"Fa dos anys, milers de persones a Xile van sortir als carrers per exigir més igualtat i drets humans, com ara una pensió digna, habitatge, educació i salut pública de qualitat. La resposta de les autoritats va ser una repressió violenta i la criminalització de la protesta social, mitjançant l'ús excessiu de la força, i l'ús discriminatori i desproporcionat de la presó preventiva, entre altres greus violacions als drets humans, situació que, fins ara, el govern ha persistit a negar o minimitzar", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Américas d'Amnistia Internacional.
Amnistia Internacional ha demostrat que els mitjans i tècniques instaurades a l'interior de Carabiners van possibilitar, van promoure o van tolerar l'ús excessiu de la força. No obstant això, cap comandament estratègic ha estat processat fins al moment, i molts dels mateixos funcionaris que haurien comès violacions de drets humans segueixen, a aquesta data, en els seus llocs atenent el control de les protestes. En aquest aniversari, Amnistia Internacional recorda que la justícia i la reforma estructural de Carabiners són passos fonamentals perquè aquestes violacions als drets humans no tornin a passar.
"Milers de víctimes avui podrien explicar una història diferent si no fos per l'omissió deliberada dels comandaments de Carabiners que van permetre la comissió d'actes de tortura i maltractaments contra manifestants per aconseguir dispersar-los costi el que costi o detenir-los sense les degudes garanties. Les autoritats sabien el que estava pasant i tampoc no van actuar decididament per evitar que es repetissin aquests actes. A dos anys de l'esclat, les investigacions amb prou feines avancen. La Fiscalia ha d'investigar sense demores la responsabilitat de tota la línia de comandament, fins al més alt nivell. Esperem que aquest informe ajudi a acabar amb aquesta prolongada i inacceptable impunitat", ha afirmat Ana Piquer, directora executiva d'Amnistia Internacional Xile.
Omissió deliberada i impunitat
L'informe presentat a la Fiscalia analitza la responsabilitat penal individual d'aquells superiors que no van evitar o van denunciar l'ús excessiu i desproporcionat de la força per part de membres de la institució.
L'omissió -que ha costat la vida i la integritat de tantes persones- es va traduir en l'escassa o nul·la exigència de responsabilitats administratives per part dels superiors competents i l'escàs funcionament dels mecanismes de control intern després de la comissió dels crims i violacions de drets humans. També, de forma deliberada, aquests comandaments haurien obstaculitzat l'accés a la informació a la Fiscalia i permès la impunitat a l'interior de la institució, per exemple en casos com els de Alex Núñez, Gustavo Gatica i Fabiola Campillai.
Aquest ambient d'impunitat és clar en constatar que, dos anys després de la resposta repressiva generalitzada de part de Carabiners, el llavors Director d'Ordre i Seguretat no només no ha estat investigat pel seu rol i responsabilitat durant l'esclat social, sinó que ha estat ascendit al lloc màxim de la institució com a General Director. L'anterior General Director no va ser remogut del seu càrrec per la seva possible responsabilitat per les violacions de drets humans, incloses morts, tortures i altres maltractaments documentades en l'informe de l'organització.
Aquesta cultura institucional de la impunitat va ser avalada per un discurs inflamatori de l'Executiu que va demonitzar la protesta caracteritzant als manifestants com un "enemic poderós, organitzat i despietat", la qual cosa va promoure i va possibilitar els diversos crims comesos en ocasió de l'esclat. Fins a dia d'avui, se segueixen repetint conductes d'ús desproporcionat de la força, i el govern manté un discurs de suport sense fissures a Carabiners, que fins i tot arriba a negar la gravetat del succeït fa dos anys o la necessitat d'abordar-ho de manera estructural.
Urgent reforma de Carabiners
Com ha assenyalat Amnistia Internacional, cal una reforma àmplia i profunda de la institució Carabiners de Xile, a nivell normatiu i cultural, per garantir que les forces de l'ordre públic segueixin estrictament les normes internacionals sobre ús de la força.
Per aquesta raó és que, en el marc del segon aniversari de l'esclat social, Amnistia Internacional publica l'informe Policías bajo la Lupa: cinco claves para la supervisión y la rendición de cuentas de la policía en las Américas, resultat d'una investigació que va recopilar experiències de tota la regió -incloent Xile- de manera col·laborativa amb més de 100 representants de la societat civil, l'acadèmia, funcionaris públics i referents en el tema.
Aquest informe recorda que, per posar fi a l'abús policial, l'únic camí és abordar un procés de reforma estructural d'aquestes institucions a través d'un ampli diàleg amb la societat civil, que sigui capaç d'identificar patrons de violència i formular mecanismes independents, transparents i participatius d'investigació i rendició de comptes, incloent l'efectiva responsabilitat dels comandaments.
En aquesta línia, l'informe proposa les cinc claus a les quals fa referència el seu títol: primer, comptar amb mecanismes independents i efectius de monitoreig de l'actuació policial; segon, mecanismes de participació significativa de la societat civil i organitzacions de víctimes; tercer, protocols apropiats per investigar abusos policials; quart, abordar les actuacions policials il·legals com un afer estructural, i cinquè, assegurar la responsabilitat dels alts comandaments i de nivell superior.
Informació complementària
Amnistia Internacional va documentar com, durant les massives manifestacions d'octubre del 2019, Carabiners de Xile van cometre greus i generalitzades violacions de drets humans, especialment al dret a la integritat personal, i possibles crims de dret internacional. D'acord amb xifres a març de 2021 de la Fiscalia i de l'Institut Nacional de Drets Humans, es comptabilitzen més de 8.000 víctimes de violència estatal i més de 400 casos de trauma ocular. Aquestes violacions generalitzades podrien demostrar un patró de conducta que revela una intenció de danyar les persones manifestants amb la finalitat de fer callar la protesta, o ben assumint aquest dany com un mal necessari. Aquesta dimensió i constància de les violacions de drets humans i possibles crims de dret internacional comeses es podrien haver evitat, però els comandaments estratègics i operatius de la institució policial haurien omès deliberadament implementar certes mesures al seu abast.