Quan es compliran tres anys de la invasió russa a gran escala d'Ucraïna, i enmig de l'inici de les converses de pau entre els Estats Units i Rússia, Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, ha declarat:
“Quan el president dels Estats Units mira de reescriure la història de l'últim decenni, i especialment la dels darrers tres anys, el tercer aniversari de l'agressió russa és un cru recordatori de tot el que la població d'Ucraïna ha suportat i ha perdut, de la devastació que Rússia ha causat a Ucraïna”.
“Qualsevol negociació sobre el futur del poble d'Ucraïna ha de donar prioritat a la justícia per tots els crims de dret internacional comesos des de la intervenció militar russa de 2014, la rendició de comptes dels responsables i reparacions per a les víctimes de l'agressió russa. El patiment passat, que inclou bombardejos aeris russos mortals contra la població civil i el trasllat forçós de menors d'edat a Rússia, no s'ha d'oblidar ni deixar sense abordar. Cal escoltar la veu i atendre les necessitats dels qui han patit els principals efectes de la guerra d'agressió russa, i qualsevol resultat negociat que no tingui en compte això, fracassarà a llarg termini”.
“Qualsevol negociació sobre el futur d'Ucraïna ha de donar prioritat a la justícia per tots els crims de dret internacional comesos des de la intervenció militar russa de 2014, la rendició de comptes i reparacions per a les víctimes de l'agressió”
“En el tercer aniversari de la invasió russa en gran escala, reclamem justícia, rendició de comptes i reparació —així com una participació significativa en el procés de pau— per a les persones civils segrestades pels serveis de seguretat russos, els presoners de guerra torturats i declarats culpables il·legítimament, els nens i nenes amenaçats per estudiar ucraïnès en línia, el professorat a la Ucraïna ocupada per Rússia sotmès a treballs forçats en escoles reobertes amb un currículum rus i la població tàtara de Crimea i altres minories que pateixen una repressió brutal mentre Rússia mira d'alterar la composició demogràfica dels territoris ocupats. Si no es posa fi immediatament a aquestes violacions i si no hi ha unes garanties sòlides de justícia, un precipitat ‘acord de pau’ només servirà per a allargar el patiment i assegurar la impunitat per als perpetradors de violacions cruels de drets”.
“El secretari d'Estat nordamericà, Marco Rubio va afirmar la setmana passada que el president dels EUA, Donald Trump, vol posar fi a la guerra d'una forma sostenible i perdurable. Un compromís autèntic del president Trump amb l'obtenció d'una pau duradora a Ucraïna no ha d'acomplir-se en paraules, sinó en actes, fet que inclou donar suport a totes les vies possibles per a una justícia real i la rendició de comptes dels presumptes autors de crims de guerra i de tots els crims de dret internacional”.
Informació complementària
Amnistia Internacional ha documentat violacions generalitzades del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari a Ucraïna des que va començar la invasió russa a gran escala el 24 de febrer de 2022, violacions que inclouen actes que constitueixen crims de guerra i probablement crims de lesa humanitat. La invasió russa en gran escala d'Ucraïna constitueix una agressió, crim previst pel dret internacional. La seva estratègia i les seves tàctiques, com l'ús continuat d'armes d'efectes indiscriminats i atacs deliberats contra la població civil, han causat un patiment humà generalitzat i han afectat de gravetat les persones més vulnerables d'Ucraïna: els nens i nenes, i les persones d'edat avançada.
Des de març de 2023, el Tribunal Penal Internacional (TPI) ha emès ordres d'arrest contra el president rus Vladimir Putin i diversos alts càrrecs russos. L'èmfasi de l'administració Trump en una solució negociada ha renovat l'atenció sobre la guerra, però l'ordre executiva en què imposa sancions a la CPI —emesa aquest mes— menyscaba els drets de les víctimes i supervivents de crims de dret internacional a Ucraïna i altres països.