La DANA que va arrasar la Comunitat Valenciana fa un any i que va provocar una de les inundacions més destructives registrades a Europa ha posat de manifest l'evident manca de protecció del dret a l'habitatge i l'absència d'una estratègia d'adaptació adequada al canvi climàtic en aquesta regió mediterrània. Per a Amnistia Internacional, això suposa una vulneració clara de drets humans.

L'organització presenta avui l'informe Llueve sobre mojado. La DANA: impactos de la crisis climática en un escenario de crisis estructural de vivienda, en el qual recorda que un any després de la DANA es continua construint en els municipis afectats per la DANA exposant desenes de milers de persones a noves inundacions que podrien produir-se en qualsevol moment.

La DANA de 2024: un fenomen extrem en un context de vulnerabilitat estructural que pot repetir-se

A Espanya, i a la Comunitat Valenciana, malgrat el context de canvi climàtic i els advertiments d'organismes internacionals que els fenòmens meteorològics seran més freqüents i més greus, la normativa urbanística continua permetent la construcció en zones inundables. Les diferents administracions han anat desenvolupant un ordenament jurídic que, d'esquena a la legislació sobre canvi climàtic i al dret a l'habitatge, estableix limitacions però no impedeix la construcció de noves edificacions en zones inundables.

La Comunitat Valenciana és una de les regions amb més extensió de zones inundables d'Espanya, on habiten aproximadament 600.000 persones. A municipis com Paiporta i Catarroja, que tenen tots els habitatges en àrees de risc d'inundació, es van registrar les xifres més altes de víctimes i danys després del pas de la DANA.

Gran part de l'edificació en els municipis més afectats per la DANA es va aixecar en zones que ja van ser identificades com a inundables el 2003, augmentant l'exposició de la població a catàstrofes i contribuint a agreujar els danys ocasionats.

“Hi ha dues velocitats en la reconstrucció. Un any després, encara no s’ha aprovat la revisió del PATRICOVA ni la reforma de les normes estatals de gestió dels riscos d'inundació, però les autoritats autonòmiques i locals han adoptat l'urbanisme exprés, flexibilitzant més que abans l'urbanisme i desprotegint la gent”, assegura Marta Mendiola, investigadora sobre canvi climàtic i dret a l'habitatge d'Amnistia Internacional a Espanya.

Diversos estudis evidencien una notable disminució de la inversió en infraestructures hidràuliques a la província de València a partir de 2009, conseqüència directa dels ajustos pressupostaris derivats de la crisi econòmica i financera, reduint així la capacitat de prevenció i mitigació de riscos.

El sistema d'ajudes ha estat insuficient amb un impacte desigual sobre persones migrants i persones que viuen en barris vulnerables

“L'aigua no discrimina, però en matèria d'habitatge plou sobre mullat: la manca de polítiques adequades fa que sempre siguin les persones més vulnerables les que pateixen més. La solució no són només les ajudes temporals i els pegots: les persones afectades han de recuperar els seus drets. L'habitatge no és només un bé que s'ha perdut. És un dret humà que segueix sense estar garantit un any després de la DANA”, ha assenyalat Marta Mendiola.

Les persones afectades per la DANA s’han enfrontat a tràmits complexos, informació escassa o tardana, i escassetat d'habitatge social. L'ajuda màxima de la Generalitat de 800 euros mensuals resulta insuficient davant dels preus de lloguer en els municipis afectats, que van augmentar després de la DANA. Les dones, especialment les migrants treballadores de la llar, han sofert exclusió en l'accés a aquestes ajudes.

“La crisi climàtica converteix cada tempesta en un risc més gran, però el problema de fons és estructural. L'absència de planificació, l'escassetat d'habitatge social i les polítiques de construir d'esquena als drets de la gent garanteixen que la pròxima catàstrofe torni a colpejar amb més duresa als qui ja estaven en situació de vulnerabilitat”, ha afegit Teresa García del Vello, investigadora sobre dret a l'habitatge d'Amnistia Internacional a Espanya.

