En un nou informe publicat avui, sota el títol Uruguai: Els crims de dret internacional no estan subjectes a prescripció, Amnistia Internacional ha fet una crida a les autoritats uruguaianes demanant que s'eliminin totes les barreres legals que impedeixen investigar i portar davant la justícia als responsables de crims comesos durant els governs militars i civils dels anys 70 i 80.

Els esforços de l'Uruguai per portar davant la justícia als responsables de violacions als drets humans comeses durant l'últim govern militar han estat inconsistents i, en molts moments, contradictoris.

Al maig passat, la Cort Suprema del país iberoamericà va concloure que dos exoficials militars no podien ser imputats pel delicte de desaparicions forçades perquè aquest no havia estat incorporat a la legislació nacional fins l'any 2006, i no podia ser aplicat retrospectivament.

Els exmilitars van ser condemnats per l'assassinat de 28 persones pel delicte comú “d'homicidi molt especialment agreujat” i sentenciats a 25 anys de presó.“Aquesta decisió de la Cort Suprema és una ofensa a les víctimes de desaparicions forçades i als seus familiars”, va dir Hugo Relva, assessor legal d'Amnistia Internacional.

“Els poders executiu, legislatiu i judicial han d'assegurar-se que cap violació als drets humans quedi impune”.Una desaparició forçada és un arrest, segrest o acte similar realitzat per l'Estat o per agents que actuen en el seu nom, negant després que aquesta persona es trobi detinguda, o ocultant el seu parador.L'efecte pràctic de considerar aquestes greus violacions als drets humans comeses durant el govern militar com a delictes criminals comuns, en comptes de crims contra la humanitat, significa que estan exposades a prescripció.

Aquests casos podrien tancar-se l'1 de novembre de 2011 ja que, d'acord amb el Codi Penal, la prescripció màxima per homicidi agreujat és de 26 anys i 8 mesos. El període es compta des del retorn al govern civil l'1 de març de 1985. Segons Relva, la sentència “és completament contrària a la legislació internacional que diu, clarament, que les desaparicions forçades, com a crims contra la humanitat, no estan subjectes a prescripció.

"L'intent al maig d'aquest any d'anul·lar els efectes de la Llei de Caducitat va perdre la votació al Congrés amb un marge molt reduït. Aquesta llei impedeix que es pugui portar davant la justícia a personal policial i militar per crims contra la humanitat comesos abans de 1985, període que inclou els 11 anys de governs militars i civils, caracteritzats per tortures, assassinats, desaparicions forçades i altres violacions als drets humans.

La Llei de Caducitat va ser confirmada prèviament en dues consultes populars celebrades els anys 1989 i 2009.Al febrer de 2011, la Cort Interamericana de Drets Humans va establir que l'Uruguai era responsable per la desaparició, el 1976, de Claudia García Iruretagoyena de Gelman i per suprimir i substituir la identitat de la seva filla María Macarena Gelman García.

La Cort va ordenar a l'Estat investigar i portar a la justícia els crims de desaparició forçada com a tals, atès que són delictes permanents i l'aplicació de la llei de 2006 per a aquests casos no era una aplicació retroactiva de la legislació penal. 

La Cort Interamericana també va emfatitzar que l'Uruguai ha d'assegurar que la Llei de Caducitat no representi un obstacle per a la investigació i enjudiciament d'aquest cas i d'altres i va demanar a l'Estat que no apliqués cap altra norma, incloent-hi la prescripció, que limita la  responsabilitat criminal i podria obstaculitzar les investigacions criminals. 

Durant el període entre 1973 i 1985, almenys 34 persones van ser objecte de desaparicions forçades durant els governs militars i civils l'Uruguai, milers de persones van patir tortures i maltractaments, mentre que 100 uruguaians més van desaparèixer a l'Argentina, entre ells 12 nens, quatre dels quals van néixer en captivitat.

Més informació: Informe: Uruguai: Els crims de dret internacional no estan subjectes a prescripció