen l’oportunitat de corregir la injusta situació que pateixen Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la presó des de fa tres anys

© AP Photo/Emilio Morenatti
  • En el tercer aniversari del seu empresonament, Amnistia Internacional torna a demanar la seva llibertat immediata e incondicional

Des de fa més de tres anys, persisteix una situació d'injustícia contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que continuen a la presó, tot i que mai no haurien d’haver estat empresonats. Ja han passat més de mil dies entre reixes apartats de les seves famílies. Amnistia Internacional ve demanant de forma reiterada la seva posada en llibertat des de pràcticament el mateix moment en què van ser detinguts.

El 14 d'octubre de 2019, després de dos anys en presó provisional, el Tribunal Suprem va dictar sentència en contra seu per delictes de sedició, condemnant-los a nou anys de presó. Amnistia Internacional va lamentar aquesta decis, per constituir una restricció indeguda en l'exercici dels seus drets a la llibertat de reunió pacífica i d'expressió.

Avui Amnistia Internacional afirma que els tres poders de l'Estat tenen l'oportunitat de corregir els efectes d'una condemna injusta contrària als drets humans.

Poder Judicial

La Fiscalia del Tribunal Constitucional ha d'impulsar la ràpida resolució del recurs d'empara interposada per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, instant a l'anul·lació de la condemna dictada pel Tribunal Suprem en contra seu.

En aquest sentit, Amnistia Internacional va publicar el novembre de 2019 un informe tècnic basat en el dret internacional que alerta, entre altres aspectes, sobre la vaguetat de la definició del delicte de sedició en el Codi Penal i la seva interpretació per part del Tribunal Suprem, que va portar a la condemna a nou anys de presó a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L'organització va analitzar com aquesta sentència vulnera el dret a la llibertat d'expressió i reunió pacífica de tots dos, i argumenta per què han de ser posats en llibertat de manera immediata.

Ja porten més de tres anys a la presó. El Tribunal Constitucional ha de resoldre al més aviat possible el recurs”, afirma Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Poder Executiu

Ha d'habilitar, en el marc de les seves competències, les eines idònies perquè Jordi Sánchez i Jordi Cuixart siguin posats en llibertat.

“El Poder Executiu té l'oportunitat de tramitar amb promptitud els expedients d'indult relatius a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que mai haurien d’haver anat a la presó, encara que aquesta no sigui la solució ideal. Per tant, i destacant que l'indult suposa només el perdó de la pena, però no del delicte —com al nostre criteri hauria de succeir— qualsevol mesura que suposi posar fi a la injustícia del seu empresonament, serà benvinguda per Amnistia Internacional”, assegura Beltrán.

Poder Legislatiu

Ha d'emprendre al més aviat possible la reforma del delicte de sedició, que vulnera el principi de legalitat. Amnistia Internacional ha mostrat la seva preocupació perquè la sanció en contra de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart es basi en el delicte de sedició, vagament definit i interpretat de forma extensiva pel Tribunal Suprem, fet que podria obrir la porta en un futur a una més gran criminalització d'actes directament relacionats amb l'exercici pacífic dels drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.

A diferència d'altres delictes contra l'ordre públic, la sedició no recull explícitament en la seva definició el recurs a la violència o l'amenaça de violència —com sí que passa, per exemple, amb els delictes d'atemptat o desordres públics— sinó que preveu que l'acció s'executi “per la força o fora de les vies legals”. En altres paraules, aquest delicte —el més greu dels delictes contra l'ordre públic— pot abraçar una àmplia varietat de conductes, en principi no necessàriament violentes, a les quals seria aplicable un ventall de penes que van des d'un any de presó —per als tipus atenuats— fins a 15 anys per a la pena màxima.

“El Poder Legislatiu ha d'impulsar una reforma del delicte de sedició per garantir que no es criminalitza indegudament l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió pacífica, ni s'imposen penes desproporcionades a actes de desobediència civil pacífica, tal com ha passat en aquest cas”, declara Beltrán.

Tercer grau

Finalment, en relació amb el recurs interposat per la Fiscalia contra la progressió al tercer grau de classificació penitenciària, encara pendent de resolució, en opinió d'Amnistia Internacional, les autoritats han d'adoptar totes les mesures al seu abast per avançar cap a la posada en llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Esperem que el Tribunal Suprem resolgui com més aviat possible la confirmació de la progressió de grau autoritzada per les autoritats penitenciaras catalanes, fet que suposaria l'aplicació d'un règim de semillibertat per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart”, conclou Beltrán.