Les autoritats tunisianes han d'ocupar-se urgentment del preocupant expedient de drets humans del país, que ha sofert un empitjorament significatiu l'any transcorregut des que el president va assumir plens poders el 25 de juliol de 2021, i revocar totes les noves mesures i lleis que no s'ajusten a les normes internacionals de drets humans.
En l'informe Tunisia: A year of human rights regression since President's power-grab, l'organització descriu amb detall com el president Saied ha desmantellat o afeblit salvaguardes fonamentals dels drets humans des que assumís plens poders el juliol passat, tot i comprometre's repetidament a garantir que les autoritats respectarien els drets humans. En l'informe s'explica com les autoritats tunisianes, si bé no han dut a terme una repressió massiva, han posat en el punt de mira destacades figures crítiques i persones considerades "enemigues" del president.
"En el primer aniversari de l'assumpció de plens poders pel president Saied s'aprecia el creixent desmantellament de les proteccions dels drets humans. Governant per decret i sense supervisió ni control algun, el president ha soscavat diversos assoliments clau en matèria de drets humans que van tenir lloc al país després de la revolució de 2011, que va acabar amb el govern del president Ben Ali", ha manifestat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per a Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica.
"L'actuació de les autoritats tunisianes planteja greus preocupacions respecte al futur dels drets humans a Tunísia. El president Saied i altres han propinat un cop rere l'altre a aquests drets i soscavat especialment la independència del poder judicial. Encara que no han fet repressions massives, les autoritats han posat en el punt de mira destacades figures crítiques i de l'oposició política, a qui han sotmès a investigacions de caràcter penal, processaments i, en alguns casos, fins i tot detencions, deixant clar el que pensa el president sobre la dissidència".
El 30 de juny de 2022, el president Saied va presentar un projecte de Constitució que consolidaria més els seus poders i posaria en perill els drets humans. El projecte constitucional es va publicar després d'un procés de redacció opac i accelerat, sense cap consulta significativa a organitzacions de la societat civil ni a partits polítics. En cas d'aprovar-se en referèndum el 25 de juliol de 2022, afebliria la independència judicial, concediria al president el dret a declarar un estat d'excepció de durada indefinida i governar sense mecanismes de control, i podria permetre a les autoritats restringir els drets humans per imprecisos motius religiosos.
Desmantellament de les salvaguardes dels drets humans
El 22 de setembre de 2021, el president Saied va publicar el Decret Presidencial 2021-117, que li atorgava plens poders per dictar noves lleis per decret sense control ni supervisió de cap altra autoritat. El decret li permetia utilitzar decrets-lleis per regular pràcticament qualsevol aspecte de la vida pública, inclosos partits polítics, tribunals, sindicats, societat civil, mitjans de comunicació i drets humans.
Durant la primera meitat de 2022, el president Saied va publicar dos decrets lleis atorgant-se la facultat no només de designar jutges i fiscals, sinó també de destituir-los per motius imprecisos i sense dret a una apel·lació immediata. L'1 de juny, va destituir 57 jutges al·legant acusacions com ara obstrucció d'investigacions relacionades amb el terrorisme, corrupció econòmica, "corrupció moral", adulteri i participació en "festes amb consum d'alcohol".
El dret internacional dels drets humans assenyala l'obligació d'assegurar el dret a un judici just garantint la independència dels tribunals i protegint als jutges i jutgesses de qualsevol influència política.
Al febrer de 2022, el president també va acusar grups de la societat civil de servir a interessos estrangers, i va afirmar que pretenia prohibir "el finançament de l'estranger". A més, es va filtrar l'esborrany d'una restrictiva llei sobre associacions que, si s'aprovés, anul·laria moltes proteccions en matèria de llibertat d'associació que van costar molt d'aconseguir, perquè modificaria el Decret Llei 2011-80, que regula la societat civil i garanteix el dret dels grups civils a existir i a exercir la seva activitat lliurement.
Repressió dels presumptes enemics del president Saied
Si bé les autoritats tunisianes s'han abstingut de dur a terme àmplies campanyes repressives contra els qui s'oposen al president Saied, han atacat personatges públics, com ara parlamentaris/es i altres figures polítiques, periodistes i un expresident, mitjançant actuacions penals per càrrecs que criminalitzen el discurs legítim, o imposant prohibicions de viatge arbitràries, i en alguns casos, fins i tot efectuant detencions.
En els dos mesos següents a l'assumpció de plens poders pel president el 2021, Amnistia Internacional va documentar 50 casos de prohibicions de viatge arbitràries, imposades sense ordre judicial ni altres actuacions judicials, que afectaven jutges, alts càrrecs, funcionaris, homes de negocis i membres del Parlament de Tunísia. Després de refermar les crítiques per les prohibicions de viatge, el president Saied va efectuar una declaració el 17 de setembre de 2021 en la qual demanava a la policia fronterera que només impedís viatjar a l'estranger persones sotmeses a procediments judicials. No obstant això, des de juny de 2022, les autoritats han imposat noves prohibicions de viatge arbitràries almenys a tres membres del Parlament dissolt, de partits de l'oposició al president Saied.
També han augmentat significativament els processaments de civils per tribunals militars: des del 25 de juliol de 2021 han estat jutjades almenys 12 persones. En canvi, Amnistia Internacional i altres grups de drets humans van trobar que el nombre de civils processats per tribunals militars durant els 10 anys anteriors havia estat d'almenys 6.
Els tribunals també van investigar o van processar almenys 29 persones, la majoria exmembres del Parlament dissolt, per exercir pacíficament el seu dret a la llibertat d'expressió.
En un augment significatiu, el 31 de desembre de 2021, les autoritats van detenir arbitràriament en l'exterior dels seus domicilis de la capital, Tunísia, dos homes: Noureddine Bhiri, exministre de Justícia i dirigent del partit Ennahda, d'oposició al president Saied, i Fathi Bledi, ex alt càrrec del ministeri de l'Interior. A un van agredir-lo físicament i a tots dos els van traslladar a ubicacions secretes. Posteriorment, les autoritats van traslladar un dels detinguts a un centre hospitalari. Tots dos van romandre detinguts més de dos mesos sense càrrecs i se'ls va negar l'accés a assistència lletrada.
"El president Saied ha de reconèixer que els seus esforços per desmantellar les institucions de drets humans i l'Estat de dret només conduiran a la repressió i la impunitat a Tunísia. Saied ha d'assegurar-se urgentment que les autoritats fan que totes les mesures i lleis estiguin d'acord amb les obligacions de Tunísia en virtut del dret internacional dels drets humans", ha declarat Heba Morayef.