Els tribunals xinesos utilitzen sistemàticament com a arma lleis imprecises de seguretat nacional i ordre públic per a silenciar qui defensa drets humans. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui en un nou informe que exposa el paper central del poder judicial en el manteniment de la repressió de les llibertats fonamentals per part de les autoritats de Pequín.

L'informe d'investigació How could this verdict be ‘legal’? i publicat el Dia Nacional de la Xina, analitza més de 100 documents judicials oficials de 68 casos que han afectat en l'últim decenni 64 persones que defensen els drets humans. S'hi exposa amb detall com els tribunals xinesos referenden declaracions de culpabilitat contra persones que exerceixen activisme pacífic, periodistes, professionals del dret i persones corrents, sovint a causa de les seves paraules, relacions o contactes internacionals.

“Als dirigents xinesos els agrada emetre un missatge de cooperació internacional i compromís amb l'Estat de dret. Tanmateix, la realitat és que això emmascara un sistema en què els tribunals de la Xina, quan tracten casos políticament delicats, funcionen com a instruments de repressió, no com a instruments de justícia”, ha manifestat Sarah Brooks, directora de l'equip de treball sobre la Xina d'Amnistia Internacional.

“Les persones que defensen els drets humans a la Xina són tractades com a enemigues de l'Estat simplement per alçar la veu, organitzar-se de manera pacífica o relacionar-se amb el món exterior. La seva valentia rep com a resposta presó, tortura i simulacres de judici.”

En més del 90% dels casos analitzats en la investigació d'Amnistia, els tribunals van utilitzar disposicions relatives a la seguretat nacional o l'ordre públic que són imprecises i excessivament àmplies i es contradiuen amb les normes internacionals. El més freqüent és que es formulin càrrecs com ara “subversió del poder de l'Estat”, “incitació a la subversió” o “provocar baralles i crear problemes”, que permeten a les autoritats criminalitzar l'expressió i associació pacífiques.

Els tribunals han tractat amb freqüència l'expressió en línia —inclosos la publicació de blogs, els comentaris en xarxes socials o la difusió d'articles sobre drets humans— com a prova de “subversió”.

Les relacions internacionals s'han citat habitualment com a activitat criminal. La concessió d'entrevistes a mitjans de comunicació estrangers, la publicació d'articles en llocs web estrangers o l'assistència a sessions de formació impartides per ONG en altres països s'han presentat com a prova de “connivència amb forces estrangeres”.

Mentrestant, s'ha violat sistemàticament el dret a un judici just: s'ha negat a les persones acusades l'accés a advocats de la seva elecció, les hi ha sotmès a presó preventiva prolongada, o se'ls ha imposat “vigilància domiciliària en un lloc designat”: una pràctica que constitueix desaparició forçada i pot constituir tortura i altres maltractaments.

En 67 dels 68 casos examinats en els quals es va dictar sentència, aquesta va ser condemnatòria. Totes les persones acusades excepte tres van ser condemnades a penes d'entre 18 mesos i 19 anys de presó.

Criminalització de llibertats fonamentals

Amnistia ha conclòs que els tribunals xinesos equiparaven sistemàticament les crítiques al govern amb amenaces a la seguretat nacional.

En un cas, un advocat de drets humans va ser declarat culpable de “subversió” després de representar clients en casos políticament delicats i fer costat a famílies de persones detingudes. En un altre exemple, el guanyador del premi Nobel Liu Xiaobo va ser condemnat a 11 anys de presó per ser coautor de la Carta 08, una petició de reformes polítiques. Les defensores dels drets humans també han estat blanc d'atacs. Una activista va ser declarada culpable de “incitar a la subversió” per publicar escrits sobre els drets de les dones i qüestions de terres.

“[Les autoritats] poden prendre qualsevol cosa que facis —qualsevol conducta o acció— i definir-la com a criminal”, va declarar un advocat de drets humans xinès entrevistat per a l'informe.

