Supervivents que van fugir d’El Fasher, a l’estat sudanès del Darfur Septentrional, han explicat a Amnistia Internacional que combatents de les Forces de Suport Ràpid (RSF) van executar desenes d’homes desarmats i violat desenes de dones i nenes quan van apoderar-se de la ciutat.
L’equip d’investigació d’Amnistia Internacional va entrevistar supervivents que van explicar com disparaven o apallissaven grups d’homes capturats com a ostatges per exigir-ne un rescat. Dones supervivents van explicar que havien estat sotmeses a una violència sexual brutal per combatents de les RSF, així com també algunes de les seves filles. Moltes de les persones entrevistades van relatar com els carrers d’El Fasher estaven plens de cadàvers i a les principals carreteres que surten de la ciutat també hi havia centenars de víctimes amuntegades.
Aquests testimonis devastadors són dels primers testimonis presencials que van fugir d’El Fasher després de la caiguda de la ciutat. Amnistia Internacional va entrevistar 28 supervivents que van arribar sans i estalvis a les poblacions de Tawila, a l’oest d’El Fasher, i Tina, a la frontera amb el Txad, després d’haver fugit quan les RSF envoltaven i posteriorment entraven a El Fasher el 26 d’octubre. Tres entrevistes es van fer en persona al Txad i la resta, a distància, mitjançant dispositius mòbils.
“El món no pot girar la cara quan surten a la llum més detalls sobre l’atac brutal de les RSF a El Fasher. Les persones supervivents que vam entrevistar van relatar els horrors inimaginables que van patir mentre fugien de la ciutat”, va dir Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional.
“En les pròximes setmanes apareixeran més testimonis dels actes de violència comesos pels combatents de les RSF a El Fasher. Aquesta violència persistent i generalitzada contra la població civil constitueix crims de guerra i podria constituir també altres crims de dret internacional. Tots els responsables han de retre comptes.”
“Aquestes atrocitats han estat facilitades pel suport dels Emirats Àrabs Units a les RSF. El suport continuat dels EAU a les RSF està alimentant el cicle implacable de violència contra la població civil al Sudan. La comunitat internacional i el Consell de Seguretat de l’ONU han d’exigir que els EAU deixin de donar suport a les RSF.
“És imperatiu que la missió internacional d’investigació per al Sudan del Consell de Drets Humans de l’ONU disposi dels recursos necessaris per complir de manera significativa el seu mandat i investigar les violacions i abusos al Sudan, inclosos els que s’estan cometent a El Fasher. El Consell de Seguretat de l’ONU va remetre la situació del Darfur a la Cort Penal Internacional; ara és imperatiu ampliar-ne la remissió a la resta del Sudan.”
“Amnistia Internacional insta també tots els actors externs a adoptar les mesures necessàries per posar fi a la venda o subministrament d’armes i material relacionat a totes les parts del conflicte, d’acord amb l’embargament d’armes establert pel Consell de Seguretat de l’ONU, que s’ha d’ampliar a tot el país.”
Amnistia Internacional demana també als actors internacionals i regionals —incloent-hi els EAU, l’Aràbia Saudita, el Consell de Seguretat de l’ONU, la Unió Europea i els seus Estats membres, la Unió Africana, l’Autoritat Intergovernamental per al Desenvolupament, el Regne Unit, els Estats Units, Rússia i la Xina— que exerceixin urgentment pressió diplomàtica sobre la direcció de les RSF perquè posin fi als seus atacs contra la població civil, inclosa la violència sexual contra dones i nenes.
“Mentre el conflicte continua, les històries de les supervivents aporten més proves encara de la inacció de la comunitat internacional al Sudan. La comunitat internacional ha d’intensificar els esforços per garantir la rendició de comptes, protegir les persones en perill i exigir que tots els Estats que donen suport directe a les RSF o faciliten la seva actuació canviïn immediatament de rumb”, va dir Agnès Callamard.
“Les RSF mataven la gent com si fossin mosques”
El 26 d’octubre, el dia que va caure El Fasher, unes 260.000 persones civils encara estaven atrapades a la ciutat. Ahmed*, de 21 anys, va intentar escapar amb la seva dona, els seus dos fills petits i el seu germà gran, seguint un grup de soldats de les Forces Armades del Sudan (SAF) que havien abandonat les seves posicions.
La metralla d’una explosió propera va matar la seva esposa i Ahmed, separat dels seus fills, es va veure obligat a continuar cap al nord amb el seu germà. Pel camí van recollir dues nenes de tres i quatre anys, els pares de les quals havien estat assassinats. Quan el grup va arribar a Golo, als afores de la ciutat, juntament amb tres homes més i una dona gran, van caure en una emboscada de combatents de les RSF.
Ahmed va explicar: “Ens van preguntar: ‘Sou soldats o civils?’ i els vam dir que civils. Van dir: ‘A El Fasher no hi ha civils, tots són soldats’.” Aleshores els combatents de les RSF van ordenar al seu germà i als altres tres homes que s’estiressin a terra. Ahmed va relatar: “Quan es van estirar, els van executar.”
Els combatents van deixar marxar Ahmed, les dues nenes i la dona gran per motius que encara desconeixen. Tres dies després, Ahmed va arribar a Tawila, a uns 60 quilòmetres, amb les dues nenes. La dona gran havia mort durant el trajecte, probablement per deshidratació.
Daoud*, de 19 anys, va fugir d’El Fasher amb set amics del barri. Va dir que els van matar a tots després que les RSF els capturessin al talús que envolta la ciutat: “Ens van disparar des de totes direccions [...] Vaig veure com els meus amics morien davant meu.”
