Un centre preescolar al nord-est d'Ucraïna va rebre l'impacte el matí del 25 de febrer de municions de dispersió, àmpliament prohibides, mentre en el seu interior es refugiaven civils. Van morir tres persones, una d'elles un nen, i un altre nen va resultar ferit, segons ha declarat avui Amnistia Internacional. L'atac sembla haver estat llançat per forces russes, que operaven a les rodalies i que tenen un vergonyós historial d'utilitzar municions de fragmentació en zones poblades.

Amnistia Internacional ha confirmat que un coet Uragan de 220 mm va deixar caure municions de dispersió sobre el centre preescolar i jardí d'infància Sonetxko, a la població d'Ojtirka, a l'Óblast de Sumy, on residents locals buscaven refugi dels combats. L'atac pot constituir un crim de guerra.

"No hi ha cap justificació per deixar caure municions de dispersió en zones poblades, i encara més a una escola", ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional. Aquest atac té totes les característiques de l'ús que Rússia fa d'aquestes armes d'efectes inherentment indiscriminades i prohibides internacionalment, i mostra un menyspreu flagrant per la vida de la població civil".

El bombardeig no només viola la prohibició de llançar atacs indiscriminats, sinó que a més ha danyat una escola, és a dir, una estructura amb dret legal a gaudir de protecció especial. En virtut de la Convenció sobre Municions de Dispersió, de 2008 -un tractat amb el suport de més de 100 Estats, però al qual ni Ucraïna ni Rússia s'han sumat- l'ús, desplegament, producció, adquisició, emmagatzematge i transferència de municions de dispersió està prohibit en totes les circumstàncies. El dret internacional humanitari consuetudinari prohibeix l'ús d'armes d'efectes inherentment indiscriminats com ara aquest tipus de munició. El llançament d'atacs indiscriminats que matin o fereixin població civil constitueix un crim de guerra.

Les imatges de vídeo preses des d'un dron en el lloc dels fets mostren que les municions de dispersió van impactar en almenys set punts a l'edifici o a prop: quatre a la teulada i tres en el paviment immediatament al costat de l'escola. En les imatges es veu també dos civils ferits o morts, així com tolls de sang. 65 fotos i vídeos que Amnistia Internacional va adquirir d'una font local mostren més detalls de l'escena, les víctimes i els seus familiars, i els danys a l'escola.

"Anava caminant amb la meva dona quan vaig sentir unes explosions molt properes", va explicar un ancià a un contacte que treballa amb Amnistia Internacional. "Tothom estava cobert de sang, hi havia sang pertot arreu. En mirar-ho, em va matar el fet que és un jardí d'infància. És a això a allò que disparen? A objectes militars? On són aquests objectes militars?"

El coet Uragan de 220 mm, un 9M27K o un 9M27K1, porta 30 municions de dispersió 9N210 o 9N235, que són gairebé idèntiques i es diferencien només en el temps que triga a activar-se la seva funció d'autodestrucció. Els set impactes a l'escola i les seves rodalies mostren danys, inclòs una trencadissa molt característica del terra, que coincideixen amb els danys esperables de les municions de dispersió 9N210/9N235.

Tal com va informar en primer lloc l'organització d'investigació basada en fonts d'accés públic Bellingcat, a 200 metres a l'est de l'escola es van descobrir les restes del morro i el compartiment de càrrega d'un coet 9M27K. Els informes procedents de fonts d'accés públic indiquen que hi havia forces russes a l'oest d'Ojtirka, el lloc des d'on es va llançar el coet segons determinacions basades en la trajectòria de vol i el moment de l'atac. L'objectiu de l'atac podia haver estat un terreny d'emmagatzematge logístic situat a 300 metres al nord de l'escola. No obstant això, els sistemes de llançacoets múltiples, com els coets Uragan de 200 mm utilitzats en aquest atac, són armes no guiades i notòriament poc precises, i no han d'utilitzar-se mai en zones civils poblades.

A més, en escampar munició en una àmplia àrea, tenen un índex d'error extremadament alt (de fins al 20%), i per la conseqüent amenaça que constitueixen per a la població civil, les municions de dispersió són armes d'efectes inherentment indiscriminats que estan prohibides internacionalment per un tractat que compta amb el suport de més de 100 Estats. L'ús d'aquestes armes constitueix una violació de la prohibició dels atacs indiscriminats.

Quatre atacs a escoles
Aquest és el quart atac en aquest conflicte que impacta una escola verificat per Amnistia Internacional.

El 17 de febrer, durant els creixents bombardejos al llarg de la línia de control, les forces amb suport de Rússia van aconseguir un jardí d'infància a la localitat de Stanitsia Luganska, i van ferir tres civils. Al capvespre del 25 de febrer, un míssil va danyar l'Escola Núm. 48 de Mariupol: va rebentar les finestres i els seus fragments de metall van fer forats en les parets. A més, el 26 de febrer, un arma explosiva, molt probablement un projectil d'artilleria, va aconseguir la segona planta d'un jardí d'infància a Txernígov, i va provocar un incendi que probablement va ser detectat pels sensors del satèl·lit ambiental VIIRS.

En virtut del dret internacional humanitari, les instal·lacions educatives tenen dret a gaudir de més protecció sempre que no s'utilitzin per a finalitats militars. (Cap de les escoles danyades en els incidents documentats per Amnistia Internacional sembla haver estat utilitzada per a finalitats militars.) Les parts d'un conflicte han de tenir especial cura d'evitar destruir o danyar escoles, un requisit que les forces russes no semblen estar complint, si s'ha de jutjar pel creixent nombre d'atacs.

El 2019, Ucraïna es va adherir a la Declaració sobre Escoles Segures, que inclou el compromís de reforçar la protecció de les escoles durant els conflictes armats i de restringir el seu ús per a finalitats militars. Totes les parts de l'actual conflicte han de respectar la Declaració sobre Escoles Segures i les seves Directrius.

"Se't regira l'estómac quan veus un atac indiscriminat contra un centre d'educació infantil i jardí d'infància en el qual la població civil està mirant de refugiar-se. Simplement, això ha d'investigar-se com un crim de guerra", ha declarat Agnès Callamard.

"Mentre es produeix aquesta tragèdia humana a Ucraïna, a qualsevol persona que cometi crims de guerra se l'ha de fer retre comptes individualment davant la Cort Penal Internacional (CPI) o qualsevol altre procés de justícia penal internacional en l'àmbit nacional o internacional. És imperatiu que els Estats membres de l'ONU i la CPI considerin urgentment com garantir la recopilació i conservació efectives de proves de qualsevol crim de dret internacional comès a Ucraïna".

Encara que Rússia i Ucraïna no són parts a la CPI, el 2015 Ucraïna va acceptar la jurisdicció de la Cort sobre els presumptes crims comesos al seu territori des del 20 de febrer de 2014.>