La investigació també va documentar processaments d'activistes en favor dels drets laborals per ajudar treballadors i treballadores en negociacions col·lectives, i d'apel·lants als qui s'ha castigat per presentar queixes davant autoritats superiors. Les reunions pacífiques s'han enjudiciat de manera habitual com a “pertorbació de l'ordre social”.

Les relacions internacionals, considerades delicte

En més de la meitat dels casos examinats, els tribunals van presentar les relacions internacionals com a prova de criminalitat. Es va acusar persones de “connivència” per rebre un modest finançament d'ONG, parlar amb periodistes d'altres països o fins i tot llogar servidors a l'estranger.

En un cas, les autoritats van al·legar que la publicació d'articles en un lloc web estranger bloquejat constituïa pertorbació de l'ordre públic dins de la Xina, malgrat que el lloc web en qüestió estava bloquejat per la Gran Muralla Tallafocs xinesa. En un altre, la possessió de documents de política disponibles públicament va ser tractada com a “facilitació il·legal de secrets d'Estat a l'estranger”.

“En convertir en delicte gairebé totes les formes de contacte amb la comunitat internacional, el govern xinès està mirant d'aïllar del món exterior qui defensa els drets humans. No es tracta de seguretat nacional: és pur control polític”, ha manifestat Sarah Brooks.

“La criminalització dels qui defensen els drets humans a la Xina també té un efecte dissuasiu molt més allà de les persones directament atacades. En equiparar l'activisme pacífic amb amenaces a la seguretat nacional, les autoritats pretenen silenciar la dissidència a tota la societat.”

Negació sistemàtica de judici just

Amnistia va concloure que tots els casos que havia examinat estaven entelats per violacions del dret a un judici just.

Les 68 persones acusades van ser detingudes arbitràriament, moltes van romandre en règim d'incomunicació durant mesos, i almenys 15 van ser recloses sota “vigilància domiciliària en un lloc designat”.

En 11 casos en què els advocats van presentar denúncies de tortura, els tribunals les van desestimar sense investigar-les, sovint fent recaure la càrrega de la prova en les persones acusades.

Mentrestant, els judicis estaven tancats de manera habitual per a les famílies, els mitjans de comunicació o les representacions diplomàtiques, presentant-los com a “secrets d'Estat” fins i tot quan els càrrecs no tenien res a veure amb informació classificada, i fins i tot en alguns casos en què els tribunals afirmaven que, de fet, el judici s'havia celebrat a porta oberta.

En 67 dels 68 casos, els tribunals van dictar condemnes privatives de llibertat. Molts van incloure un càstig addicional de “privació dels drets polítics” que prohibia a les persones acusades parlar, fer publicacions o organitzar-se fins i tot després de la posada en llibertat.

“Ningú queda fora de perill”

Amnistia Internacional reitera les crides que fa a les autoritats xineses des de fa temps perquè deroguin o revisin substancialment disposicions imprecises i excessivament àmplies del Codi Penal, com ara “subversió” i “provocar baralles”, així com la Llei de Seguretat Nacional de 2015.

També insta les autoritats a abolir la “vigilància domiciliària en un lloc designat”, posar fi a totes les formes de detenció en règim d'incomunicació i garantir el dret a un judici just, incloent-hi l'accés a advocats de l'elecció de la persona processada i l'exclusió de proves obtingudes mitjançant tortura.

“El govern xinès ha de posar en llibertat immediata i incondicional totes les persones recloses exclusivament per l'exercici pacífic el seu dret a la llibertat d'expressió, associació o reunió”, ha manifestat Sarah Brooks.

“Quan s'empresona professionals del dret per defensar clients, es castiga apel·lants per demanar justícia o es priva de llibertat a escriptors o escriptores per les seves paraules, el missatge és clar: ningú queda fora de perill. Tot i així, les persones que defensen els drets humans a la Xina persisteixen, i el món ha de situar-se al seu costat.”

Informació general

L'informe es basa en l'anàlisi d'Amnistia Internacional a 102 acusacions formals i sentències de 68 casos que impliquen 64 persones que defensen els drets humans, casos que han estat destacats per mecanismes de drets humans de l'ONU entre 2014 i 2024.