El decret emès ahir pel president José Mujica revoca les decisions dels presidents anteriors de bloquejar les investigacions sobre violacions greus de drets humans comeses per l'exèrcit i la policia de l'Uruguai.

"Finalment s'han eliminat els obstacles a la investigació i el judici de desenes de casos d'abusos greus contra els drets humans comeses durant aquest període", ha manifestat Guadalupe Marengo, directora adjunta del Programa per a Amèrica d'Amnistia Internacional.

"L'Uruguai ara està en disposició d'administrar justícia per a les víctimes i per als familiars dels qui van patir a mans de les forces de seguretat del país".

La Llei de Caducitat de la Pretensió Punitiva de l'Estat, del 1986, aprovada després del retorn de l'Uruguai al govern democràtic, atorgava a l'executiu la decisió final sobre quins casos de violacions de drets humans podien investigar-se. Fins ara, en la majoria dels casos, els presidents havien utilitzat aquest poder per arxivar casos, permetent així que els responsables escapessin de la justícia.

Durant els anys de govern militar i civil fins al 1985, la policia i l'exèrcit de l'Uruguai van cometre violacions greus de drets humans tals com tortura, execucions extrajudicials i desaparicions forçades. En el seu moment culminant, es calcula que havia reclosos 7.000 presos polítics, la majoria dels quals van patir tortura.

"Aquestes violacions de drets humans, amb el seu caràcter generalitzat i sistemàtic, constitueixen crims de lesa humanitat i no poden estar subjectes a prescripció", ha manifestat Guadalupe Marengo.

Al maig va haver-hi un intent fallit d'anul·lar els efectes de la Llei de Caducitat, però va ser rebutjat per un estret marge al Congrés; la llei va ser confirmada, a més, en dues consultes populars celebrades al 1989 i 2009.

A principis del 2011, la Cort Interamericana de Drets Humans va resoldre que l'Uruguai era responsable de la desaparició, al 1976, de María Claudia García Iruretagoyena de Gelman, i d'ocultar la identitat de la filla de María Claudia, Macarena Gelman.

La Cort va resoldre que la Llei de Caducitat viola la Convenció Americana sobre Drets Humans, i va ordenar a l'Estat que eliminés els obstacles que la llei imposava, perquè es poguessin dur a terme investigacions i es pogués portar els responsables davant de la justícia.