Khalil*, de 34 anys, va fugir d’El Fasher el 27 d’octubre. Va explicar que, després de travessar inicialment el talús, ell i uns altres 20 homes van ser capturats immediatament per combatents de les RSF que anaven en cotxes: “Els combatents de les RSF [...] ens van dir que ens estiréssim a terra [...] Dos combatents de les RSF van obrir foc contra nosaltres [...] Van matar 17 dels 20 homes amb qui fugia.”
Khalil va dir que només va sobreviure fingint estar mort: “Les RSF mataven la gent com si fossin mosques. Va ser una massacre. Cap dels homes assassinats que he vist era un soldat armat.”
“Ho estaven gaudint, reien”
Badr*, de 26 anys, va ser a El Fasher fins al 26 d’octubre amb el seu oncle, que es recuperava d’una ferida de bala a la cama a l’Hospital Saudita. El 27 d’octubre, cap a la una de la matinada, va organitzar un carro tirat per rucs per treure de la ciutat el seu oncle, dos pacients grans més i els seus familiars. Quan van arribar al poble de Shagara, uns 20 quilòmetres a l’oest d’El Fasher, van ser envoltats per vehicles de les RSF.
Badr va dir a Amnistia Internacional que els combatents de les RSF li van lligar les mans i van dir als homes més joves que no estaven ferits que pugessin a la part del darrere de la seva camioneta. Van exigir que també pugessin els tres homes més grans, tots de més de cinquanta anys i amb ferides greus.
Badr va explicar: “Podien veure que eren grans, que necessitaven que els pugessin a la camioneta [...] Van pensar que els feien perdre el temps [...] Un d’ells, que tenia una metralladora automàtica, va baixar [de la camioneta] i [...] va obrir foc. Els va matar i després va matar els rucs [...] Ho estaven gaudint, reien.”
Després van embenar els ulls a Badr i se’l van endur amb cinc ostatges més a un poble proper. Tres dies després els van portar a un altre lloc a unes quatre hores en cotxe. Van permetre a Badr trucar a la seva família i les RSF van exigir que paguessin més de 20 milions de lliures sudaneses (uns 8.880 dòlars nord-americans) a canvi de la seva llibertat.
Durant el seu captiveri, Badr va veure un soldat de les RSF filmar l’execució d’un home durant una trucada als seus familiars. L’home era un dels tres germans detinguts la família dels quals encara no havia pagat el rescat per la seva alliberació. Badr va dir: “Van disparar a un al cap davant de la càmera i van dir [als familiars]: ‘Mireu, si no envieu els diners com més aviat millor, matarem els altres dos i ni tan sols sabreu que han mort’.”
Violència sexual contra dones i nenes
Ibtisam* va sortir del barri d’Abu Shouk d’El Fasher amb els seus cinc fills el matí del 27 d’octubre. Juntament amb un grup de veïns, es va dirigir cap a l’oest, cap a Golo, on tres combatents de les RSF els van aturar.
Ibtisam va dir: “Un d’ells em va obligar a anar amb ells, em va tallar la jalabiya [túnica tradicional] i em va violar. Quan van marxar, la meva filla de 14 anys se’m va acostar. Vaig veure que tenia sang a la roba i que la roba estava esquinçada. Tenia els cabells plens de pols.”
Ibtisam va explicar a Amnistia Internacional que la seva filla no va dir ni una paraula durant hores, fins que va veure la seva mare plorant: “Va venir i em va dir: ‘Mama, a mi també m’han violat, però no ho diguis a ningú’. Després de la violació, la meva filla es va posar molt malalta [...] Quan vam arribar a Tawila, la seva salut va empitjorar i va morir a la clínica.”
Khaltoum*, de 29 anys, va intentar fugir d’El Fasher la tarda del 26 d’octubre amb la seva filla de 12 anys. Amb més de 150 persones, van arribar a la porta de Babul Amal, a la zona occidental de la ciutat. Els combatents de les RSF els van aturar i van separar els homes de les dones; van matar cinc homes.
Després es van endur Khaltoum, la seva filla i una vintena de dones més cap al camp de persones desplaçades internes de Zamzam —a més de 10 quilòmetres— caminant. Allà, els combatents de les RSF van separar les dones més joves i els van dir que es posessin en fila per registrar-les.
Khaltoum va explicar a Amnistia Internacional: “Ens van seleccionar unes 11 [...] Em van portar a una rakuba [refugi improvisat] i un combatent armat de les RSF i un altre que no anava armat em van acompanyar. Em van registrar i després l’home desarmat em va violar mentre l’altre mirava. Em va retenir allà tot el dia. Em va violar tres vegades. A la meva filla no la van violar, però les altres 10 dones que havien seleccionat per al registre van ser violades totes.”
Informació complementària
El conflicte actual entre les RSF i les SAF al Sudan va començar l’abril de 2023 i ha causat la mort de desenes de milers de persones i el desplaçament de més de 12 milions, convertint-lo en la crisi humanitària més gran del món.
Amnistia Internacional ha documentat crims de guerra comesos per les RSF i milícies àrabs aliades, que van dur a terme conjuntament atacs per motius ètnics contra la comunitat masalit i altres comunitats no àrabs al Darfur Occidental. L’organització també ha documentat actes generalitzats de violència sexual a mans de les RSF arreu del país que constitueixen crims de guerra i possibles crims de lesa humanitat.
Amnistia Internacional ja havia documentat anteriorment que l’entrada constant d’armes al país, que viola flagrantment l’embargament d’armes vigent al Darfur, alimenta el conflicte del Sudan, i que els EAU en particular subministren armes i munició a les RSF.