Prop de 60.000 persones migrants, moltes d'elles dones dedicades a les cures, s'han trobat amb barreres estructurals per a complir els requisits de les ajudes, com l'empadronament, el número d'identificació d'estranger (NIE), un contracte d'arrendament o la titularitat d'un compte bancari. Aquesta dificultat les discrimina de manera indirecta i les allunya de les ajudes i de la categorització com a persones afectades.

Les comunitats més marginades han sofert de manera desproporcionada, incloses persones migrants i en situació administrativa irregular. Casos com el de Yuliza (nom fictici), dona migrant treballadora de la llar i cuidadora que no estava empadronada, il·lustren l'exclusió de les ajudes i la precarietat post-DANA:

“Durant la DANA, l'aigua m'arribava fins a la cintura i pujava amb força mentre intentava posar fora de perill la meva germana, lesionada, i la senyora gran de qui tenia cura. Vaig relliscar, vaig rebre un cop a l'esquena, però vaig carregar l’àvia fins al terrat. No ens va ajudar ningú; tothom estava espantat i precipitat. Quan vaig intentar rebre atenció mèdica, em van negar l'assistència perquè no estava empadronada i només vaig aconseguir una targeta sanitària temporal. He hagut d'enfrontar-me a tràmits administratius complicats per a empadronar-me i accedir a ajudes que encara em resulten inassolibles. Un any després de la DANA continuo vivint en precarietat, amb incertesa i sense poder reconstruir la meva vida”. El seu cas il·lustra com la burocràcia i l’absència de polítiques públiques adequades obstaculitzen el reconeixement com a víctima i, amb això, l'accés al dret a un habitatge digne.

D'altra banda, els barris del Xenillet i La Manxa a Torrent mostren la precarietat extrema prèvia a la DANA i l'agreujament de vulneracions posteriors. Molts habitatges han estat enderrocats sense informació suficient sobre indemnitzacions, destí dels terrenys o alternatives residencials, vulnerant el dret a l'habitatge de les persones residents. A més, problemes en el clavegueram i l'aigua potable que persisteixen avui han exposat i exposen la població a riscos sanitaris, inclosos menors amb erupcions cutànies i infeccions.

Un model de resposta fragmentat, assistencial i amb manca d'informació

La resposta institucional ha estat reactiva i fragmentada, sense enfocament integral que combini adaptació climàtica i protecció del dret a l'habitatge. L'escassetat de coordinació entre administracions i la insuficiència de l'habitatge social han deixat moltes famílies sense opcions adequades d'allotjament.

Tal com ha assenyalat el Relator Especial de Nacions Unides sobre el dret a l'habitatge, és imprescindible avançar cap a un sistema de protecció social anticipatori, basat en drets humans, que garanteixi l'accés a un habitatge adequat abans, durant i després de fenòmens meteorològics extrems.

Finalment, Amnistia Internacional considera que aquesta descoordinació també s'ha fet palesa de manera especial en la primera fase de disseny d'ajudes, la qual cosa ha afectat la manera de transmetre i rebre la informació de les ajudes i la seva tramitació.

Davant d’aquesta situació, i un any després de la DANA, Amnistia Internacional sol·licita de manera urgent a les autoritats autonòmiques i locals una moratòria que paralitzi els projectes urbanístics en els municipis afectats per la DANA fins a l'aprovació de la revisió del Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació en la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) i fins que les autoritats locals realitzin un estudi detallat de les zones de risc a les seves poblacions, la finalitat del qual sigui la prevenció de riscos i la protecció del dret a l'habitatge. Tot això en compliment de les seves obligacions jurídicament vinculants en matèria d'adaptació al canvi climàtic i del dret a l'habitatge.

A mitjà termini, l'organització demana a les autoritats centrals, autonòmiques i locals la revisió del sistema de protecció social davant dels impactes de fenòmens meteorològics extrems a Espanya, considerant tant els esdeveniments passats com els riscos futurs en un context del canvi climàtic, així com l'elaboració d'un protocol integral d'ajudes que estableixi un decàleg de mesures orientades a reforçar la protecció del dret a l'habitatge.