Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

La condemna per sedició a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, una amenaça als drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica

  • La vaguetat de la definició del delicte de sedició i la interpretació que ha desembocat en la condemna dels líders catalans podria tenir un efecte paralitzant perjudicial en les protestes pacífiques.
  • Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han de ser posats en llibertat de forma immediata i les seves condemnes anul·lades.

«La condemna de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per sedició viola els seus drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica; tots dos han de ser posats en llibertat de forma immediata», ha declarat avui Amnistia Internacional, després de la publicació de la seva anàlisi de la sentència dictada el mes passat pel Tribunal Suprem espanyol.

Les penes de presó imposades als dos líders de la societat civil i a altres set alts càrrecs catalans són conseqüència de la vaguetat de la definició del delicte de sedició en el Codi Penal espanyol i de la interpretació, excessivament àmplia i perillosa, d'aquesta definició que ha fet el Tribunal Suprem.

«Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han de ser posats en llibertat de forma immediata i les seves condemnes per sedició han de ser anul·lades», ha afirmat Daniel Joloy, assessor general de Política d'Amnistia Internacional.

«Alhora que la nostra anàlisi no va trobar cap factor que indiqués que el judici en el seu conjunt fos injust, és evident que la interpretació que va fer el Tribunal Suprem del delicte de sedició va ser excessivament àmplia i es va traduir en la criminalització d'uns actes de protesta legítims».

Com a ciutadans particulars i líders d'organitzacions de la societat civil, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tenien dret a expressar les seves opinions i a organitzar reunions pacífiques de suport al referèndum i a la independència de Catalunya.

Fins i tot en el cas que la finalitat d'alguna d'aquestes reunions o altres accions empreses per ells fos impedir el compliment d'una resolució judicial, el dret internacional dels drets humans protegeix també la desobediència civil pacífica. Presentar càrrecs excessivament severs per actes de desobediència civil restringeix indegudament el dret de reunió pacífica i vulnera el dret internacional.

Després d'haver observat tot el procés, Amnistia Internacional conclou que les penes de nou anys de presó imposades a Jordi Sànchez i a Jordi Cuixart per sedició representen una restricció desproporcionada dels seus drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica. Alhora, considera que el Tribunal Suprem no va demostrar que la imposició d'unes condemnes tan severes fos proporcional als actes pacífics que se'ls imputaven.

«Les penes imposades a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart constitueixen clarament una restricció excessiva i desproporcionada dels seus drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica», ha declarat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Espanya.

«El Congrés dels Diputats ha de revisar amb caràcter urgent la definició del delicte de sedició per no criminalitzar actes pacífics de desobediència civil ni restringir indegudament la llibertat de reunió pacífica o d'expressió».

A Amnistia Internacional li preocupa, a més, que el Tribunal vinculi la gravetat del delicte al fet que l'oposició al compliment d'una ordre judicial fos "massiva o generalitzada", perquè d’aquesta manera obre les portes a la possibilitat que les autoritats imposin un límit il·legítim al nombre de persones que poden exercir simultàniament el seu dret a protestar pacíficament.

La manca de claredat que envolta la definició del delicte de sedició en el Codi Penal que ha interpretat el Tribunal permet la imposició de restriccions indegudes als drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica. Com a conseqüència, s'està criminalitzant injustament tot un seguit de accions directes no violentes.

La vaguetat de la definició de la sedició i la seva interpretació excessivament àmplia també posa en qüestió les condemnes per sedició imposades als dirigents polítics catalans.

«Encara que pot ser que els dirigents polítics catalans haguessin comès un delicte perseguible legítimament tenint en compte els càrrecs que ocupaven, la seva condemna per sedició, un delicte definit amb excessiva vaguetat, vulnera el principi de legalitat. Les autoritats han de proporcionar un remei adequat a aquesta situació», ha explicat Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya.

«Totes les persones tenen dret a saber si la seva conducta podria constituir delicte. Però aquesta sentència demostra que la vaguetat de la definició del delicte de sedició permet que s'utilitzi de forma excessiva. La interpretació que ha fet d'aquest delicte el Tribunal Suprem té un efecte paralitzant perjudicial que podria impedir que la ciutadania participi sense por en protestes pacífiques».

Informació complementària

Amnistia Internacional ha observat les actuacions seguides contra 12 dirigents catalans en relació als fets que van tenir lloc a Catalunya a l’entorn del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, assistint a totes les sessions del judici celebrat a Madrid.

Les sentències es van fer públiques el 14 d'octubre. Set alts càrrecs catalans, així com dos líders d'organitzacions de la societat civil, van ser condemnats a penes d'entre nou i 13 anys de presó i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic pel delicte de sedició. Tres alts càrrecs més van ser declarats culpables del delicte de desobediència i condemnats a una multa i a inhabilitació per a ocupació o càrrec públic.

Segons el dret internacional dels drets humans, les restriccions al dret de reunió pacífica han d'estar previstes en la llei i ser necessàries i proporcionades per a un interès públic específic. Una manifestació no perd el seu caràcter pacífic perquè es comet alguna il·legalitat o perquè alguns manifestants fan ús de la violència.

A més, encara que la conducta pacífica en el desenvolupament d'una protesta pot estar sotmesa a certes restriccions, aquestes han d'estar degudament previstes en la llei. Tots els delictes han d'estar formulats amb suficient claredat per permetre que les persones regulin la seva conducta en conseqüència.